Werner Jaeger

Werner Jaeger

Biografia
Naixement	(de) Werner Wilhelm Jaeger 30 juliol 1888 Lobberich (Alemanya)
Mort	19 octubre 1961 (73 anys) Cambridge (Massachusetts)
Formació	Universitat de Marburg (1907–1907) Universitat Frederic Guillem de Berlín - Philosophiæ doctor (1907–1911) Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Camp de treball	Filologia clàssica, literatura de l'Antiga Grècia i filosofia
Ocupació	filòleg clàssic, hel·lenista, professor d'universitat, filòsof
Ocupador	Universitat Frederic Guillem de Berlín (1921–) Universitat de Chicago Universitat Harvard Universitat de Basilea Universitat Christian Albrecht de Kiel Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1960–) Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre corresponent) (1951–) Societat d'Estudis Clàssics (1936–) Societat Filosòfica Americana Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de les Ciències i les Lletres de Magúncia Institut Arqueològic Alemany Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències Útils Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Prussiana de les Ciències
Professors	Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff
Alumnes	Wolfgang Schadewaldt
Obra
Estudiant doctoral	Friedrich Solmsen i Wolfgang Seyfarth
Premis
(1955)  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències (1936)  doctor honoris causa per la Universitat Harvard (1931)  doctor honoris causa per la Universitat de Cambridge (1929)  Comanador de l'Orde del Salvador (1926)  Doctor honoris causa per la Universitat de Manchester (1914)  Preis der Charlotten-Stiftung für Philologie (en)  doctor honoris causa per la Universitat de Tubinga

Werner Jaeger (Lobberich, 30 de juliol de 1888 - Cambridge, 19 d'octubre de 1961) fou un filòleg clàssic alemany. Va estudiar a la seva ciutat natal i en el Gymnasium Thomaeum de Kempen, després va passar a la Universitat de Marburg. Es va doctorar a la Universitat Humboldt de Berlín el 1911 amb una tesi sobre la Metafísica d'Aristòtil, Studien zur Entstehungsgeschichte der Metaphysik des Aristoteles; Docent a Berlín el 1913, va ser deixeble allà del professor Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff (1914).

L'aportació més important serà la descoberta dels errors d'Andrònic de Rodes quan aquest ordenà els textos d'Àristòtil com la Metafísica, la Física, la Política, entre d'altres.

Obres

• Emendationum Aristotelearum specimen. Dissertatio inauguralis, Berolini 1911
• Entstehungsgeschichte der Metaphysik des Aristoteles, 1912.
• Humanismus und Jugendbildung, 1921
• Edición de Gregorii Nysseni Opera, 1/11, 1921-1922.
• Aristoteles, Grundlegung einer Gesch. s. Entwicklung, 1923.
• Stellung und Aufgaben der Universitat in der Gegenwart, 1924.
• Antike und Humanismus, 1925.
• Platons Stellung im Aufbau der griechischen Bildung (1928)
• Paideia, Die Formung des griechischen Menschen, I, II, III, 1933-47 (Paideia: els ideals de la cultura grega, 1933, 1943–4), tres vols.
• Humanistische Reden und Vortrage. 1937.
• Demosthenes, The Origin and Growth of his Policy, 1938.
• Demóstenes: l'agonía de Grècia
• The Theology of the Early Greek Philosophers, 1948 (La teología dels primers filòsofs grecs, 1952).
• Semblanza de Aristóteles.
• Early Christianity and Greek Paidea, Cambridge, Mass. Harvard Univ. Press, 1961.

Enllaços externs

• Entrada a l'Enciclopèdia catalana