Jacob Henry Sarratt
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1772  Londres |
| Mort | 6 novembre 1819 (46/47 anys) Londres |
| Activitat | |
| Ocupació | jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Anglaterra |
| Esport | escacs |
| Família | |
| Cònjuge | Camilla Dufour |
  | |
Jacob Henry Sarratt (1772 – 6 de novembre de 1819) va ser un dels més destacats jugadors d'escacs britànic de les darreries del segle xviii i començaments del segle xix. Sarratt fou reconegut com a jugador i escriptor i va adoptar el títol de "Professor of Chess" (Professor d'escacs).[1] Va ser el primer escaquista professional que va ensenyar escacs a Anglaterra.[2] Va introduir a Anglaterra lea regla que l'ofegat és taules, que s'usava àmpliament a l'Europa continental.[3] En les seves obres de 1813 i 1821 va crear el nom de gambit Muzio. Fou alumne de Verdoni i posteriorment professor de William Lewis i Peter Unger Williams.
Biografia
[modifica]Va ser professor d'escola primària, i era un visitant habitual dels clubs d'escacs de Londres, en particular a la Salopian Coffee House de Charing Cross. Probablement fou l'italià Verdoni[4] qui el va portar a preferir l'estil de joc italià, en contraposició a l'estil més posicional de Philidor.
Com que se'n coneixen molt poques partides, no se sap la seva veritable força de joc, però el seu alumne William Lewis, un dels jugadors anglesos més forts de la primera meitat del segle xix, el considerava "un dels jugadors més subtils de la seva era".
És conegut sobretot com a escriptor de tractats d'escacs, que van ser generalitzats i van contribuir al desenvolupament del moviment d'escacs a l'Anglaterra del segle xix. En el seu primer tractat The Works of Damiano, Ruy Lopez and Salvio (Londres, 1813), hi parla de Pietro Carrera, i l'identifica com a creador de la defensa siciliana i per tant, fou l'inventor d'aquest nom per a aquesta obertura, molt poques vegades jugada en aquell moment.
El 1817 va publicar el llibre The Works of Gianutio and Gustavus Selenus, traducció anglesa de les obres d'Orazio Gianuzio della Mantia i de Gustavo Seleno, pseudònim d'August de Brunswick-Lüneburg, i el 1820 el Treatise on the game of Chess, en dos volums. En tots els seus llibres signava "J.H. Sarratt, Professor of Chess".
Prenen el seu nom l'obertura 1.d4 d5 2.Af4 , anomenada "obertura Sarratt" o "atac Sarratt".
També s'anomena Sarratt en honor seu una variant del gambit escocès: 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.d4 exd4 4.Ac4 Ac5 5.Cg5 Ch6 6.Cxf7
Obres
[modifica]- A Treatise on the Game of Chess. Londres 1808 (vol. 1)
- The works of Damiano, Ruy-Lopez, and Salvio on the game of chess. Londres 1813
- The Works of Gianutio and Gustavus Selenus, 1817
- A New Treatise on the Game of Chess. Londres 1821 (vol.1)
- A New Treatise on the Game of Chess. Londres 1828 (vol.1)
Referències
[modifica]- ↑ Golombek, 1977
- ↑ Sunnucks, 1970
- ↑ Hooper i Whyld, 1992
- ↑ Verdoni era un dels jugadors europeus més forts de l'època. Freqüentava el Café de la Régence de París, el 1775 fou autor, amb els francesos Bernard, Carlier i Leger, del "Traité Théorique et Pratique du jeu des Echecs, par une Société des Amateurs", conegut comunament com al Traité des Amateurs. Després de la publicació del llibre Verdoni es va mudar a Londres, on va esdevenir un escaquista professional al Parsloe's Coffee House de St. James Place, ocupant el lloc de Philidor. Segons escriu William Lewis, Philidor acostumava a dir: "(Verdoni) és el primer jugador d'Europa després de mi." Löwenthal el considerava el virtual campió del món del 1795, any en què va morir Philidor, fins al 1804, any de la mort de Verdoni a Londres.
Bibliografia
[modifica]- Golombek, Harry. Golombek's Encyclopedia of Chess. Crown Publishing, 1977. ISBN 0-517-53146-1.
- Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. 2nd. Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-280049-3.
- Sunnucks, Anne. The Encyclopaedia of Chess. St. Martins Press, 1970. ISBN 978-0-7091-4697-1.