Vés al contingut

Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joan Borgia (cardenal 1496))
Per a altres significats, vegeu «Llançol».
Plantilla:Infotaula personaJoan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
Biografia
Naixement1470 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1500 Modifica el valor a Wikidata (29/30 anys)
Fossombrone (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Santa Maria del Popolo Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic
6 setembre 1499 – 17 gener 1500
Cardenal diaca Santa Maria in Via Lata
19 febrer 1496 – 17 gener 1500
← Alexandre VIPere Lluís de Borja-Llançol de Romaní →
Arquebisbe de Càpua
1496 – 15 octubre 1498
← Giordano GaetanoJoan Llopis →
Bisbe de Melfi
19 setembre 1494 – 3 desembre 1498
← Francesco CaraccioloJoan Ferrer →
Diòcesi: bisbat de Melfi
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiaca catòlic (1494–), sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansPere Lluís de Borja-Llançol de Romaní Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, anomenat el menor, cardenal de Santa Maria in Via Lata, cardenal de València o el "cardenal Borja" (València, 1472[1] - Fossombrone, 17 de gener de 1500) va ser un cardenal valencià del segle xv.[2]

És de la família Borja, considerat el Borja de la cort d'Alexandre VI amb més qualitats polítiques. Besavi del papa Calixt III, nebot del papa Alexandre VI, cosí del cardenal Joan de Borja-Llançol de Romaní, el major (1492), germà del cardenal Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada i cosí del cardenal Cèsar Borja.[3]

Biografia

[modifica]

Borja és degà del capítol de València, governador de Spoleto i protonotari apostòlic. Va ser elegit bisbe de Melfi el 1493. El 1495 va ser nomenat governador de Perusa i va ser nunci apostòlic a Nàpols. Borja és arquebisbe de Càpua el 1496-1498.

El seu oncle, el papa Alexandre VI el va fer cardenal al consistori papal de 9 de febrer de 1496 i diaca titular de Santa Maria in Via Lata el 24 de febrer de 1496.[2] El cardenal Borja és nomenat legat apostòlic a Perusa i Úmbria. El 1499 va ser nomenat administrador apostòlic de l'arxidiòcesi de València (València).

A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant. El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futur Juli II, addicte a Carles VIII de França. Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forlì a felicitar Cèsar Borja per la conquesta d'aquella ciutat.

Referències

[modifica]