Jaimito y compañía
Per a la revista homònima, vegeu Jaimito. |
Tipus | còmic |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | castellà |
Publicació | 1943 |
Creació | 1943 |
Editorial | Editorial Valenciana |
Jaimito y compañía, o simplement Jaimito, va ser una sèrie d'historietes creada per Palmer per a la seua pròpia col·lecció de quaderns de l'Editorial Valenciana en 1943.[1] Emblema a l'any següent de la revista "Jaimito", va ser continuada per altres dibuixants, entre els quals destaquen Josep Soriano i Izquierdo, Jesús Liceras i sobretot Karpa. Esta és una sèrie d'aventures humorístiques més o menys extenses amb un toc fantàstic, sempre dirigides a un públic infantil.[2]
"Aventuras de Jaimito" va sorgir com una col·lecció de quaderns en 1943, obra de Palmer.[1] A l'any següent, el seu protagonista va encapçalar la revista "Jaimito"; Josep Soriano se'n fa càrrec.[3] A partir de 1952, la sèrie va ser dibuixada també per Jesús Liceras, però sobretot per Karpa, qui la va desenvolupar al costat del guionista Vicente Tortajada.[4] Tots dos van abandonar qualsevol representació crítica de la vida familiar i laboral dels progenitors de Jaimito (com poguera ser habitual als tebeos de l'escola Bruguera) per a centrar-se en la pura aventura infantil.[4]
Jaimito és una sèrie insòlita en el còmic clàssic espanyol, doncs, al contrari que en Zipi i Zape o La terrible Fifí, és l'adult qui pertorba la tranquil·litat dels xiquets.[2] En estes aventures, Don Camorra representa un paper semblant al dels ogres en els contes infantils.[4]
Argument i personatges
[modifica]La colla de Jaimito i companyia, dedicada als jocs típics de la seua edat, es compon de:
- El mateix Jaimito, líder de la colla;
- Tejeringo, espigolat i calb,
- Bolita, gros i fartonet, i, en menor mesura,
- Rosquilleta, la xiqueta.
Don Camorra, un adult de barba espessa, dotat d'un Rapè que li atorga poders màgics, sempre està ideant plans per a fer mal a la colla o arruïnar els seus jocs. Com que els seus ardits mai tenen èxit, acaba escaldat al final de cada aventura. Don Camorra, al que els xiquets solen referir-se com "el Barbas" compta amb còmplices. El seu germà Tontilón, que és una rèplica exacta d'ell mateix físicament i, sobretot, el lloro Plumero, que parla a la perfecció i comparteix les seues idees.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Altarriba, Antonio. La España del Tebeo: La historieta española de 1940 a 2000. Madrid: Espasa Calpe, 2001. Depósito legal: M.45.522-2001. ISBN 84-239-2545-5.
- Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000. 2 v.. Madrid: Sinsentido/Germán Sánchez Ruipérez, 2000. ISBN 84-89384-23-1.
- Porcel Torrens, Pedro. Clásicos en Jauja. La historia del tebeo valenciano. Alacant: Ponent, 2002. ISBN 84-86404-02-9.
- Ramírez, Juan Antonio. La historieta cómica de postguerra. Madrid: Cuadernos para el Diálogo, desembre 1975 (Memoria y Comunicación). Depósito Legal: M. 38.325 - 1975. ISBN 84-229-6010-9.
- Vázquez de Parga, Salvador. Los comics del franquismo, octubre 1980 (Textos; núm. 59). Depósito Legal: B. 28047 - 1980. ISBN 84-320-0629-7.