Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 juny 1842  París | ||
| Mort | 19 febrer 1923 (80 anys) París | ||
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escultor, pintor | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Pintura d'història, pintura de personatge i pintura religiosa | ||
| Moviment | Orientalisme i academicisme | ||
| Professors | Charles Gleyre, Émile Signol i Jean-Léon Gérôme | ||
| Alumnes | Émile Signol | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Valentine Peigné-Crémieux (1876–1876) Caroline Evrard Térésa Marie Fisanne | ||
| Fills | Jacques Théodore Jules Lecomte du Nouÿ (  ) Caroline Evrard | ||
| Pare | Jules Michel Lecomte | ||
| Germans | André Lecomte du Noüy | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
_by_Jean-Jules-Antoine_Lecomte_du_Nou%C3%BF.jpg)
Lienzo de Lecomte du Nouy (1870).
Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy (París, 1842 - 1923); pintor i escultor francès d'estil orientalista. Va ser alumne de Charles Gleyre i Jean-Léon Gérôme.
Biografia
[modifica]Lecomte du Noüy era el fill de Jules Michel Lecomte i de Félicité Alexandrine du Noüy i germà de l'arquitecte francès André Lecomte du Noüy (1844-1914). Va ser successivament estudiant de Charles Gleyre (1806-1874), Émile Signoles (1804-1892) i, finalment, de Jean-Léon Gérôme (1824-1904). La seva obra Francesca de Rimini et Paolo dans la caverne va marcar el seu debut als salons a París el 1863, on exposà regularment cada any. El 1866, als 24 anys, va guanyar una medalla de per Invocation de Neptune i va guanyar un segon premi al Premi de Roma pel seu Mort de Jocaste
Un carrer que porta el seu nom a París des de 1932.
