Joaquim Marsillach i Lleonart
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 març 1859  Barcelona | ||
| Mort | 11 agost 1883 (24 anys) Caldes d'Estrac (Maresme) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | crític musical, crític d'art | ||
| Família | |||
| Pare | Joan Marsillach i Parera | ||
Joaquim Marsillach i Lleonart (Barcelona, 3 de març de 1859 [1] - Caldes d'Estrac, el Maresme, 11 d'agost 1883) fou un crític musical i profund estudiós de l'obra de Wagner.[2][3]
Biografia
[modifica]Fill del metge Joan Marsillach i Parera (1821-1896) i net de cirurgià, estudià medicina a Barcelona amb Josep de Letamendi (1828-1897), que també influí en la seva formació musical. Va haver d'abandonar les aules el 1877 a causa d'una malaltia pulmonar, la tisi o tuberculosi.[3]
A causa d'aquesta malaltia, anà a Suïssa a fer una cura. Allí es familiaritzà amb la música de Richard Wagner (1813-1883). El contrast que li provocà aquesta música amb el que d'ella havia sentit a dir el portà a estudiar les seves obres i a l'anàlisi de la seva obra i vida, llavors no gaire abundants.[4]
Anà a Alemanya a conèixer-lo personalment i allí assistí al primer festival de Bayreuth (agost de 1876). Esdevingué amic de Wagner i membre del Patronatverein del festival. Des d'aleshores es dedicà a propagar la música wagneriana a Catalunya. Segons un dels seus familiars i biògrafs, Cèsar Martinell, Marsillach era conscient que la seva vida seria curta.[3]
L'any 1882, el seu pare Joan Marsillach va fer construir en un terreny delimitat pels carrers Copèrnic, Muntaner i Tavern una casa torre per traslladar-s'hi a viure amb el seu fill malalt Joaquim.[3] Aquesta casa torre es trobava vora el Parc de Monterols i és coneguda popularment com a Casa àrab pel seu estil oriental.
Va morir amb tan sols vint-i-quatre anys, sense haver acabat la carrera de medicina. Els darrers dies de la seva vida els passà a la Torre Marsillach.[3]
Obra com a crític literari
[modifica]El 1878 publicà Ricardo Wagner. Ensayo biográfico-crítico (amb un pròleg de Letamendi que tant va agradar a Richard Wagner que el va publicar en la seva revista Bayreuther Blätter el setembre de 1878) i entrà en contacte amb el seu biografiat el gener de 1878 per demanar un autògraf i un retrat, a elecció de Wagner, per incloure'l en el llibre.[5]
És la primera obra sobre Wagner als Països Catalans; el 1881 hom en publicà, a Milà, una traducció a l'italià. El 1882 assistí a l'estrena de Parsifal. Fundà el 1870 la Sociedad Wagner, amb Felip Pedrell, Andreu Vidal Llimona, Claudi Martínez Imbert i Josep de Letamendi. El 1881 fou nomenat crític musical del diari La Renaixença i Arte y Letras, i publicà una sèrie d'articles dels quals destaquen La Historia del Lohengrin (1882), Un entreacto del Lohengrin i Peregrinación a la Meca del Porvenir.[2] Viatjà per Itàlia, Egipte i Turquia.
Referències
[modifica]- ↑ «Naixements. 1859.Llibre 2.Foli 18.Registre núm.72.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 03-03-1859. [Consulta: 21 gener 2020].
- ↑ 2,0 2,1 http://www.associaciowagneriana.com/diccionari.asp?parent=50&cat=60&letra=M[Enllaç no actiu]
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Beli, Criticartt. «CRITICART: LA TORRE MARSILLACH O LA CASA ÀRAB DE L'ESCOLA MARY WARD. CAPÍTOL 1». CRITICART, 08-02-2013. [Consulta: 19 octubre 2016].
- ↑ http://www.filomusica.com/filo49/bayreuth.html
- ↑ MATA, Jordi. «Wagner i Catalunya». Sàpiens [Barcelona], núm. 129 (maig 2013), p. 52-55. ISSN 1695-2014