José María Queipo de Llano Ruiz de Saravia

José María Queipo de Llano Ruiz de Saravia

Biografia
Naixement	26 novembre 1786 Oviedo (Astúries)
Mort	16 setembre 1843 (56 anys) París
President del Consell de Ministres d'Espanya
7 de juny de 1834 – gener de 1835
← Francisco Martínez de la Rosa Miguel Ricardo de Álava →
Ministre d'Hisenda
18 de juny de 1834 – 13 de juny de 1835
← José Imaz Baquedano Juan Álvarez Mendizábal →
Dades personals
Formació	Universitat de Salamanca
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Polític i historiador
Partit	Partit Moderat
Interessat en	Guerra del Francès
Altres
Títol	Comte de Toreno Comtat de Toreno
Llista Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda 1808 – ← Francisco Serralde (en) – Francisco Bermúdez de Sangro (en)  → Diputat a les Corts de Cadis Diputat al Congrés dels Diputats Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II

José María Queipo de Llano i Ruiz de Saravia (26 de novembre de 1786 - 16 de setembre de 1843), comte de Toreno, va ser un polític i historiador espanyol nascut a Oviedo, Astúries. Va ser President del Consell de Ministres espanyol.

Va cursar els seus estudis d'Humanitats i Ciències a Conca, Salamanca i Madrid. El 1803 va tornar a Astúries on va formar part com a vocal de la junta revolucionària durant la Guerra de la Independència, per ser posteriorment membre de les Corts de Cadis que van aprovar la Constitució espanyola de 1812. Va ser un dels seus grans impulsors i el principal defensor d'un text constitucional no gaire diferent del francès de 1791. Era un autèntic revolucionari que volia limitar el poder del Rei fomentant la divisió de poders.

Degut a la seva militància liberal el 1814 Toreno s'exilia a Londres en arribar Ferran VII de nou al poder. Allà s'assabenta que Ferran VII l'havia condemnat a mort i confiscat els seus béns per rebel. Des de Londres es trasllada a París, on es va transformant en un liberal moderat que vol encaixar la monarquia dins d'un marc constitucional. També va viure a Lisboa i Berlín. La Revolució de 1820 li torna tot el que havia perdut i passa a ser Diputat i President de les Corts.

A l'exili va escriure la seva primera obra, publicada a França el 1832 sobre la Guerra de la Independència Espanyola. Després de l'amnistia general per la mort del rei, i al seu retorn a Espanya és nomenat Ministre d'Hisenda en el govern de Francisco Martínez de la Rosa el 1834, on no va aconseguir portar a terme reformes que permetessin la modificació del sistema financer i la superació de la crisi econòmica derivada de la guerra carlina. Després de Mendizábal, va ocupar la Presidència del Govern el 7 de juny de 1835 durant tres mesos dintre de la convulsa situació de la regència de Maria Cristina amb els aixecaments liberals a tot Espanya. Va tornar a París el 1840 on va morir el 1843.

Com a historiador cal destacar la seva Història de l'aixecament, guerra i revolució d'Espanya sobre la Guerra de la Independència que ell va viure en primera persona.

Enllaços externs

• Historia del levantamiento, guerra y revolución de España (extracte sobre la Constitució de 1812)
• «De la Revolución al Moderantismo: la trayectoria del conde de Toreno» Arxivat 2005-03-09 a Wayback Machine., article de Joaquín Varela Suanzes-Carpegna

Càrrecs públics
Precedit per: Francisco Martínez de la Rosa	President del Consell de Ministres d'Espanya 1835	Succeït per: Miguel Ricardo de Álava
Precedit per: José Imaz Baquedano	Ministre d'Hisenda 1834-1835	Succeït per: Juan Álvarez Mendizábal