Tsongkhapa
| |||
| Nom original | (bo) ཙོང་ཁ་པ།  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 21 novembre 1357 Tsongkha (en)  | ||
| Mort | 21 novembre 1419 (62 anys) Ganden Monastery (Tibet) (en) | ||
| 1r Ganden Tripa | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Budisme tibetà i Gelug | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filòsof, escriptor | ||
| Professors | Nyawon Kunga Pel (en) , Khenchen Tsultrim Rinchen (en) , Chöjé Döndrub Rinchen (en) , Lho-brag Grub-chen Nam-mkhaʼ-rgyal-mtshan (en) , Dratsé Pa Rinchen Namgyal (en) , Drak Kar Khenchen Chö Kyab Zangpo (en) , Chokle Namgyel (en) , Khenchen Ka Shyipa (en) , Rendawa Zhonnu Lodro (en) , Khyungpo Lhepa Shyönnu Sönam (en) , Jamyang Chökyi Palwa (en) , Gong Sum Dechen Pa (en) , Khenchen Chö Kyab Palzangpo (en) , Döndrub Zangpo (en) , Khenchen Kün Ga Gyaltsen (en) , Chokyi Gyelpo (en) , Umapa Tsondru Sengge (en) , Sönam Gyeltshen, Ko'uwa Shyönnu Changchub Özer (en) i Rolpe Dorje, 4th Karmapa Lama (en) | ||
| Alumnes | Duldzin Dragpa Gyaltsen../... 51+ | ||
| Orde religiós | Gelug | ||
| Enaltiment | |||
| Família | |||
| Pare | Lubum Ge | ||
| |||
Tsongkhapa , literalment «l'home de Tsongkha» o més col·loquialment «l'home de la vall de les cebes», conegut també pel seu nom d'ordenació Lobsang Drakpa (blo bzang grags pa), o com a Je Rinpoche (rje rin po che) (Kumbum, 21 novembre de 1357 – Ganden, 1419) va ser un erudit i mestre del budisme tibetà, iniciador de l'escola Gelug.
Es considera que fou una reencarnació del bodhisattva Manjusri, anunciada per Siddharta Gautama en un vers del seu escrit Jam dpal rtsa rgyud. Va rebre formació a les millors escoles —monestirs— els coneixements adients per a ser Mestre de totes les tradicions del budisme tibetà. La seva principal font d'inspiració va ser la tradició Kadampa, l'herència d'Atiśa.[1]
Sobre la base de l'ensenyament de Tsongkhapa i els seus dos tractats principals, el Lamrim Chenmo (Wylie: lam rim chen mo) i Ngakrim Chenmo (Wylie: sngags rim chen mo), les dues característiques distintives de la tradició Gelug són: la unió de Sutra i Tantra, i l'èmfasi de Vinaya —la clau moral de la disciplina—.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Tulku, 2007, p. 464.
- ↑ Mullin, 2013, p. preàmbul.
- ↑ Halkias, 2013, p. cap 4.
Bibliografia
[modifica]- Halkias, Georgios T. Luminous bliss : a religious history of Pure Land literature in Tibet : with an annotated English translation and critical analysis of the Orgyan-gling gold manuscript of the short Sukhāvatīvȳuha-sūtra. Honolulu: University of Hawaiʻi Press, 2013. ISBN 978-0824835903.
- Mullin, Glenn H. From the Heart of Chenrezig: The Dalai Lamas on Tantra. Boulder, Colorado: Shambhala Publications, 2013. ISBN 0834828928.
- Tulku, Ringu. Ri-me philosophy of jamgon kontrul the great : a STUDY OF THE BUDDHIST LINEAGES OF TIBET.. Boston: Shambhala, 2007. ISBN 9781590304648.