Joaquim Vara de Rey i Rubio
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 agost 1841 Almudaina d'Eivissa (Eivissa) |
Mort | 1r juliol 1898 (56 anys) El Caney (Cuba) |
Causa de mort | mort en combat |
Sepultura | Mausoleum in Honor of the Heroes of Cuba and the Philippines (en) 40° 25′ 13″ N, 3° 38′ 24″ O / 40.4202881°N,3.6401331°O |
Governor of the Spanish Mariana Islands (en) | |
21 abril 1890 – 14 agost 1891 | |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
Rang militar | general de divisió |
Comandant de (OBSOLET) | 29th Infantry Regiment "Constitución" (en) |
Conflicte | Guerres Carlines Guerra d'Independència cubana Guerra Hispano-estatunidenca batalla d'El Caney |
Cronologia | |
1r juliol 1898 | batalla d'El Caney |
Premis | |
Joaquim Vara de Rey i Rubio (Eivissa, 1841 - Cuba, 1898) fou un militar que va destacar en la guerra Hispano-estatunidenca.
Nascut a Eivissa,[1][2] va lluitar contra el cantonalisme a Cartagena i València, i contra el carlisme a la tercera guerra. El 1884 sol·licità el seu trasllat a les Filipines on se li va donar el comandament del Regiment d'Espanya, el 1890 va ser nomenat governador polític militar de les Illes Marianes i seguidament de Zamboanga. A l'any següent va ser ascendit a coronel i va tornar a Espanya. Durant la Guerra d'Independència cubana va ser comandant militar a Bayamo i es va distingir aviat en el combat de la Loma del Gato (1895), que li va servir per ascendir a general.
La seva acció bèl·lica més significativa fou la batalla de El Caney, on va morir l'1 de juliol del 1898. Vara de Rey tenia el comandament de 520 soldats espanyols que van lluitar durant deu dies contra 7.000 nord-americans i van fer 900 baixes en les files enemigues. Va ser enterrat pels nord-americans amb honors militars destacant l'admiració per la seva valentia.[3]
És autor d'una Memoria sobre la organización del Ejército (1876).
Un cop mort, es va descobrir que el general havia nascut a l'illa d'Eivissa, per la qual cosa es va decidir erigir-li un monument a la vila.[4][5][6] El monument es va encarregar per subscripció popular i hi va col·laborar també Quintín Bandera, cap insurrecte cubà i antic enemic seu. L'arquitecte va ser August Font i l'escultor Eduard Alentorn. El 1904 el rei Alfons XIII va inaugurar-lo al cèntric passeig de s'Alamera, avui anomenat passeig de Vara de Rey.
Referències
[modifica]- ↑ Ibiza, Diario de. «Vara de Rey, el monumento - Diario de Ibiza». www.diariodeibiza.es. [Consulta: 4 octubre 2016].
- ↑ «Un héroe ibicenco en la guerra de Cuba». [Consulta: 4 octubre 2016].
- ↑ "American Soldiers' Views of their Opponents, 1898"
- ↑ Tur, Fanny. «L'Eivissa de 1904» (en castellà), 05-05-2024. [Consulta: 6 maig 2024].
- ↑ «Passeig de Vara de Rey | Eivissa | Eivissa». [Consulta: 6 maig 2024].
- ↑ Marimon Riutort, Antoni. Les repercussions de les guerres de Cuba i de les Filipines a les Illes Balears (Tesi) (en castellà). Universitat de les Illes Balears, 1993.