Joan Miquel i Avellí
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1875  Palafrugell (Baix Empordà) | ||
| Mort | 1934 (58/59 anys) Palafrugell (Baix Empordà) | ||
 Alcalde de Palafrugell | |||
Representa: Lliga Regionalista 17 març 1930 – 22 abril 1931 ← Josep Bertran i Migoia – Josep Sagrera i Corominas → | |||
| Regidor de l'Ajuntament de Palafrugell | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | Joanet Mario | ||
| Residència | Palafrugell | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Palafrugell | ||
| Ocupació | polític, industrial | ||
| Ocupador | Trefinos, SL | ||
| Partit | Lliga Regionalista | ||
| Premis | |||
| |||
Joan Miquel i Avellí, més conegut com a Joanet Mario, (Palafrugell, 1875 – 1934) fou un important industrial surer del primer terç del segle xx, fundador de Can Mario, la més gran empresa surera catalana de la història. Membre de la Lliga Regionalista, entre 1930 i 1931 fou alcalde de Palafrugell.
Hereu de Mario Miquel i Deulofeu, encarregat de la fàbrica surera Bender, va aprendre l'ofici de taper. Va fer diversos viatges i estades a Alemanya, va aprendre l'idioma i s'introduí en aquell mercat. Amb socis alemanys va fundar les societats Miquel Vincke (1900), Miquel, Vincke i Meyer (1901), Miquel i Vincke (1910, a la mort del senyor Meyer) i Manufacturas del Corcho S.A. (1916). Finalment es fusionà amb Armstrong Cork Company i creà Manufacturas del Corcho Armstrong S.A. (1930). La gent de Palafrugell sempre s'hi ha referit amb el nom popular de Can Mario.[1][2][3]
Va patrocinar una diverses entitats de Palafrugell, com l'orquestra, el club de futbol, l'ateneu i la biblioteca. Va ser un dels impulsors del Banc de Palafrugell, presidit per prohoms de la indústria del suro, i amb Joan Linares va promoure la publicació Baix Empordà.[4] També va ser mecenes de Juli Garreta i Josep Pla, qui li dedicaria un dels seus «homenots».[5]
El 2014 fou nomenat fill predilecte de Palafrugell arran d'una iniciativa ciutadana impulsada per l'Associació Cultural El Pou d'en Bonet, que va aconseguir el suport de 400 persones.[6] Gràcies a aquest reconeixement la plaça de Can Mario, de Palafrugell, va canviar de nom a plaça de Can Mario - Joan Miquel i Avellí.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Saurí, M. Concepció «Miquel, Vincke i Meyer». Nou Palafrugell, número 81, 1997 [Consulta: 9 agost 2012].
- ↑ Sala 2003: p. 25
- ↑ Cabana 1994: p. 313
- ↑ Xargay i Oliva, Xavier «Albert de Quintana i Palafrugell». Revista de Girona, núm. 245, 2007, p. 81.
- ↑ 5,0 5,1 Parreño Mont, David «L'empresari Joan Miquel, nou fill predilecte de Palafrugell». Ara (Comarques Gironines).
- ↑ «Joan Miquel i Avellí: Fill Predilecte de Palafrugell?». Revista de Palafrugell, 8-2014, pp. 5 - 7.
Bibliografia
[modifica]
- Sala i López, Pere. Manufacturas de Corcho SA (antiga Miquel & Vincke). Líder de l'exportació industrial espanyola (1900 – 1930). Museu del Suro de Palafrugell, desembre de 2003. ISBN 84-923581-2-2.
- Cabana, Francesc. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. v. 4. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana, novembre de 1994. ISBN 84-7739-810-0.
x