Jakob Griesinger d'Ulm
|
Per a altres significats, vegeu «Beat Jaume». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Jakob Griesinger 1407 (Gregorià)  Ulm (Alemanya) | ||
| Mort | 11 octubre 1491 (Gregorià) (83/84 anys) Bolonya (Itàlia) | ||
| Sepultura | San Domenico (Bolonya) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor, vitraller | ||
| Moviment | Primer renaixement | ||
| Orde religiós | Dominics | ||
| religiós | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Pelegrinatge | Bolonya | ||
| Festivitat | 11 d'octubre | ||
| Iconografia | Hàbit dominic, amb un vitrall a les mans; pregant a la Mare de Déu | ||
| Patró de | Pintors de vitralls | ||
 | |||
Jakob Griesinger o Jaume d'Ulm, en italià Giacomo Griesinger da Ulma (Ulm, Baden-Württemberg, Alemanya, 1407 - Bolonya, Itàlia, 11 d'octubre de 1491), fou un pintor de vitralls, frare dominic. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
Biografia
[modifica]Jakob Griesginger havia nascut a Ulm, segon fill d'una família devota. Va anar a escola i aprengué llatí, però també l'ofici de vitraller, especialment la pintura sobre vidre. En fer 25 anys va anar en pelegrinatge cap a Roma. Quan havia de tornar cap a casa, no tenia diners i, per guanyar-se'ls, s'allistà com a militar mercenari a Nàpols, a les forces del duc de Calàbria. Després de quatre anys, decebut del comportament dels seus companys, es llicencià i fou servent d'un advocat a Càpua. Passats cinc anys, volgué tornar a Ulm i arribà a Bolonya. Novament, sense mitjans per a continuar, s'enrolà a la milícia del duc de Milà. Hi va visitar la basílica de San Domenico, on hi ha la tomba de sant Domènec de Guzmán i es va sentir atret per la vida religiosa. Volgué ingressar a l'Orde de Sant Domènec, però era gairebé analfabet. El 1441 se'n va fer germà llec al convent dominic de Bolonya.[1] Es va dedicar a la pregària i la penitència, portant una vida humil i servicial fins a morir amb 84 anys.[2]
Dotat de gran talent artístic, fou un mestre en l'art del vitrall i va treballar pintant vitralls per a diverses esglésies bolonyeses. Se'n conserven només un: un dels grans vitralls de la Capella dels Notaris de San Petronio de Bolonya.[3] Se sap que va fer un vitrall per a la capella del palau Bentivoglio. Tingué com a deixeble Ambrogino da Tormoli, amb qui treballà tres anys i qui escrigué després una vida de Giesenberg, publicada el 1501.
Una llegenda diu que un dia, mentre vigilava la cocció d'alguns vidres pintats, el prior li va fer un encàrrec; el beat no va dir res i va marxar a complir el que se li manava. En tornar, en comptes de trobar els vidres cremats, com era d'esperar, els trobà cuits i en el seu punt just.[4]
.jpg)
Veneració
[modifica]Lleó XII confirmà el culte que se li retia el 3 d'agost de 1825.[5] Les seves relíquies són a una urna a l'altar de la capella del Sagrat Cor de la basílica de San Domenico de Bolonya.[6]
Notes i referències
[modifica]
- ↑ Taegus, Ambrosino. «Vita». A: Acta Sanctorum. Oct, vol.5, p. 793-795.
- ↑ Taegus, Ambrosinus. «Vita». A: Acta Sanctorum. Oct, vol.5, p. 800-801.
- ↑ Bartolozzi, G.; Salvadori, B.; Bracci, S.; Corallini, A. «A new method for removing iron oxides from ancient glass: The restoration of the stained-glass windows in the Basilica of San Petronio, Bologna». Journal of Cultural Heritage, 61, 2023, pàg. 127.
- ↑ Taegus, Ambrosino. «Vita». A: Acta Sanctorum. Oct, vol.5, p. 797.
- ↑ «Beatifications in the Pontificate of Pope Leo XII». [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ «Beato Giacomo Griesinger da Ulma». [Consulta: 16 juny 2024].