Vés al contingut

Jordi Cervós i Navarro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jordi Cervós Navarro)
Plantilla:Infotaula personaJordi Cervós i Navarro
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Jordi Cervós Navarro Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1930 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 novembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Matadepera (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat Internacional de Catalunya
1997 – 2002 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Facultat de Medicina de la Universitat de Saragossa
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perPrimer rector de la Universitat Internacional de Catalunya
Activitat
Camp de treballPatologia, histologia i neurociència Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, professor d'universitat, patòleg, anatomista, neuropathologist (en) Tradueix, neurocientífic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bonn
Universitat Lliure de Berlín
Universitat Internacional de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Jordi Cervós i Navarro (Barcelona, 9 de gener del 1930 - Matadepera, 14 de novembre de 2021) fou un metge català amb una trajectòria destacada en l'estudi de la neurologia, que va ser catedràtic de Neuropatologia i vicerrector de la Universitat Lliure de Berlín, i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya.[1]

Biografia

[modifica]

Després de fer dos anys de pastor al Pallars Sobirà,[2] va estudiar als col·legi Balmes dels Escolapis i es llicencià en medicina a les Universitats de Barcelona i Saragossa.

El 1952 marxà a Berlín, on treballà com a metge en clíniques neurològiques d'Àustria (Innsbruck) i Alemanya (Bonn). El 1956 obté el Premi Extraordinari del Doctorat a la Universitat de Madrid. Des del 1954 és professor adjunt i des del 1961 professor de neuropatologia a la Universitat de Bonn.[3] Des del 1968 al 1998 és catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín,[4] i exerceix de vicepresident i degà de la facultat de Medicina durant sis anys.[5] Va ser el primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya, del 1997 al 2002.[6]

Ha estat investit doctor honoris causa per les universitats de Saragossa (1984), Complutense de Madrid, Barcelona, Tokushima (Japó), Saransk (Rússia) i Hannover (Alemanya). És membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa (2010)[7] i València (1982)[8] i de la Reial Acadèmia de Doctors (2002).[9] Ha estat guardonat amb la Placa de Marinescu de l'Acadèmia Romanesa de Ciències, la Gran Creu del Mèrit Civil de la República Federal Alemanya, i la Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi (1999),[10] entre d'altres.[11] El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.[12][13]

És autor de set llibres publicats i vuit d'editats, així com autor de 603 treballs mèdics. Són especialment destacats els seus estudis sobre la patologia del sistema nerviós central, la involució senil, la microcirculació cerebral[14][15] i l'encefalitis granulomatosa reticulohistiocitària.[16] També ha estat col·laborador al diari El País.[17][18]

Va presentar les seves Memòries. Berlín i Barcelona, anada i retorn el juny del 2013 al costat de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley.[19][20] Al llibre exposa que un punt central de la seva vida va ser conèixer personalment a sant Josepmaria, fundador de l'Opus Dei.[21]

Obres

[modifica]
  • Pathology of Cerebral Microcirculation Ed. de Gruyter, Berlin-New York, 1974 ISBN 9783110044720
  • Estudio al microscopio electrónico del ganglio raquídeo normal y después de la ciaticotomía Ed. CSIC, Madrid, 1979. ISBN 9788400006983
  • Metabolic and Degenerative Diseases of the Central Nervous System: Pathology, Biochemistry, and Genetics Ed. Academic Press, 1995, San Diego, ISBN 9780121652500
  • Cerebral Microcirculation and Metabolism
  • Neuropathology and Neuropharmacology

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «S’ha mort el neuropatòleg Jordi Cervós, descobridor dels nervis de les arterioles». Vilaweb, 15-11-2021 [Consulta: 15 novembre 2021].
  2. ↑ Cervós Navarro, Jordi. Memòries. Berlín i Barcelona, anada i retorn. Lleida: Pagès editors, 2013, p. 15-23. ISBN 9788499753492 [Consulta: 29 agost 2013]. 
  3. ↑ «El Dr. Cervós Navarro explicará anatomía y patología nerviosa en Bonn». La Vanguardia, 22-06-1961 [Consulta: 29 agost 2013].
  4. ↑ «Un español, propuesto como catedrático de la Facultad de Medicina de Berlin». La Vanguardia, 13-07-1968 [Consulta: 29 agost 2013].
  5. ↑ «Jordi Cervós i Navarro». L'Enciclopèdia. [Consulta: 29 agost 2013].
  6. ↑ «Josep Argemí relevará a Jordi Cervós como rector de la UIC». El País, 08-09-2001 [Consulta: 29 agost 2013].
  7. ↑ «Académicos de honor». Acadèmia de Medicina de Saragossa. [Consulta: 29 agost 2013].
  8. ↑ «Acadèmics». Reial Acadèmia de Medicina i Ciències Afins de la Comunitat Valenciana. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 29 agost 2013].
  9. ↑ «Acadèmics». Reial Acadèmia de Doctors. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022. [Consulta: 29 agost 2013].
  10. ↑ «Real decreto 1143/1999, de 25 de junio, por el que se concede...». Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), 24460-152, 26-06-1999 [Consulta: 29 agost 2013].
  11. ↑ «Curriculum Vitae». Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2013].
  12. ↑ «La Generalitat atorga la Creu de Sant Jordi a 39 personalitats i 17 entitats». 324.cat, 09-11-2006 [Consulta: 29 agost 2013].
  13. ↑ «Pujol entrega les Creus de Sant Jordi a 39 persones i 17 entitats». Vilaweb, 03-12-2002 [Consulta: 29 agost 2013].
  14. ↑ Cruz-Sánchez, Félix «¿Demencia o alzheimer?». Newsuic, Juliol-setembre 2010 [Consulta: 29 agost 2013].
  15. ↑ «Expertos en microcirculación cerebral rinden homenaje al neuropatólogo y primer rector de la UIC, Jordi Cervós». UIC, 25-05-2010 [Consulta: 29 agost 2013].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ Baños, Guardiola, Josep Eladi, Elena «L'encefalitis granulomatosa reticulohistiocitària de Cervós-Navarro». Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve, Eponímia mèdica catlana II, 22, 2011, pàg. 51-55 [Consulta: 30 agost 2013].
  17. ↑ Cervos-Navarro, Jorge «En memoria de Lorente de No». El País, 10-04-1990 [Consulta: 29 agost 2013].
  18. ↑ Cervos-Navarro, Jorge «Las arteriolas, clave de los trastornos vasculares». El País, 02-12-1977 [Consulta: 29 agost 2013].
  19. ↑ «Pujol ressalta la "voluntat" de l'exrector de la UIC Jordi Cervós a la presentació de les seves memòries». Vilaweb, 03-06-2013 [Consulta: 29 agost 2013].
  20. ↑ «Jordi Pujol i Soley presenta las memorias del primer rector de la UIC». UIC, 03-06-2013 [Consulta: 29 agost 2013]. Arxivat 29 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 29 agost 2013].
  21. ↑ Cervós Navarro, Jordi. Memòries. Berlín i Barcelona, anada i retorn. Lleida: Pagès, 2013, p. 36-49. ISBN 9788499753492 [Consulta: 29 agost 2013]. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Cervós_i_Navarro&oldid=34013465»