Vés al contingut

Javier Pérez González

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Javier Pérez (artista plàstic))
Plantilla:Infotaula personaJavier Pérez González
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 desembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEspanyola
FormacióUniversitat del País Basc - belles arts
École Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts visuals
Ocupacióescultor, artista visual, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
GènereEscultura, dibuix, fotografia, vídeo, instal·lació artística
MovimentArt contemporani
Llenguacastellà
Debut (1991)
Obres destacables

Mutaciones (2004), Palacio de Cristal, Madrid
Lloc webjavierperez.es Modifica el valor a Wikidata

Javier Pérez González (Bilbao,1968) és un artista plàstic contemporani, escultor i dibuixant espanyol, que també ha experimentat amb el vídeo, la fotografia i la instal·lació artística. Resideix i treballa a Barcelona

Biografía i trajectòria

[modifica]

Va néixer a Bilbao el 31 de desembre de 1968, on els seus pares, d'origen gallec, s'havien traslladat per a exercir com a mestres. És el menor de tres germans.[cal citació]

En finalitzar l'educació secundària, va iniciar la seva formació artística en la Facultat de Belles Arts de la Universitat del País Basc (en basc: Euskal Herriko Unibertsitatea), que va compaginar amb estudis de dansa contemporània. En 1992 va obtenir la llicenciatura després de realitzar estudis d'intercanvi del Programa Erasmus en la Karl Hofer Gesellschaft de Berlín i a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts (ENSBA) de Paris.[1]

Després de graduar-se, gràcies a una beca de la Diputació Foral de Bizkaia per a la creació artística a l'estranger, es va mudar a París per a realitzar el «Mastère Spécialisé» en l'esmentada Beaux-Arts de París (nom popular a França), i també per a ampliar la seva formació com a ballarí,[2] estada que es va prolongar fins a 1998. Durant aquest temps va entaular els seus primers contactes professionals amb l'escena artística francesa i, ja en 1995, la seva obra es va incloure en l'exposició Passions privées[3] del Museu d'Art Modern de la Vila de París. A l'any següent, va tenir lloc la seva primera exposició individual titulada Rester a l'interieur en la galeria Chantal Crousel.[4]

En 1997, el filòsof i comisari francès Georges Didi-Huberman va seleccionar el seu treball per a la mostra L'empreinte[5][6] al Centre Pompidou de París i, uns mesos més tard, va tenir lloc la mostra Estancias en el Musée d’Art Moderne et Contemporain d'Estrasburg, la seva primera exposició individual en un museu.[7]

El 1998, després d'abandonar la seva formació com a ballarí per dedicar-se exclusivament a les arts plàstiques, va tornar a Espanya, concretament a Barcelona, per preparar una exposició amb Cabello-Carceller a la ja desapareguda Sala Mondtada, i va fixar la seva residència en aquesta ciutat des de llavors. Aquest mateix any, va exposar Hábitos[8][9] en l'Espacio Uno del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid, i Mudar[10] a la Sala Rekalde de Bilbao.

L'any 2000 se li va presentar l'oportunitat de presentar el seu treball per primera vegada en el Museu Guggenheim de Bilbao, en una exposició col·lectiva d'artistes bascos titulada La torre herida por el rayo: lo imposible como meta,[11] comissariada per Javier González de Durana. A l'any següent, el 2001, va ser Estrella de Diego qui el va seleccionar juntament amb la també artista basca Ana Laura Aláez per representar Espanya a la XLIX Biennal de Venècia, una fita important en la seva carrera professional. Posteriorment, el 2002, la seva obra Un pedazo de cielo cristalizado, que havia ocupat l'espai central del pavelló espanyol, es va instal·lar de manera permanent al vestíbul de l'Artium Museoa, a Vitòria-Gasteiz, seguit d'una exposició retrospectiva del seu treball des del 1994 que també es va poder veure uns mesos abans al Carré d'Art-Musée d'Art Contemporain de Nîmes (França).[12]

Durant les dècades de 2000 i 2010, el seu treball es va mostrar de forma regular a galeries i museus d'Espanya i de l'estranger, tant en exposicions individuals com col·lectives, entre les quals destaquen: Mutaciones,[13] Palau de Cristall de Madrid (2004); Javier Pérez-Dessins,[14] Museu de Belles Arts de Rouen (2006); Objetos del deseo,[15] Espai Quatre, Palma (2008); Jardin interior,[16] Galerie Claudine Papillon, Paris (2008); Lamentaciones,[17] Claustre de la Catedral de Burgos (2009); La obra invitada: Carroña,[18] Museu de Belles Arts de Bilbao (2017). Entre les col·lectives: Transparencias,[19] Museu Guggenheim Bilbao, Espanya (2003); El ángel exterminador,[20] Palais des Beaux-Arts, Brussel·les, Bèlgica (2010); Glasstress New York,[21] MAD Museum of Arts and Design, New York, EUA (2012); Donation Fondation Florence et Daniel Guerlain,[22] Centre Pompidou, Paris (2013); I've Got Glass! I've Got Life!, Toyama Art Glass Museum, Japó (2015); A Passion for Drawing,[23] Museu Albertina, Viena, Austria (2019), entre altres.

Levitas al Museu Guggenheim Bilbao 2022

En el camp de l'arquitectura, en 2007 va col·laborar amb els arquitectes Mozas-Aguirre en la seva intervenció artística permanent Pieles de luz vegetal per a l'edifici «Vital Eraikina», seu central de la Caixa Vital Kutxa a Vitòria-Gastèiz.[24]

També són dignes d'esment els dos llibres d'artista que va editar en col·laboració amb l'escriptor i historiador de l'art espanyol Miguel Ángel Hernández-Navarro: El bebedor de llàgrimes[25] en 2008, guardonat amb el premi d'edició Lazaro-Galdiano[26] instituït pel Govern de Navarra, i Somnia In Somnia[27] en 2020.

En 2022, la Sala Kubo al Kursaal de Sant Sebastià li va dedicar una exposició retrospectiva dels seus últims quinze anys titulada Presencias Ausencias.[28][29] Aquest mateix any, va participar en l'exposició Sections-Intersections / 25 anys de la Col·lecció del Museu Guggenheim Bilbao,[30] concebuda amb motiu de l'aniversari de la institució.

Javier Pérez resideix i treballa a Barcelona, on té el seu estudi-taller en una petita població del Montseny.[31]

Obra

[modifica]

Els temes centrals de la seva obra giren entorn de la condició humana[32] i al caràcter cíclic de la vida, amb freqüents referències al cos i a altres conceptes inherents a l'existència, com la temporalitat, la fugacitat o la transformació.[33]

És un artista polifacètic i multidisciplinari[34] que treballa als camps de l'escultura, el dibuix, la fotografia, el vídeo, la performance o la instal·lació artística, cosa que li permet utilitzar de forma independent o conjunta aquests suports. També és digne d'esment la seva versatilitat a l'hora d'utilitzar materials,[35]ja siguin orgànics (intestins d'animals, crineres, làtex o capolls de seda), fràgils (cristall o porcellana) o durs (bronze o marbre), així com la utilització d'altres elements immaterials, com ara el so i el moviment, que l'autor ha fet servir de manera recurrent al llarg de tota la seva trajectòria. A tall d'exemple, cal assenyalar les obres següents: La torre de sonido (1999),[36] Tempus Fugit (2002/2004),[37] Lamentaciones (2007/2009),[38] y El carrusel del tiempo (2012),[39] entre moltes altres.

Col·leccions públiques (selecció)

[modifica]

Distincions

[modifica]
  • Premi Gure Artea 98,[51] atorgat pel Govern Basc, Espanya (1998)
  • Premio Ojo Crítico[52] de Ràdio Nacional d'Espanya, Espanya(1998)
  • Nominació: Prix de dessin Fondation Daniel et Florence Guerlain,[53] França (2007)
  • Premi Ciutat de Palma «Antoni Gelabert d'Arts Plàstiques»,[54] Espanya (2008)
  • Premio José Lázaro Galdiano. per l'edició de «El bebedor de lágrimas»,[55] Govern de Navarra, Espanya (2009)
  • Premio Ercilla[56] mejor artista Feria FIG Bilbao, Espanya (2014)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Biografía y obras: Pérez, Javier | Guggenheim Bilbao Museoa» (en castellà). [Consulta: 13 gener 2025].
  2. ↑ «Metrópolis - Javier Pérez» (vídeo) (en castellà). TVE, 13-12-2023. [Consulta: 15 gener 2025]. «minut 06:18»
  3. ↑ Laffon, Juliette. Passions privées : collections particulières d'art moderne et contemporain en France (en francès). Paris-Musées, p. 720. ISBN ISBN 2-87900-231-1. 
  4. ↑ Jarton, Cyril «Javier Pérez et la mathématique des corps» (en francès). Beaux Arts magazine, 142, Febrer 1996, pàg. 41.
  5. ↑ Lebovici, Elisabeth «Ni nostalgie ni mode. Les organisateurs s'intéressent à la permanence d'une technique. (L'empreinte,enfance de l'art.)» (en francès). Liberation, 24-02-1997.
  6. ↑ Crom, Nathalie «L’empreinte, signe de ce qui est trace de ce qui n’est plus» (en francès). La Croix [Paris], 29-04-1997.
  7. ↑ Wiesinger, Véronique. Estancias - Javier Pérez (en francès). Strasbourg: Les Musées de Strasbourg, 18 octubre 1997, p. 51. ISBN 2901833322. 
  8. ↑ «Javier Pérez. Hábitos» (PDF) (en castellà). Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 18-05-1998.
  9. ↑ Garcia Merás, Lydia, «Javier Pérez : Estancias por habitar» (en castellà). Cimal Arte Internacional, 50, 2-1998, pp. 40-45.
  10. ↑ Blanch, Teresa; Miren Villa; Larraitz Diago (en castellà) Mudar - Catàleg exposició. Diputación Foral de Bizkaia, 24-03-1968, pàg. 63. OCLC: 1335788057.
  11. ↑ Sáenz de Gorbea, Xabier «La torre herida» (en castellà). DEIA [Bilbao], 11-02-2000.
  12. ↑ Marti, Octavi «El Carré d'Art de Nimes exhibe la última obra de Javier Pérez» (en castellà). El País [Madrid], 25-01-2003. ISSN: 1134-6582.
  13. ↑ Samaniego, Fernando «Javier Pérez instala procesos vitales» (en castellà). El País [Madrid], 26-10-2004. ISSN: 1134-6582.
  14. ↑ Juliette, Kotowicz. «Javier Pérez se met en trois» (en francès). Le Journal des Arts, 01-03-2006. [Consulta: 13 gener 2025].
  15. ↑ Palma, Lourdes durán. «Javier Pérez muestra su ´Objeto del deseo´ en un ampliado Espai 4» (en castellà). Diario de Mallorca, 20-11-2008.
  16. ↑ «Jardin interior» (en francès). Paris Art, 12-01-2008.
  17. ↑ «Javier Pérez y Alberto Corazón transforman la catedral de Burgos» (en castellà). El País [Madrid], 16-06-2009. ISSN: 1134-6582.
  18. ↑ Garmendia, Araitz. «El Bellas Artes acoge la belleza siniestra de la creación del bilbaino Javier Pérez» (en castellà), 17-02-2017. [Consulta: 13 gener 2025].
  19. ↑ Larrauri, Eva «El Guggenheim de Bilbao enseña el uso de la luz en esculturas de su colección» (en castellà). El País [Madrid], 04-03-2003. ISSN: 1134-6582.
  20. ↑ «El ángel exterminador. A Room for Spanish Contemporary Art» (PDF) (en castellà). Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), 02-12-2008.
  21. ↑ Cashdan, Marina. «Breaking the Mold | 'Glasstress' at the Museum of Arts and Design» (en anglès americà), 15-02-2012.
  22. ↑ Duponchelle, Valérie. «Daniel et Florence Guerlain, le yin et le yang du dessin» (en francès). Le Figaro (Paris), 31-10-2013.
  23. ↑ ArtFacts. «A Passion for Drawing. The Guerlain Collection from the Centre Pompidou Paris | Exhibition» (en anglès americà).
  24. ↑ maxx. «Vital Building – Mozas Aguirre Arquitectos – Javier Pérez – Simbiosis News» (en anglès americà). Simbiosis Group, 01-12-2008. [Consulta: 14 gener 2025].
  25. ↑ Pérez, Javier; Hernández-Navarro, Miguel Ángel. El bebedor de lágrimas (en espanyol + traducción al anglès). Murcia: Ahora - Ediciones de Bibliofilia, 2008, p. 137. ISBN 978-84-612-3942-9P. 
  26. ↑ deia. «Premian un libro ilustrado por Javier Pérez» (en castellà), 23-10-2009.
  27. ↑ Pérez, Javier; Hernández-Navarro, Miguel Ángel. Somnia In Somnia (en espanyol - traducció al an + fr + eus). Paris, França: Bernard Chauveau, p. 100. ISBN 978-36306-300-7. 
  28. ↑ de blas, Susana. «Esta semana Metrópolis se adentra en el universo de Javier Pérez» (en castellà). METRÓPOLIS - RTVE, 11-12-2023.
  29. ↑ «Fotos: Exposición 'Presencias Ausencias' de» (en castellà), 10-06-2022. [Consulta: 31 desembre 2024].
  30. ↑ esteban, Iñaki «El arte vasco «no es un gueto», ni una «reserva espiritual»». El Correo (Bilbao), 18-10-2022.
  31. ↑ «Metrópolis - Javier Pérez» (vídeo) (en castellà). TVE, 13-12-2023. [Consulta: 15 gener 2025]. «minut 03:06»
  32. ↑ Ribal, Pilar «Javier Pérez: monstruos y crisálidas» (en espanyol i anglès). International Contemporary Art, no 32, 5-2009, pp.39-44.
  33. ↑ «Du corps au vivant : oeuvres de Javier Pérez» (en francès). lacritique.org, 05-04-2006.
  34. ↑ «Javier Pérez - Obra | ARTIUM - Biblioteca y Centro de Documentación» (en castellà). Artium Museoa.
  35. ↑ «La obra invitada: Carroña» (Biografía de Javier Pérez a la web del museu) (en espanyol europeu). Museu de Belles Arts de Bilbao.
  36. ↑ «Javier Pérez - Obra | ARTIUM - Biblioteca y Centro de Documentación». [Consulta: 15 gener 2025].
  37. ↑ Babelia «Danza de las mutaciones» (en castellà). El País [Madrid], 25-12-2004. ISSN: 1134-6582.
  38. ↑ «Lamentaciones de Javier Pérez, una experiencia sensorial en el'MDM - Montserrat Visita». [Consulta: 15 gener 2025].
  39. ↑ Ezquiaga, Mitxel. «Javier Pérez invita a su inquietante 'carrusel del tiempo' en Kubo Kutxa» (en castellà). El Diario Vasco, 10-06-2022. [Consulta: 15 gener 2025].
  40. ↑ «Javier Pérez | Colección Guggenheim Bilbao Museoa» (en castellà). [Consulta: 13 gener 2025].
  41. ↑ «Javier Pérez» (en castellà). [Consulta: 13 gener 2025].
  42. ↑ Pérez, Javier. «El baile de la soledad | Col·lecció Es Baluard» (en espanyol europeu). [Consulta: 13 gener 2025].
  43. ↑ «Javier Pérez - Carroña (Carrion)» (en anglès). Corning Museum of Glass. [Consulta: 14 gener 2025].
  44. ↑ «Colecciones | Obras de Javier Pérez» (en castellà). MNCARS. [Consulta: 13 gener 2025].
  45. ↑ «Les collections du Musée d'Art moderne et contemporain de la ville de Strasbourg.» (en francès) p. 314. Editions des Musées de la ville de Strasbourg,, 02-12-2008. [Consulta: 13 gener 2025].
  46. ↑ «Réattu museum: 2012 acquisitions: Pérez, Donnio, Ascolini, Duport». [Consulta: 13 gener 2025].
  47. ↑ «Javier Pérez | Somnia In Somnia | Museo de Bellas Artes de Bilbao» (en espanyol), 27-09-2024. [Consulta: 14 gener 2025].
  48. ↑ Blanch, Teresa. «Biografía Javier Pérez». A: La Colección del Museo Guggenheim Bilbao (en espanyol). Museu Guggenheim Bilbao, pp. 344-351.. ISBN 978-84-95216-60-1. 
  49. ↑ «Javier Pérez | Museu d'Art Jaume Morera | fons Centre d'Art La Panera» (en català).
  50. ↑ «Speed Art Museum receives more than 170 works of contemporary art from Mary and Alfred Shands Collection» (en anglès). Art Dayli, 2019.
  51. ↑ País, El «Los tres artistas galardonados con los premios Gure Artea 1998 exponen en Madrid y Barcelona» (en castellà). El País [Madrid], 13-10-1999. ISSN: 1134-6582.
  52. ↑ «El Ojo Crítico - Premiaos Artes Plásticas» (en castellà). RTVE.
  53. ↑ Agache, Lucie. «Dernière ligne droite pour le prix de dessin contemporain de la Fondation Daniel et Florence Guerlain» (en francès). Connaisance des Arts magazine, 14-11-2006. [Consulta: 14 gener 2025].
  54. ↑ Largo, Ana. «Los Premis Ciutat de Palma 2007 se quedan en las Islas» (en castellà). Última Hora, 21-01-2008. [Consulta: 14 gener 2025].
  55. ↑ MADRID, EFE. «"El bebedor de lágrimas" gana el premio Lázaro Galdiano | Últimas noticias de la actualidad cultural en Diario de Navarra» (en castellà), 23-10-2009. [Consulta: 14 gener 2025].
  56. ↑ Sanz, Ángela. «FIG: una apuesta firme por el grabado» (en castellà). Descubrir el arte, 23-11-2014.

Bibliografia

[modifica]
  • VIAR, Javier. Historia del arte vasco. De la guerra civil a nuestros días. Bilbao: Ed. Museu de Belles Arts de Bilbao, 2017. 1395 p, Vol. II, pp. 1027-1042. ISBN 978-84-96763-71-5
  • BLANCH, Teresa. La colección del Museo Guggenheim Bilbao. Bilbao: Ed. Museo Guggenheim, 2009. 535 p. pp. 344-351 ISBN 978-84-95216-60-1
  • DOCTOR, Rafael. Arte contemporáneo español 1992-2013. Madrid: Ed. La Fábrica, 2013. 446 p. p.365. ISBN 978-84-15691-16-7
  • BLANCH, Teresa. Mutaciones/Metamorfosis. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, 2004. 204 p. pp. 16-55. ISBN 978-84-8026-246-0.VIAR, Javier. Historia del arte vasco. De la guerra civil a nuestros días. Bilbao: Ed. Museu de Belles Arts de Bilbao, 2017. 1395 p, Vol. II, pp. 1027-1042. ISBN 978-84-96763-71-5

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Javier Pérez González
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Javier_Pérez_González&oldid=34523797»