Jaume Roig Padró
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1896  Reus (Baix Camp) | ||
| Mort | 1969 (72/73 anys) Mèxic | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | metge, polític | ||
Jaume Roig Padró va ser un metge i polític català nascut a Reus el 1896.[1] Es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1917. Col·laborador habitual de Foment, una publicació on defensà el seu catalanisme d'esquerres. El 1921 va ser destinat a l'hospital militar de Melilla com a tinent de sanitat militar.
Segons Pere Anguera, el caràcter colonialista, monàrquic i espanyolista d'aquell exèrcit l'empenyé a abandonar la carrera militar quan ja havia assolit el grau de comandant.[2] Col·laborà amb el Dr. Corachan en els treballs de compilació del Diccionari de Medicina. A la seva ciutat col·laborà a la premsa local (Les Circumstàncies, Revista del Centre de Lectura), en revistes especialitzades, com ara Fulls clínics i en revistes satíriques (La Patacada, L'Esquellot…). Del 1934 al 1936 va ser president del Centre de Lectura. El 1934 va ser detingut a Reus i el 1936 era candidat a les eleccions pel Foment Nacionalista Republicà, una veterana organització local, fundada el 1906, defensora del catalanisme d'esquerres, que es va integrar a Esquerra Republicana de Catalunya. Durant la guerra civil treballà al cos mèdic de l'exèrcit republicà i també va ser director dels serveis d'evacuació i secretari d'assistència social.
El 1939 es va exiliar, primer a la Costa Blava, amb els germans Antoni i Josep Andreu i Abelló, després a la República Dominicana, on actuà com a delegat de la Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles i hi va fer classes en un centre d'ensenyament,[3] i el 1941 se'n va anar cap a Mèxic, on el 1946 va publicar una novel·la: El darrer dels Tubaus, i col·laborà en revistes mèdiques i catalanes de l'exili, com ara Pont Blau, La Nostra Revista i Quaderns de l'exili. Va treballar amb la Comunitat Catalana de Mèxic i amb el Consell Nacional de Catalunya.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 569.
- ↑ Anguera, Pere. «Notícia biogràfica». A: Jaume Roig. El darrer dels Tubaus. Barcelona: Columna, 1995. Pàgs 9-13
- ↑ Díaz Esculies, Daniel. L'exili català de 1939 a la República Dominicana. Barcelona: La Magrana, 1995, p. 75.
- ↑ Tous i Vallvè, 2002, p. 131.
Bibliografia
[modifica]- Tous i Vallvè. «Glosses i opinions: l'obra periodística de Jaume Roig». A: El Noucentisme a Reus: ideologia i literatura. Reus: Centre de Lectura, p. 125-155. ISBN 848787343X.
Enllaços externs
[modifica]- MBC. «Jaume Roig i Padró». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.