Joan Bono de Milà
.jpg) Altar del sant, amb les seves restes, a la catedral de Milà, 1763 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Johannes Bonus, Giovanni Bono o Buono valor desconegut  Camogli (Itàlia), possible |
| Mort | 651 (Gregorià) Milà (Itàlia) |
| Sepultura | Catedral de Milà |
| Arquebisbe de Milà | |
| 641 – 651 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| bisbe | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Festivitat | 2 de gener (fins al 1969, 24 de maig) |
| Iconografia | Com a bisbe |
| Patró de | Copatró de Milà |
| Cronologia | |
| 5 octubre 649-31 octubre 649 | Lateran Council of 649 (en) 
|
Joan el Bo o Joan Bono (Recco o Camogli, Ligúria, ca. 600 - Milà, 660) fou un bisbe llombard, 36è bisbe de Milà i 15è de Gènova. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. No s'ha de confondre amb Joan Bono, beat fundador d'un orde eremític al segle xiii.
Biografia
[modifica]La seva història es basa en un poema tardà, dels segles XI-XIII, la qual cosa fa que algunes dades siguin inversemblants. Segons aquesta font, va néixer a Villa Camuli, nascitor Joannes, Valle Rechi: a Camogli o a Recco, totes dues a la costa de Ligúria. De petit fou portat a Milà, on estudià i fou ordenat prevere. Apreciat pels seus dots humans i intel·lectuals, fou nomenat bisbe de Milà.
La persecució de l'arrianisme havia fet que els bisbes de Milà visquessin llavors a Gènova. La conquesta de la Ligúria per Rotari en 641 provocà que el bisbe Fort de Milà marxés a Roma; fou llavors que Joan ocupà el lloc del bisbe. El 649 va poder tornar a Milà, on s'instal·là novament la seu de la diòcesi.
En 649, Joan Bono va fundar-hi les parròquies de Sant Sir a Milà i de Sant Matern a Desio. El mateix any va subscriure el Sínode del Laterà (octubre) convocat per Martí I contra el monotelisme i el monoergisme, però quan arribà a Roma, la reunió ja havia acabat.
La tradició diu que va morir en 653 i que fou sebollit a la capella, avui desapareguda, de Sant Miquel, San Michele in Duomo, vora el palau episcopal, que ell mateix havia fundat.
Era anomenat bonum (bo) per la seva humilitat i generositat, especialment envers els necessitats.
Veneració
[modifica]El culte es va revifar cap al segle x a Milà, quan el bisbe Heribert en trobà les restes. Aquestes foren traslladades a la catedral pel bisbe Sant Carles Borromeo, el 24 de maig de 1582, col·locant-les a un altar en honor seu. En 1951, es reconegueren les restes del sant, trobant que feia 1,90 m d'alçada.
Bibliografia
[modifica]
- Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da San Pietro sino ai nostri giorni. Gaetano Moroni. Venezia: Tip. Emiliana, 1879.