Vés al contingut

José María Carnicero Hernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: José María Carnicero)
Plantilla:Infotaula personaJosé María Carnicero Hernández
Biografia
Naixement1911 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1950 Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióil·lustrador, caricaturista Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosé Carnicero Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

José María Carnicero Hernández (Madrid, 1911Badalona, 1950) va ser un il·lustrador republicà, que al 1940 va ser condemnat pel franquisme, en el mateix procés que Carlos Gómez Carrera i Vicent Miquel Carceller,[1] a trenta anys de presó, que no va arribar a complir, per publicar "en el setmanari La Traca dibuixos i historietes en els quals s'insultava als invictes Generals de l'Exèrcit Español per a la publicació dels quals s'entenia directament, segons les seves pròpies manifestacions, amb el Vicente Miguel Carceller" i per dibuixar a Franco com a homosexual.[2]

Biografia

[modifica]

Va ser fill de l'arquitecte José Carnicero. Amb quinze anys, durant els seus estiuejos en L'Escorial, dibuixava i venia les seves caricatures d'altres estiuejants. Va treballar per Sigfrido Burmann ajudant en les escenografies. Entre 1924 i 1926 va col·laborar en la revista de vinyetes La Sombra.[3] Va realitzar portades del Zorro per a l'Editorial Mateu, i a La Traca (1931).[3] Va ser uns dels principals cartellistes del Partit Sindicalista (PS) durant els anys de la guerra. A més a més va treballar als seus principals diaris: Mañana i El Pueblo. També va treballar en El Sindicalista, del que formava part del Consell de Redacció poc després d'esclatar la Guerra civil espanyola, a l'agost de 1936.

En acabar la guerra va intentar marxar a l'exili, però va ser detingut i després d'un judici sumaríssim va ser condemnat a 30 anys de presó, dels quals només va complir 3 en el monestir de Sant Miquel dels Reis de València.[4]

Va poder continuar amb la seva activitat artística. Va publicar set numeros del còmic infantil Polilla y su cabra maravilla, també moltes auques per encàrrec per a comerços i festes majors (barris de Vila de Gracia i Sants), va publicar dibuixos en el primer nombre dels Cuentos Ilustrados Infantiles (1944),[3] i la commemorativa del cinquanta aniversari del Futbol Club Barcelona. Un dels seus últims treballs va ser com a director artístic en la pel·lícula d'animació El Cigronet Valent.[5]

Referències

[modifica]
  1. Garsán, Carlos. «Así justificó el régimen franquista la muerte de Carceller, el editor de ‘La Traca’». Cultur Plaza, 27-10-2016. [Consulta: 26 febrer 2018].
  2. Garsán, Carlos. «Cuando Franco era travesti: Valencia rescata 200 ejemplares de ‘La Traca’». Cultur Plaza, 06-10-2016. [Consulta: 26 febrer 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 «CARNICERO - Ficha de autor en Tebeosfera». www.tebeosfera.com. [Consulta: 26 febrer 2018].
  4. «José María Carnicero (1911 – 1950)» (en castellà). , 10-12-2017 [Consulta: 26 febrer 2018].
  5. Candel, José María. Historia del dibujo animado español (en castellà). Editora Regional de Murcia, 1993. ISBN 9788475641478. 

Bibliografia

[modifica]