Geoffroi I
Nom original | (fr) Geoffroi Ier de Bretagne |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle X Rennes (Bretanya) |
Mort | 20 novembre 1008 Nantes (França) |
Sepultura | abadia de Mont Saint-Michel |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Duc |
Cònjuge | Havoisa de Normandia (996 (Gregorià)–) |
Fills | Evenus de Bretagne, Adela of Rennes, Alan III Rebrit, Odó de Penthièvre |
Pares | Conan I de Bretanya i Ermengarde-Gerberga d'Anjou |
Germans | Judicael de Vannes Judit de Bretanya |
Geoffroi I Berenguer o Jofré I de Bretanya (mort el 1008), fou comte de Rennes i duc de Bretanya del de 992 al 1008. Era fill de Conan I de Bretanya, comte de Rennes i duc de Bretanya, i d'Ermengarda, filla de Jofré I d'Anjou.
Família
[modifica]Geoffroi I era fill de Conan I. Es va casar vers 996 amb Havoisa de Normandia,[1] filla de Ricard I de Normandia. D'aquesta unió van néixer:
- Alan III (nascut el 997), duc de Bretanya a la mort del seu pare el novembre de 1008.
- Eudó o Eó (nascut el 999), comte de Penthièvre i regent de Bretanya en nom del seu nebot menor Conan II
- Adela (morta el 1067), primera abadessa de Saint-Georges de Rennes el 1032.
Biografia
[modifica]Geoffroi I fou l'hereu del ducat de Bretanya i del comtat de Rennes a la mort del seu pare Conan I el 992. El 994 va derrotar el jove comte Judicael de Nantes, i el va obligar a anar a Rennes a retre-li homenatge. Va ser llavors quan va agafar el títol de duc de Bretanya (995). Per assegurar el seu poder feudal sobre el comtat de Nantes, després de les morts del bisbe Arveu o Hervé el 1004 i del comte Judicael el mateix any, va posar com a bisbe de Nantes a un cavaller de Rennes, Gautier II (1004-1041) que va controlar al nou comte Budic de Nantes, el jove fill de Judicael.
Jofré era un home molt pietós que volia restaurar els monestirs més malmesos, i va demanar a Gauzlin de Fleury, abat de l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire i més tard arquebisbe de Bourges, que li enviés un religiós apte per complir aquesta tasca; l'abat va confiar la missió a un monjo de nom Fèlix que va arribar a Bretanya el 1008. Mentre el duc va fer un pelegrinatge a Roma i a la basílica del Sant Sepulcre, va encomanar Fèlix a la protecció de la seva esposa i dels seus dos fills mascles.
Jofré I o Geoffroi I va morir el 20 de novembre de 1008 a la tornada del seu pelegrinatge a Roma.[2]
Notes i referències
[modifica]- ↑ Joëlle Quaghebeur i Bernard Merdrignac Bretons et Normands au Moyen Âge Presses Universitaires de Rennes, Rennes 2008 ISBN 9782753505636 pàg. 147
- ↑ Segons Histo. S Florentii, Saumur l'esparver (o el falconer) del duc hauria matat la gallina d'una dona i aquesta, plena de rabia, va tirar una pedra al cap del duc que el va ferir; va tenir temps de fer el seu testament i va morir de la ferida
Bibliografia
[modifica]- André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre La Bretagne féodale siécles XIe-XIIIe. Ouest-France Université Rennes (1987) ISBN 27-37300-14-2.
- Artur Lemoyne de La Borderie, Histoire de Bretagne: tome troisième Le duc Geoffroi Ier pàgs. 3-5. Reedició de Joseph Floch Imprimeur Éditeur à Mayenne (1975).
Precedit per: Konan I el borni |
Duc de Bretanya 992-1008 |
Succeït per: Alain III |