Vés al contingut

Ludwig Tieck

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Johann Ludwig Tieck)
Plantilla:Infotaula personaLudwig Tieck

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Johann Ludwig Tieck Modifica el valor a Wikidata
31 maig 1773 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 1853 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDreifaltigkeitskirchhof II (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen
Universitat de Halle
Universitat d'Erlangen-Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín
Jena
Göttingen
Halle
Dresden Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, crític literari, novel·lista, recopilador de contes fantàstics, dramaturg, escriptor, traductor, editor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentRomanticisme, romanticisme alemany i literatura romàntica Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaPeter Lebrecht
Gottlieb Färber
Peter Leberecht Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAmalie Tieck Modifica el valor a Wikidata
ParesJohann Ludwig Tieck Modifica el valor a Wikidata  i Anna Sophia, ex Berukin Tieck Modifica el valor a Wikidata
GermansChristian Friedrich Tieck
Sophie Tieck Modifica el valor a Wikidata
ParentsJulius Gustav Alberti, sogre
Nicolai Møller Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0862789 Allmovie: p311253
Apple Music: 73267733 Musicbrainz: 80a674a9-ea96-4e72-86e6-4ae158fb9710 Discogs: 1679511 IMSLP: Category:Tieck,_Johann_Ludwig Goodreads author: 364195 Project Gutenberg: 31945 Modifica el valor a Wikidata

Johann Ludwig Tieck (Berlín, 31 de maig de 1773 - Berlín, 28 d'abril de 1853) fou un escriptor alemany del romanticisme.

Biografia

[modifica]

Va estudiar història, filologia i literatura en les universitats de Halle (1792), Gotinga (1792-3 i 1793-4) i Erlangen (1793). De retorn a Berlín, va començar la seua carrera de narrador escrivint novel·les d'aventures en col·laboració amb l'il·lustrat Nicolai. La seua amistat des de la infància amb Wilhelm Heinrich Wackenroder i, a Jena, amb els germans Von Schlegel, Friedrich i August Wilhelm, i el seu tracte assidu amb el poeta Novalis, de qui va ser editor, amb els filòsofs Fichte i Schelling i amb els germans Bettina i Clemens Brentano, el van inclinar vers l'estètica del romanticisme, i de fet va cofundar amb els Schlegel la revista Das Athenäum, un dels principals impulsors del romanticisme alemany.

A partir de 1800, va residir successivament a Berlín, Dresden, Viena, Múnic i Praga. L'any 1805, va viatjar a Itàlia i s'hi va dedicar a investigar en la Biblioteca Vaticana a la recerca de manuscrits de literatura medieval alemanya. L'any 1817 va viatjar a Londres, on va estudiar Shakespeare, algunes de les obres del qual va traduir ajudant el seu amic, el filòleg August Wilhelm von Schlegel. Després, gairebé no va eixir de Dresden durant vint anys, dedicat en cos i ànima al teatre, com a última gran figura viva del romanticisme alemany, fins que el rei de Prússia va encarregar-li la direcció del Teatre Reial de Berlín l'any 1842. Ací va morir octogenari i ple d'honors el 28 d'abril de 1853.

La seva cunyada Maria Alberti també fou pintora.[1]

Obra

[modifica]

Va traduir en quatre volums el Quixot de Miguel de Cervantes (Berlín, 1799-1801) i va ajudar August Wilhelm von Schlegel amb la traducció de part del teatre de Shakespeare. Va editar cantigues amoroses d'un bon grapat de poetes medievals i les obres dels poetes alemanys Novalis i Kleist. Ell mateix va escriure poesia, narrativa curta i extensa, i bastant teatre.

Va destacar en la narrativa sobretot pels seus contes inspirats en el folklore tradicional alemany i les seues novel·les. Entre els primers, destaquen Eckbert el ros (1796) i La muntanya de les ruïnes (1802). La seua narrativa extensa es troba, al principi, molt influïda per Goethe i el corrent del Sturm und Drang, de manera que resulta ser de caràcter gòtic o fantàstic; en aquesta, sobreïxen la seua novel·la epistolar La història del senyor William Lowell (3 volums, 1795-1796), Vida de poeta (1826) i El jove ebenista (1836); posteriorment, més distanciat del romanticisme, va ser un dels primers a cultivar la novel·la històrica, amb obres com Der Tod des Dichters (La mort del poeta), 1833, sobre Luís de Camoens, o Vittoria Accorombona (1840), ambientada en la Itàlia del Renaixement.

En el camp del teatre, es van fer famoses les seues versions satíriques dels contes de fades, com la popular d'El gat amb botes (1797), i va fer a vegades exercicis metateatrals o del teatre dins del teatre en les seues comèdies satíriques Die verkehrte Welt (El món al revés), 1798, i Prinz Zebrino (El príncep Zebrino), 1799, en què s'exerceix la ironia romàntica. També va cultivar el drama històric romàntic, amb obres com Leben und Tod Der heiligen Genoveva (Vida i mort de santa Genoveva), 1800, i Kàiser Octavianus (L'emperador Octavià), 1804.

Obres

[modifica]

Novel·la

[modifica]
  • William Lovell (1793-96).
  • Der Blonde Eckbert (Eckbert, el ros), 1796,
  • Franz Sternbalds Wanderungen (Excursions de Franz Sternbald), 1798.
  • Der Tod des Dichters (La mort del poeta), 1833. Novel·la històrica.
  • Des Lebens überfluss (Profusió de vida), 1839. Novel·la històrica.
  • Vittoria Accorombona (1840). Novel·la històrica.

Narrativa curta

[modifica]
  • Phantasus (1812-16), col·lecció de contes.

Teatre

[modifica]
  • Fortunat (1816) comèdia
  • Leben und Tod Der heiligen Genoveva (Vida i mort de santa Genoveva), 1800, drama.
  • Kaiser Octavianus (L'emperador Octavià), 1804, drama.
  • Der gestiefelte Kater (El gat amb botes), 1797, comèdia satírica.
  • Die verkehrte Welt (El món al revés), 1798, comèdia satírica.
  • Prinz Zebrino (El príncep Zebrino), 1799, comèdia satírica.

Referències

[modifica]