Vés al contingut

Llista d'alpinistes catalans morts a l'Himàlaia

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joan Martínez i Sallés)

Llista d'alpinistes catalans morts a l'Himàlaia mentre escalaven una muntanya.

Data Alpinista Cim Comentaris
5 d'agost de 1981 Enric Pujol Broad Peak Després d'aconseguir el cim en el descens es trenca una placa de neu, i ell el seu company Manolo Hernández rellisquen, i Pujol perd la vida.[cal citació]
10 d'agost de 1982 Pere Aymerich Meliz i Enric Font Lloret Manaslu [cal citació]
27 de setembre de 1987 Toni Sors, Sergi Escalera, Francesc Porras i Antoni Quiñones Lhotse Shar Una allau a 7.450m, patint una caiguda vertical de 2.200m[1]
10 d'octubre de 1989 Quico Dalmases Dhaulagiri [1]
18 d'agost de 1990 Albert Ibáñez i Josep Grañó Hidden Peak [1]
13 d'octubre de 1990 Joan Martínez i Sallés Shisha Pangma Era el metge de l'expedició cívic-militar espanyola que coronà el 13 d'octubre del 1990 el cim del Shisha Pangma.[2] De baixada, s'aixecà una gran tempesta que obligà a tres membres de l'equip que havien assolit el cim, entre ells Joan, a improvisar un vivac per passar la nit. Malauradament, Joan Martínez Sallés va morir-hi per congelació.[3]
2 d'octubre 1991 Manu Badiola Makalu Després de fer cim, al relliscar i patir una caiguda sobre la cota de 8.300 metres, en la vessant xinesa del Tibet en una zona tècnicament difícil[cal citació]
5 de juliol de 1995 Jordi Anglès K-2 [1]
26 d'agost del 1995 Xavier Lamas Changzeng Fou arrossegat per una allau prop del camp base[1]
30 de juliol de 1997 Joan Colet Vila Nanga Parbat [4][1]
19 d'agost de 2004 Manel de la Matta K-2 Peritonitis[5]
24 de maig de 2007 Íñigo de Pineda Blanc Kangchenjunga Caiguda de més de 1.000 metres[6]
23 de setembre de 2012 Martí Gasull i Roig Manaslu En una allau en què van morir vuit alpinistes més: set alpinistes francesos, un alemany i un nepalès.[7]
27 de maig de 2013 Juanjo Garra Dhaulagiri Degut a una lesió a més de 8.000 metres.[8]
21 de juliol de 2013 Xevi Gómez Gasherbrum Juntament amb Abel Alonso i Álvaro Paredes, quan baixaven de fer el cim.[9]
16 de gener de 2021 Sergi Mingote K2 Tornant cap al camp base després d'una ronda d'aclimatació a 7.000 m.[10]

A tots aquests casos, s'han d'afegir els dels valencians Andreu Ferrer el 1987 i Rafael Guillén el 2008[11] i del mallorquí Tolo Calafat el 2010 a l'Annapurna.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 AS, Diario. «Más de 60 españoles se han dejado la vida en el Himalaya» (en castellà), 27-05-2013. [Consulta: 11 agost 2022].
  2. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 6 gener 2016].
  3. ↑ Esquela
  4. ↑ «Homenatge Joan Colet – Unio excursionista de Vic». [Consulta: 11 agost 2022].
  5. ↑ Gogorza, Óscar «La ‘Magic Line’ al K 2, una década después». El País, 18-08-2014 [Consulta: 20 agost 2014].
  6. ↑ esport3. «L'alpinista català Iñigo de Pineda mor en una expedició al Kangchenjunga», 29-05-2007. [Consulta: 11 agost 2022].
  7. ↑ Kàtmandu, AGÈNCIES /. «Augmenten a 11 els morts en l'allau de l'Himàlaia», 24-09-2012. [Consulta: 11 agost 2022].
  8. ↑ «L'alpinista Juanjo Garra mor a l'Himàlaia». Diari Ara, 27-05-2013. [Consulta: 27 maig 2013].
  9. ↑ EFE. «Donen per mort a Xevi Gómez», 26-07-2013. [Consulta: 11 agost 2022].
  10. ↑ «Sergi Mingote mor en un accident al K2 - FEEC - Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya». [Consulta: 11 agost 2022].
  11. ↑ «Fallece Rafael Guillén, miembro de la expedición Himalaia-Maestrat» (en espanyol europeu), 04-05-2008. [Consulta: 11 agost 2022].

Fonts

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_d%27alpinistes_catalans_morts_a_l%27Himàlaia&oldid=33614323»