Vés al contingut

Jo sóc el senyor del castell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Je suis le seigneur du château)
Infotaula de pel·lículaJo sóc el senyor del castell
Je suis le seigneur du château Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRégis Wargnier Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióYannick Bernard Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióJean-Jacques Caziot Modifica el valor a Wikidata
GuióRégis Wargnier, Alain Le Henry (Novel·la: Susan Hill)
MúsicaSerguei Prokófiev Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFrançois Catonné Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGeneviève Winding Modifica el valor a Wikidata
VestuariElisabeth Tavernier Modifica el valor a Wikidata
ProductoraOdessa Films / AAA Productions / Investimages / Images Investissements
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1989 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i thriller Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0097614 FilmAffinity: 861897 Allocine: 4507 Letterboxd: im-the-king-of-the-castle Allmovie: v142426 TCM: 501690 TMDB.org: 36503 Modifica el valor a Wikidata

Jo sóc el senyor del castell (títol original: Je suis le seigneur du château) és una pel·lícula francesa dirigida per Regis Wargnier, estrenada l'any 1989. Adaptació de la novel·la homònima I’m the King of the Castle , 1970, de Susan Hill. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

1954, Bretanya. Thomas Bréaud, un noi de 10 anys, presencia la mort de la seva mare.

Després de la mort de la seva dona, Jean Bréaud decideix contractar una governanta, Mme Vernet, per ocupar-se del seu fill Thomas. Mme Vernet, el marit del qual ha estat donat per desaparegut durant la guerra de Indoxina, té un fill, Charles, de la mateixa edat que Thomas. Al castell dels Bréaud, mentre que la trobada entre els pares és cortès, es desenvolupen a continuació relacions inquietants entre els dos nens: Thomas, un noi ros, fred i taciturn, busca espantar Charles, un noi ja molt sensible. Mentre que la tensió puja entra els dos nens, els seus pares s'acosten.

Malgrat els esforços de cadascun, i l'amor dels pares, Charles, traumatitzat per l'absència del seu pare mort a Indoxina, decideix anar-lo a buscar i, en una carrera desesperada que clou el film, se'n va cap al mar.[2]

Repartiment

[modifica]
  • Jean Rochefort: Jean Bréaud
  • Dominique Blanc: Madame Vernet
  • Regis Arpin: Thomas Bréaud
  • David Behar: Charles Vernet
  • Pascale Le Goff: la que ha parit
  • Frederic Renno: el metge

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

El film ha estat rodat al castell de Beaumanoir, al departament de Costes-d'Armor, en el municipi del Leslay, així com a Gourin (56).

S'hi veuen també paisatges naturals de la regió de Huelgoat així com la ciutat de Morlaix (el viaducte i els carrerons al voltant de l'església Sant-Melaine). El film va ser rodat alguns mesos només després de la gran tempesta de 1987, de la qual els estralls són clarament visibles.[3]

Música

[modifica]

Extrets d'obres de Serguei Prokófiev:

  • Romeu i Julieta
  • Cendrillon
  • Simfonies números 2 i 7
  • Alexandre Nevski
  • Ivan el Terrible.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Jo sóc el senyor del castell». esadir.cat.
  2. ↑ «Je suis le seigneur du château». Allociné.
  3. ↑ Je suis le seigneur du château
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jo_sóc_el_senyor_del_castell&oldid=30972372»