Vés al contingut

Jofré II Martell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jofré I Martell)
Plantilla:Infotaula personaJofre Martell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 octubre 1006 Modifica el valor a Wikidata
Loches (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 novembre 1060 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Angers (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Sant Nicolau d'Angers Modifica el valor a Wikidata
Comte d'Anjou
Comte de Tours
Comte de Vendôme
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Tours (1044–1060)
Comte d'Anjou (1040–1060)
Comte de Vendôme (1032–1056) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaIngelgerians Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAgnès de Borgonya
Graécia de Bellême
Adelheid (?) Modifica el valor a Wikidata
ParesFolc III Nerra Modifica el valor a Wikidata  i Hildegarda de Sundgau Modifica el valor a Wikidata
GermansErmengarda d'Anjou
Adela de Vendôme-Anjou Modifica el valor a Wikidata


Jofré II Martell fou fill i successor de Folc III Nerra al Comtat d'Anjou el 1040.

Jofré II Martell es va apoderar el 1032 del comtat de Vendôme expulsant el comte Folc l'Ocell.

Al mateix any es va apoderar també de la Santonya que pertanyia a Guillem de Poitou a qui va fer presoner el 1033 a la batalla de Moncontour i el va obligar a la cessió contra la llibertat. També es va apoderar el mateix any de terres al Maine. Durant aquest període, vers el 1035, va fundar l'Abadia de la Trinitat de Vendôme.

El 15 de desembre del 1038 va morir el comte de Poitou Guillem el gros, i Jofré que estava casat amb la vídua del seu pare (Guillem V el gran) Agnès de Borgonya, va ajudar-la a reclamar la successió pel fill Guillem Aigret, que havia tingut amb Guillem el gran. Eudes, duc de Gascunya, es va imposar inicialment però el 1039 Jofré va aconseguir derrotar Eudes, i va fer reconèixer arreu a Guillem Aigret; Eudes va morir assetjant Mauzé i Martell va quedar l'amo de facto del Poitou a través de la seva dona i regent Agnès de Borgonya.

El 1040 va succeir al pare al comtat d'Anjou. El rei li va reconèixer la Turena (Tours) però tot i així va continuar combatent els comtes de Blois als quals va derrotar a Bouy el 1044 fent presoner a Tibau III que va haver de renunciar a la Turena.

Després Jofré va iniciar els passos per conquerir el Maine: primer va lluitar contra el bisbe Gervais de Chateau du Loir (i de la casa dels Belleme) al qual el 1047 va fer presoner; després va conquerir Chateau du Loir el 1048; la presó de Gervais li va costar l'excomunió el 1049. El 1051 va ocupar Le Mans.

També va conquerir temporalment Belleme i Alençon a la Normandia. El 1051 el rei de França que era hostil al comte d'Anjou, veient el creixent poder de Normandia es va aliar a Jofré però ambdós foren derrotats pel normand a Varaville, i Alençon, Belleme i d'altres castells foren reconquerits.

El 1057 Jofré es va apoderar del comtat de Nantes.

El 1060 va morir el comte Jofré Martell i el va succeir el seu nebot Jofré III el barbut (fill de Jofré II Ferreol comte del Gatinais i d'Ermengarda d'Anjou, germana de Jofré Martell).