Vés al contingut

Joan Santacana i Mestre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joan Santacana Mestre)
Plantilla:Infotaula personaJoan Santacana i Mestre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 desembre 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Calafell (Baix Penedès) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Valladolid (–1994)
Universitat de Barcelona (–1973) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarqueòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona (1995–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdidcticadelpatrimonicultural.blogspot.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: joan.santacana.9 X: santacanamestre Youtube: UChE0wE8MKnfzYOcv4qMwfNA Modifica el valor a Wikidata

Joan Santacana i Mestre (Calafell, 7 de desembre de 1948) és un arqueòleg i professor universitari català[1] i investigador en el camp de la museografia didàctica i interactiva.[2]

Biografia

[modifica]

Es va llicenciar en Geografia i Història l'any 1973 a la Universitat de Barcelona.[1] Els seus mentors foren Joan Maluquer de Motes i Nicolau i Miquel Tarradell i Mateu,[1] la qual cosa va determinar que s'especialitzés en Arqueologia i Història Antiga. L'any 1994 es va doctorar en Pedagogia per la Universidad de Valladolid,[3] amb la primera tesi doctoral sobre didàctica del patrimoni que es defensava a Espanya.[4]

Al llarg de la seva trajectòria professional, ha combinat les seves tasques en l'ensenyament i l'arqueologia. Com a professor titular de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, va ser membre fundador del grup d'innovació didàctica "Història 13-16", que va promoure la introducció a l'estat espanyol de l'aprenentatge per mètode científic, l'ús de fonts primàries i secundàries a les aules d'Història i va fomentar que les editorials augmentessin el contingut gràfic dels llibres de text.[5] Pel que fa a l'arqueologia, ha dut a terme un gran nombre de treballs d'excavació. Una de les més rellevants és la del jaciment d'Aldovesta,[6] juntament amb Joan Sanmartí i Grego i Maite Mascort i Roca. Fruit d'aquesta, van publicar l'obra d'investigació històrica “Els fenicis a Catalunya: noves aportacions i assaig de síntesi”, per la qual foren guardonats amb el Premi Josep Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans al millor treball d'investigació sobre arqueologia o història antiga.[7] També va dirigir les excavacions de la Ciutadella ibèrica de Calafell[8] i del Castell de la Santa Creu de Calafell.[9] Posteriorment, va dissenyar i executar el projecte de reconstrucció de la Ciutadella Ibèrica. Aquesta fou reconstruïda mitjançant tècniques d'arqueologia experimental, essent el primer projecte d'aquestes característiques que es desenvolupava a Espanya.[10] També va dur a terme la museïtzació d'aquest conjunt arqueològic amb finalitats didàctiques i recreatives, essent la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d'un jaciment arqueològic que es feia als Països Catalans.[11] L'any 2015 va dirigir el projecte de reconstrucció en 3D de la Ciutadella Ibèrica.[12] En el camp de la museologia, és responsable de nombrosos projectes d'intervenció a museus, centres d'interpretació, conjunts patrimonials i jaciments arqueològics. Entre ells destaca el projecte museològic del Museu d'Història de Catalunya, que fou considerat un exemple de museologia didàctica.[13]

La seva doble condició d'arqueòleg i pedagog li va permetre plantejar l'any 2005 les bases de la museografia didàctica a Espanya,[14] definida a partir de la publicació del primer tractat d'aquesta disciplina en llengua castellana. Aquesta obra el posicionà com a referent teòric i impulsor en el camp de la museologia a Catalunya i Espanya.[15] Més tard, el 2010, publicà el primer manual sobre museografia interactiva. En els darrers anys, les seves recerques se centren en la museografia interactiva i l'aprenentatge mòbil (o m-learning).[16]

Obres publicades

[modifica]

La seva obra científica i divulgativa comprèn més de 600 publicacions. Entre les més citades, hi trobem:[1][17]

  • La evaluación de las “apps” en el patrimonio cultural (2018, amb Mikel Asensio, Victoria López i Tània Martínez)
  • El patrimonio cultural immaterial y su didáctica (2016, amb Nayra Llonch)
  • Manual de didáctica del objeto en el museo (2012, amb Nayra Llonch)
  • Museologia crítica (2006, amb F. Xavier Hernàndez)
  • Museografía didáctica (2005, amb Núria Serrat Antolí)
  • Els Ibers del Nord (2005, amb Joan Sanmartí i Ramón Álvarez)
  • Enseñar historia: notas para una didáctica renovadora (2001, amb Joaquim Prats)
  • El Poblat ibèric d'Alorda Park: Calafell, Baix Penedès: campanyes 1983-1988 (1992, Joan Sanmartí)
  • El Jaciment protohistòric d'Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional (1991, amb Maria Teresa Mascort i Joan Sanmartí)
  • L'excavació i restauració del castell de la Santa Creu (1986)
  • Economia, societat i canvi a la Catalunya prehistòrica (1980, amb J. Rovira)

Així mateix, és autor de més d'un centenar d'articles de revistes científiques en l'àmbit de l'arqueologia, la museologia i la didàctica.[18] També és fundador i director de la col·lecció d'història local "Llibres de Matrícula",[19] codirigeix la col·lecció "Manuales de Museística, Patrimonio y Turismo Cultural" [20] i és fundador i codirector de la revista científica Her&Mus. Heritage & Museography.[21]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Joan Santacana i Mestre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ López-Menchero Bendicho, Víctor Manuel «BALANCE. La musealización del patrimonio arqueológico en España en el siglo XXI». Vínculos de Historia, núm. 3, 2014, pàg. 397-401.
  3. ↑ «Catálogo general de la Biblioteca Universitaria de la Universidad de Valladolid» (en castellà). [Consulta: 27 juliol 2018].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ Calaf Masachs, Roser «Investigación en didáctica del patrimonio y museografía didáctica». Hermes: revista de museología, núm. 1, 2009, pàg. 115-121.
  5. ↑ Sallés Tenas, Neus. Classes d'Història que passen a la història: anàlisi d'un projecte per a l'aprenentatge de la Història a partir del mètode per descobriment i allò que n'ha quedat 30 anys després. Lleida: Pagès Editors, 2013, p. 160. ISBN 978-84-9975-409-3. 
  6. ↑ «Fonts i Documentació del Jaciment arqueològic ALDOVESTA, Benifallet (Baix Ebre). Patrimoni.gencat.Arqueologia». [Consulta: 20 juliol 2018].
  7. ↑ «Premi Josep Puig i Cadafalch d'Arqueologia i Història Antiga». [Consulta: 25 juliol 2018].
  8. ↑ «Fonts i Documentació del Jaciment arqueològic ALORDA PARK - CIUTADELLA IBÈRICA, Calafell (Baix Penedès). Patrimoni.gencat.Arqueologia». [Consulta: 20 juliol 2018].
  9. ↑ «Fonts i documentació del Jaciment arqueològic CASTELL DE CALAFELL, Calafell (Baix Penedès). Patrimoni.gencat.Arqueologia». [Consulta: 25 juliol 2018].
  10. ↑ López-Menchero Bendicho, Víctor Manuel. La musealización del patrimonio arqueológico in situ: El caso español en el contexto europeo (en castellà). Oxford: British Archaeological Reports Oxford Ltd. Colección BAR International Series, 2013, p. 214. ISBN 978-1407311531. 
  11. ↑ «ciutadella ibèrica de Calafell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ «La Vanguardia. Una aplicación móvil pionera reconstruye en 3D historia de ciudadela ibérica» (en castellà). [Consulta: 20 juliol 2018].
  13. ↑ «Museu d'Història de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ Calaf Masachs, Roser. Didáctica del patrimonio: epistemología, metodología y estudio de casos (en castellà). Gijón: Trea, 2009. ISBN 978-84-9704-430-1. 
  15. ↑ Hernàndez i Cardona, Francesc Xavier «El professor titular de Didàctica de les Ciències Socials Joan Santacana i Mestre, Calafell, 1948». Personatges il·lustres de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
  16. ↑ «Projectes R+D+I de Santacana Mestre, Juan». Portal de la Recerca de Catalunya. [Consulta: 16 desembre 2022].
  17. ↑ «Joan Santacana Mestre». Google Acadèmic. [Consulta: 19 juliol 2018].
  18. ↑ «Publicacions (Articles) de Santacana Mestre, Juan». [Consulta: 27 juliol 2018].
  19. ↑ Xavier Rubio (Ed.). God Save Catalonia!. Calafell: Llibres de matrícula. ISBN 978-84-937111-6-0. 
  20. ↑ Lorente, Jesús Pedro. Manual de historia de la museología (en castellà). Gijón: Trea, 2012, p. 112. ISBN 978-84-9704-668-8. 
  21. ↑ «Her&Mus. Heritage and Museography - Equipo editorial». Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO). [Consulta: 19 juliol 2018].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Santacana_i_Mestre&oldid=34039861»