James Edward Oglethorpe
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 desembre 1696  Londres | ||
| Mort | 30 juny 1785 (88 anys) Cranham (Anglaterra) (en)  | ||
| Membre del 6è Parlament de la Gran Bretanya | |||
| Legislatura: 6è Parlament de la Gran Bretanya | |||
| Membre del 9è Parlament de la Gran Bretanya | |||
| Legislatura: 9è Parlament de la Gran Bretanya | |||
| Membre del 8è Parlament de la Gran Bretanya | |||
| Legislatura: 8th Parliament of Great Britain (en) | |||
| Membre del 7è Parlament de la Gran Bretanya | |||
| Legislatura: 7è Parlament de la Gran Bretanya | |||
| Membre del 10è Parlament de la Gran Bretanya | |||
| Legislatura: 10th Parliament of Great Britain (en) | |||
| Dades personals | |||
| Ideologia | Jacobitisme | ||
| Religió | Anglicanisme | ||
| Formació | Eton College Corpus Christi College, Oxford | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar, diplomàtic, polític, abolicionista | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit britànic | ||
| Rang militar | general | ||
| Conflicte | Guerra de Successió Austríaca Aixecament jacobita | ||
| Família | |||
| Pares | Theophilus Oglethorpe i Eleanor Oglethorpe | ||
| Premis | |||
 | |||
James Edward Oglethorpe (Londres, 22 de desembre de 1696 - Cranham, 30 de juny de 1785) fou un general i filantrop britànic, fundador de la colònia de Geòrgia.
Biografia
[modifica]Fill Theophilus Oglethorpe (1650-1702), estudià poc temps a Oxford abans d'entrar a l'exèrcit del príncep Eugeni de Savoia. Ajudant de camp, es distingí al setge de Belgrad de 1717.
Representant al Parlament, es mostrà com un gran reformador social, esperant poder reinstal·lar els pobres d'Anglaterra, i en particular els que es trobaven a les presons, al Nou Món. Proposa així la creació d'una colònia entre la Carolina del Sud i la Florida per proporcionar un amortidor contra la Florida espanyola i desembarcà al lloc de Savannah al febrer de 1733. De Londres, obtingué de poder portar-hi els insolvents, els indigents, els refugiats alemanys i suïssos i els jueus, però n'exclou els catòlics. Hi obre una lògia maçònica i hi bandeja l'esclavatge, la qual cosa no fou sense enrabiar alguns dels colons. El 1750 la colònia romania poc poblada i Geòrgia es va convertir en una colònia de la corona el 1752.[1]
De tornada a Londres, va haver de llançar assalts contra les colònies espanyoles en el moment del conflicte anglo-espanyol de 1739, però fracassà a prendre Saint Augustine.[2]
L'any 1743, va formar una unitat de rangers per a la Virgínia i els posà al servei de la Corona en el moment de l'Aixecament jacobita.
Referències
[modifica]- ↑ Richter, Daniel. Before the Revolution : America's ancient pasts (en anglès). Cambridge, Mass.: Belknap Press, 2011, p. 358-359. ISBN 0674072367.
- ↑ Fairbanks, George R. The History and Antiquities of the city of St. Augustine, Florida, founded A.D. 1565, comprising some of the most interesting portions of the early history of Florida (en anglès), 1858, p. 151.
Bibliografia
[modifica]- François Angelier, Diccionari dels Viatgers i Exploradors occidentals, Pygmalion, 2011, pàg. 516-517
- Romain Sardou, America, la mà vermella, T2, XO Edicions, París, 2012
- Cookie Lommel, James Oglethorpe : humanitarian and Soldier, Chelsea House Publishers, 2000
Enllaços externs
[modifica]- The New Georgia Encyclopedia Arxivat 2013-02-01 a Wayback Machine.