Can Rossinyol
Tipus | jaciment arqueològic | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Girona | |||
| ||||
Història | ||||
Període | paleolític inferior | |||
El Can Rossinyol és un jaciment arqueològic interpretat com una estació a l'aire lliure, situada a Girona[1] a la riba dreta del riu Ter, entre el barri de Pedret i el Pont Major, a la sortida de Girona en direcció a Palamós, molt a prop de "Sobre Pedret".
Va ser descobert per E. Carbonell i V. Raimundo l'any 1978. Correspon al paleolític inferior i s'hi recolliren rierencs treballats procedents de terrasses altes del Ter, concretament una trentena de còdols tallats molt rudimentàriament, de caràcter arcaic, la major part útils obtinguts a una o dues extraccions, per la tècnica unifacial o bifacial (choppers i chopping-tools). El fet de no haver-hi localitzat instruments sobre esclat, li donen tipològicament i tecnològicament una major antiguitat, formant part de les cultures arcaiques del Ter. Tot i ser un jaciment molt proper al de "Sobre Pedret" i mantenir les condicions estratègiques d'aquest, la indústria que conté és totalment diferent, tant en matèries primeres com en tecnologia de talla, i per tant ambdós jaciments no poden estar relacionats.
Referències
[modifica]- ↑ «CAN ROSSINYOL». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 setembre 2022].
Bibliografia
[modifica]- Pere CantónPlayà, "Les comarques Gironines: Del Paleolític als Visigots"