Vés al contingut

Jordi Matas Dalmases

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jordi Mates Dalmases)
Plantilla:Infotaula personaJordi Matas Dalmases
Imatge
Foto: Xènia Fuentes Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1962 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Associació Catalana de Ciència Política
2021 – 2023
Vicerector Universitat de Barcelona
2021 – 2023 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - doctorat, llicenciatura en Ciències Polítiques (–1994)
Universitat de Barcelona - ciències polítiques (–1988) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGovern de coalició Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat, politòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
X: JMatasD Modifica el valor a Wikidata


Jordi Matas Dalmases és un professor universitari i catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona.[1]

Biografia

[modifica]

Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià l’any 1988. També va estudiar Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i s’hi llicencià el 1989. Es va doctorar en Ciència Política i de l’Administració a la Universitat de Barcelona el 1994 i va ser el primer doctor en Ciència Política d’aquesta Universitat.[2]

S’ha especialitzat en l'estudi dels governs de coalició, l'elitisme polític, les estructures polítiques de les administracions i el sistema polític de Catalunya. Ha participat en diversos projectes col·lectius d’investigació relacionats amb aquests camps de recerca. Ha participat com a investigador en el Government Department de la London School of Economics and Political Science i en el Departament de Ciència Política de la Universitat de Montreal.[cal citació]

Ha ocupat diversos càrrecs a la Universitat de Barcelona, com ara el de vicerector (2001-2008, 2021-2023) i el de secretari general (2002-2004). També ha estat president de la Junta Electoral Permanent de la mateixa Universitat (2001-2008), president de la Comissió de Política Lingüística (2001-2008), director de l’Escola d’Idiomes Moderns (2004-2008), president del Comitè Editorial d’Edicions i Publicacions (2004-2008), director del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política (2012-2016), cap d’estudis del grau de Gestió i Administració Pública (2001) i coordinador de l’àrea de Ciència Política (2010-2021). Entre el 2021 i el 2023 fou vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona[3] a l'equip del rector Joan Guàrdia i Olmos. Actualment, és director de l’Observatori dels Governs de Coalició de la UB.[4]

Ha estat director del Mestratge en Funció Directiva de l'Escola d’Administració Pública de Catalunya (2004-2005) i ha presidit diverses comissions de la Xarxa Vives d’Universitats (entre el 2001 i el 2008).[5]

Ha estat membre del Consell Rector del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya,[6] del Consell Rector de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya,[7] i de la Comissió Acadèmica de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (2001-2023). També ha estat fundador i president de l'Associació Catalana de Ciència Política (2021-2023).[8]

Va ser el president de la Comissió de Control de la consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre del 2014 i també va presidir la Sindicatura Electoral del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017,[9] l’òrgan que havia de vetllar per la transparència, l’objectivitat i l'exercici dels drets electorals. Igual que els altres membres de la Sindicatura, va ser processat per haver acceptat aquest encàrrec del Parlament de Catalunya. La Fiscalia li va demanar una pena de dos anys i nou mesos de presó, multa i inhabilitació pels delictes de desobediència i d’usurpació de funcions.[10][11] El judici, que es va ajornar dues vegades, es va celebrar finalment els dies 3 i 4 de març del 2021.[12] Les cinc persones processades van ser absoltes,[13] però la fiscalia va presentar recurs[14] davant l'Audiència de Barcelona, la qual va resoldre anul·lar la sentència absolutòria i repetir el judici.[15]

Va ser articulista d’El País durant set anys (des del novembre del 2010 fins al novembre del 2017, quan ho va deixar perquè li van censurar un article). Durant més d’una dècada va participar en programes d’opinió política a Catalunya Ràdio i l’any 2023 va ser col·laborador de Nació Digital. Actualment publica al diari digital La República.[16]

Llibres publicats

[modifica]
  • Guia per formar un govern de coalició (Edicions UB, 2021)
  • Let’s Govern Together! (Tirant Lo Blanch, 2020)
  • Opinión política (Edicions UB, 2017)
  • La formación de un gobierno de coalición. (Tirant Lo Blanch, 2015)
  • El perfil polític dels consellers dels governs de Jordi Pujol (1980-2003). (Generalitat de Catalunya, 2012)
  • The internal enlargement of the European Union. (Et altri. Centre Maurits Coppieters, 2010)
  • El control político de la Administración (Editor. Institut de Ciències Polítiques i Socials, 2001).
  • Coaliciones Políticas y Gobernabilidad. (Editor. Institut de Ciències Polítiques i Socials, 2000)
  • El sistema polític de Catalunya. (Editor juntament amb Miquel Caminal. Tecnos, 1998)
  • Els alts càrrecs: política i administració a la Generalitat de Catalunya.[17] (Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1995)

Reconeixements

[modifica]
  • Premi a la millor obra didàctica en els XXV Premios Nacionales de Edición Universitaria pel llibre Guia per formar un govern de coalició (Edicions UB, 2021). Traduït al castellà i a l'anglès.[18]
  • Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, en la categoria d’or, a les víctimes de la repressió i als col·lectius jurídics que les defensen, com a ex-president de la Sindicatura Electoral del Referèndum de l'1 d'octubre.[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jordi Matas i Dalmases. «Els alts càrrecs: política i administració a la Generalitat de Catalunya», 23-11-1994. [Consulta: 10 gener 2024].
  2. ↑ «JORDI MATAS DALMASES. Facultat de Dret (UB)». Facultat de Dret. [Consulta: 25 setembre 2020].
  3. ↑ Universitat de Barcelona. «Noves incorporacions a l'equip rectoral i a la Gerència». Universitat de Barcelona, 06-04-2021. [Consulta: 6 abril 2021].
  4. ↑ «OGC. Observatori dels Governs de Coalició (@OGC_UB) / Twitter». [Consulta: 25 setembre 2020].
  5. ↑ «JORDI MATAS DALMASES. Facultat de Dret (UB)». Facultat de Dret. [Consulta: 25 setembre 2020].
  6. ↑ Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. «ACORD GOV/19/2019, de 5 de febrer, pel qual es nomena el senyor Jordi Matas Dalmases president del Consell Rector del Centre d'Estudis d'Opinió.», 07-02-2019. [Consulta: 25 setembre 2020].
  7. ↑ «Consell Rector». [Consulta: 27 gener 2023].
  8. ↑ Universitat de Barcelona. «Jordi Matas, president de l’Associació Catalana de Ciència Política». Universitat de Barcelona, 19-10-2021. [Consulta: 23 novembre 2021].
  9. ↑ «Aquests seran els cinc membres de la sindicatura electoral de l'1-O». Nació Digital [Consulta: 23 novembre 2021].
  10. ↑ Telenotícies migdia TV3. «Petició de presó per a la Sindicatura Electoral de l'1-O: Jordi Matas diu que no van cometre cap delicte». TV3, 26-10-2018. [Consulta: 25 setembre 2020].
  11. ↑ Els matins de TV3. «Jordi Matas: "El criteri jurídic encara l'estem buscant"». TV3, 29-10-2018. [Consulta: 25 setembre 2020].
  12. ↑ Vilaweb. «S’acaba el judici contra els síndics de l’1-O: la fiscalia manté la petició de presó». Vilaweb, 04-03-2021. [Consulta: 6 abril 2021].
  13. ↑ Vilaweb. «Absolts els membres de la Sindicatura Electoral del Primer d’Octubre». Vilaweb, 15-04-2021. [Consulta: 21 abril 2021].
  14. ↑ Quico Sallés. «Fiscalia al·lega “indefensió” i demana repetir el judici dels síndics amb jutge nou». El Món, 30-04-2021. [Consulta: 5 setembre 2021].
  15. ↑ Quico Sallés. «Els Síndics de l’1-O no s’arronsen i obren un nou front mirant el TC». El Món, 29-09-2022. [Consulta: 12 octubre 2022].
  16. ↑ La República. «Jordi Matas, 52 articles». [Consulta: 24 gener 2024].
  17. ↑ Matas i Dalmases, Jordi Els alts càrrecs: política i administració a la Generalitat de Catalunya, 1995.
  18. ↑ «XXV Premios Nacionales de Edición Universitaria» (en castellà). [Consulta: 27 gener 2023].
  19. ↑ Catalunya, Parlament de. «Parlament de Catalunya». [Consulta: 27 gener 2023].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Matas_Dalmases&oldid=34013481»