Vés al contingut

Reial Jardí Botànic de Kew

(S'ha redirigit des de: Jardins Botànics Reials de Kew)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Reial Jardí Botànic de Kew
Imatge
Dades
TipusJardí botànic, herbari, institució educativa universitària i jardí Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfíciejardí, jardí: 272,32 ha Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRichmond upon Thames (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Banyat perTàmesi Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 28′ 44″ N, 0° 17′ 37″ O / 51.4789°N,0.2936°O / 51.4789; -0.2936
Format perOrangery (en) Tradueix
Marianne North Gallery (en) Tradueix
Ruined arch, including fragments of masonry at the base of the arch (en) Tradueix
The Queen's Cottage (en) Tradueix
Campanile (en) Tradueix
Temple of Arethusa (en) Tradueix
Temple Of Bellona (en) Tradueix
Temple of Aeolus (en) Tradueix
Water Lily House (en) Tradueix
Museum Number 1 (en) Tradueix
Temperate House (en) Tradueix
Great Pagoda (en) Tradueix
Museum Number 2 (en) Tradueix
Palm House (en) Tradueix
Queen's Beasts (en) Tradueix
Japanese Gateway (Chokushi-Mon) (en) Tradueix
King William's Temple (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data2003 (27a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador1084
Grade I listed park and garden (en) Tradueix
Data30 setembre 1987
Activitat
Gestor/operadorReial Jardí Botànic de Kew Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkew.org Modifica el valor a Wikidata

X: kewgardens Modifica el valor a Wikidata
La Palm House, o hivernacle de les palmeres.

El Reial Jardí Botànic de Kew (en anglès Royal Botanic Gardens of Kew) és un gran jardí botànic situat entre els districtes de Richmond upon Thames i Kew al sud-oest de Londres. Es tracta del jardí botànic més ric del món.

Història

[modifica]

Aquest conjunt de jardins eren originalment el jardí exòtic de l'anomenada Kew House, constituït per Lord Capel de Tewkesbury, que fou ampliat i augmentat per la princesa Augusta de Saxònia-Gotha (1719-1772), vídua de Frederic, príncep de Gal·les (1707-1751). Sir William Chambers (1723-1796) hi va construir nombrosos edificis com la pagoda xinesa de 1761. Jordi III enriqueix els jardins amb l'ajut de William Aiton (1731-1793) i de Sir Joseph Banks (1743-1820). Els antics edificis de la Kew House són enderrocats el 1802. La Dutch House ('casa holandesa'), veïna dels jardins, és adquirida per Jordi III el 1781 per servir d'escola bressol als nens de la família reial; actualment es coneix amb el nom de Kew Palace. El 1840, els jardins reben la denominació oficial de «Jardí botànic nacional». El nou director, William Jackson Hooker (1785-1865), n'augmenta la superfície, que passa de 30 hectàrees a 109, i després a 121. L'indret comprèn igualment un herbari i una biblioteca. La Palm House ('casa de les palmeres') és construïda per l'arquitecte Decimus Burton (1800-1881) i el ferrer Richard Turner (1798-1881) entre 1841 i 1849. És la primera construcció d'envergadura que utilitza el ferro forjat. L'hivernacle conegut com a Tropical House ('casa tropical') és l'edifici més gran que encara hi ha de l'època victoriana.

El jardí botànic avui dia

[modifica]

Malgrat les condicions mediambientals mediocres (la contaminació atmosfèrica de Londres, els sòls secs i les febles pluges), els jardins constitueixen la major col·lecció de vegetals del món. L'entrada al jardí botànic és de pagament. L'estació de metro més propera és la de Kew Gardens (de les línies District Line i Silverlink). Una altra estació, la de Kew Bridge, al nord dels jardins, és a una distància raonable a peu.

Col·leccions

[modifica]

És per intentar diversificar les seves plantacions que el jardí botànic de Kew ha fundat dos establiments més. El primer, a Sussex, s'anomena Wakehurst Place, i el segon, a Kent, és el Bedgebury Pinetum. Aquest darrer és dirigit juntament amb la Comissió Forestal del Regne i és especialitzat en el conreu de coníferes. Els jardins de Kew són a l'origen de la difusió del conreu del cautxú al segle xix a l'Amèrica del Sud. Actualment, el Reial Jardí Botànic és un dels centres més importants del món pel que fa a la conservació de llavors. Participen, amb l'herbari de la Universitat Harvard i amb l'Herbari Nacional australià, en la base de dades coneguda com l'IPNI, que subministra una nomenclatura estàndard dels vegetals. El juliol del 2003, els jardins foren afegits a la llista del Patrimoni de la Humanitat establerta per la UNESCO.[1]

Galeria d'imatges

[modifica]
Els jardins sota la neu
Passatge elevat a 18 metres del terra

Vegeu també

[modifica]
  • Index Kewensis, registre de plantes mantingut pel Reial Jardí Botànic de Kew

Bibliografia

[modifica]
  • Marilyn Ward i John Flanagan (2003). «Portraying plants: Illustrations' collections at the Royal Botanic Gardens, Kew», dins Art Libraries Journal, núm. 28 (2), pàgs. 22-28. ISSN 0307-4722

Referències

[modifica]
  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Royal Botanic Gardens, Kew» (en anglès). [Consulta: 14 febrer 2021].

Enllaços externs

[modifica]