Jaume Otero i Camps
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Jaume Otero i Camps 1888  Maó (Menorca) | ||
| Mort | 1945 (56/57 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escultor | ||
| Art | escultura | ||
Jaume Otero i Camps (Maó, Menorca, 1888 - Barcelona, 1945) fou un escultor menorquí actiu, principalment, a Barcelona, i amb una etapa parisenca
Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona amb Manuel Fuxà, i el 1906 va obtenir una borsa d'estudis que li va permetre anar a París i a Brussel·les. Més endavant va rebre una altra pensió, aquest cop de l'Ajuntament de Barcelona, i va marxar de nou a França, Bèlgica, Països Baixos, Anglaterra i Itàlia. El 1910 va presentar una obra seva, Símbol, a l'Exposició Internacional de Brussel·les. Va participar a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1907 i de 1911, on va ser premiat
Durant els anys següents (1911-1914) va treballar a París amb Albert Bartholomé i es va fer amic de Diego Rivera.
Segons Feliu Elias, la casa Hebrard de París li va editar vuit figuretes de bronze
De nou a Catalunya va treballar amb Manuel Fuxà fins a la mort d'aquest (1927) i va esdevenir professor de la Llotja. Poc abans de la seva mort guanyaria la càtedra de modelat a l'escola de Belles Arts de Sant Jordi.[1]
Un relat novel·lat de la seva etapa parisenca, marcada per la bohèmia, va donar lloc al llibre Vida de Bohemia. Un artista en París de J.M Infiesta (1979) [2]
També va participar a les exposicions d'art barcelonines de 1918, 1920, 1921 i 1923.[3] A l'exposició d'art de Barcelona de 1920 l'Ajuntament li va adquirir l'obra Jovenívoles que, passada a marbre (1926) es conserva al MNAC.[4][5]Una versió en guix d'aquesta mateixa obra es troba al vestíbul de l'EASD Llotja (seu Sant Gervasi / Ciutat de Balaguer)
Forma part del grup d'escultors que van realitzar obres per a embellir la ciutat de Barcelona amb motiu de l'exposició internacional de 1929. Aquell mateix any va participar en una exposició internacional de pintura i escultura celebrada en el marc de la gran Exposició Internacional del 29.
Deixebla seva va ser l'escultora Lluïsa Granero [6] També va ser-ho Francesc Carulla
Obra
[modifica]Otero va viure a l'estil bohemi i va treballar basant-se en un eclectiscisme, tot influenciat per corrents com el modernisme, noucentisme i l'obra d'Auguste Rodin, però basant-se en principis naturalistes.[7]
Hi ha obra seva -L'Alba- al Museu de Luxemburg. (Museu Nacional d'Art d'art Modern) de París [8]
Als Jardins de Laribal hi ha la seva obra Estival, donada per Joan Otero el 1946.[9][10] Una altra versió d'aquesta mateixa obra forma part de les col·leccions dels Museus de Sitges[11]
Al carrer, es poden veure obres seves a la plaça de Catalunya i a l'Avinguda Diagonal de Barcelona.
A La Paz, Bolívia, es troba la seva l'estàtua del monument a Isabel la Catòlica.[12] ofert pels residents espanyols a la ciutat el 1928 [13] L'any 2020 aquesta estàtua va ser objecte d'una acció reivindicativa[14]
El Museu Provincial de Lugo i el de l'Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi també conserven obres seves[15]
Premis i reconeixements
[modifica]- 1911- Medalla de primera classe per Bust de dona a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona
- 1920 i 1922- Premi de la Mancomunitat de Catalunya
- 1940 Membre numerari de l'Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Referències
[modifica]
- ↑ Marès, Frederic. Dos siglos de enseñanza artística en el Principado (en castellà), 1973.
- ↑ «https://ccuc.csuc.cat/discovery/fulldisplay?&context=L&vid=34CSUC_NETWORK:CSUC_CCUC_UNION&search_scope=DiscoveryNetwork&tab=TOT&docid=alma991019216739706706» (en anglès). [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ FONTBONA, Francesc. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: IEC, 2002. ISBN 84-7283-661-4.
- ↑ «Jovenívoles | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ Ràfols, Josep F. «Jaume Otero». Vell i Nou, 7-1920, pàg. 109-113.
- ↑ «En primera persona». Arxivat de l'original el 2021-10-23. [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ «Jaume Otero i Camps | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ Pompidou, Musée national d’art moderne-Centre. «Musée national d’art moderne – Centre Pompidou» (en francès), 08-09-2021. [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ Fitxa de l'obra (042132-000) al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
- ↑ «Summer Bloom - Jaume Otero» (en castellà). [Consulta: 23 octubre 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «La Peça del Mes dels Museus de Sitges singularitza una Venus de Jaume Otero», 05-03-2021. [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ «Jaume Otero i Camps». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Concejo Municipal declara patrimonio a la plaza Isabel La Católica». Arxivat de l'original el 2021-10-23. [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ País, Ediciones El. «Un grupo de activistas interviene la estatua de Isabel la Católica en La Paz con ropa de mujer indígena» (en espanyol de Mèxic), 13-10-2020. [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ «REIAL ACADÈMIA CATALANA DE BELLES ARTS DE SANT JORDI». Arxivat de l'original el 2021-10-23. [Consulta: 23 octubre 2021].
Bibliografia
[modifica]- F. ELIASː L'escultura catalana moderna. 2 vol. Barcelonaː Barcino, 1926-28
- J.F. RÀFOLS (dir.): Diccionario biogràfico de artistas de Cataluña, desde la época romana hasta nuestros días. Volum 2. Barcelona: Millà, 1953
- L. MERCADERː "Heterodòxies i heterodoxosː Monegal i Otero, Smith i Julio Antonio", dins El Modernisme. Les arts tridimensionals. La crítica del modernisme.Barcelonaː L'Isard, 2003