José Luis Roca Millán
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 febrer 1934  (90 anys) |
 President de la Reial Federació Espanyola de Futbol | |
| 1984 – 1988 ← Pau Porta Bussoms – Ángel María Villar Llona → | |
 Diputat a les Corts d'Aragó | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Popular |
José Luis Roca Millán (Manchones, Província de Saragossa, 14 de febrer de 1934) és un empresari, polític i dirigent esportiu espanyol, que va ser president de la Reial Federació Espanyola de Futbol entre 1984 i 1988.
Biografia
[modifica]Tot i que va néixer a Manchones, es va criar al poble turolenc d'Alcorisa, on el seu pare feia de mestre. Professor mercantil, i diplomat per l'Escola Superior de Direcció i administració d'empresa (ESADE) de Barcelona. Professionalment va destacar a partir dels anys 1940s com a empresari de la construcció i industrial de la ceràmica. El 1971 va constituir a Vinaròs l'empresa Ceràmiques i Construccions Roca SL i va ser també diputat en les Corts d'Aragó per Alianza Popular.[1]
La seva vinculació amb el futbol va arribar a través de diversos clubs modests de Terol. Va ser directiu del Calbo Sotelo d'Andorra de Terol i posteriorment va fundar dos equips: el Calamocha i l'Alcorisa, del qual també va ser president. El 1972 va ingressar a la Federació Aragonesa de Futbol i posteriorment va rellevar-ne Jaime Dolset en la presidència.[1]
El 1984 es va presentar a les eleccions a la presidència de la Reial Federació Espanyola de Futbol.[2] Roca va ser considerat per la premsa com el candidat continuista de Pau Porta, a qui la llei impedia revalidar el seu càrrec.[3] En els comicis, celebrats el novembre de 1984, Roca va obtenir una àmplia victòria, amb 250 vots, per davant dels 112 de Pedro Hernández Escorial, els 57 d'Antonio Baró i un de Luis Miguel Sabaté.[3]
Roca es va mantenir en el càrrec durant quatre anys. El seu únic mandat va estar marcat pels enfrontaments amb les administracions, la Lliga de Futbol Professional (LFP) i l'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), i fins i tot va haver de superar un vot de censura el 1987.[4]
Malgrat haver anunciat la seva possible candidatura en les eleccions de juliol de 1988,[5] finalment, a quinze dies dels comicis, va renunciar públicament a la reelecció, alhora que va dimitir com a president de la junta gestora RFEF, argumentant pressions i ingerències del Consell Superior d'Esports.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 José María Sirvent. «José Luis Roca, candidato oficialista, tiene la afición de coleccionar cargos». El País, 30-11-1984. [Consulta: 4 abril 2009].
- ↑ «José Los seis candidatos». El País, 30-11-1984. [Consulta: 4 abril 2009].
- ↑ 3,0 3,1 José Damián González. «José Luis Roca arrolló a sus rivales en las elecciones a la presidencia de la Federación Española de Fútbol». El País, 01-12-1984. [Consulta: 4 abril 2009].
- ↑ Juan José Paradinas. «La AFE se une al voto de censura contra José Luis Roca». El País, 27-01-1987. [Consulta: 4 abril 2009].
- ↑ Tomás Guasch. «¡Entente Meler - Villar!». El Mundo Deportivo, 05-07-1988. [Consulta: 4 abril 2009].
- ↑ Josep M. Serra. «Regresó Núñez, más presidente que nunca». El Mundo Deportivo, 05-07-1988. [Consulta: 4 abril 2009].