José Marina Vega

José Marina Vega

El general en 1910
Biografia
Naixement	13 abril 1850 Figueres (Alt Empordà)
Mort	30 gener 1926 (75 anys) Madrid
Senador al Senat espanyol
1r juny 1919 – 30 gener 1926 Circumscripció electoral: senador vitalici
Ministre de Guerra
22 març 1918 – 9 novembre 1918 ← Juan de la Cierva y Peñafiel – Dámaso Berenguer y Fusté →
Ministre de Guerra
18 octubre 1917 – 3 novembre 1917 ← Fernando Primo de Rivera y Sobremonte – Juan de la Cierva y Peñafiel →
Capità general de Catalunya
30 maig 1917 – 20 octubre 1917 ← Felipe Alfau Mendoza – Josep Oriol Barraquer i Roviralta →
Alt comissari d'Espanya al Marroc
17 agost 1913 – 10 juliol 1915 ← Felipe Alfau Mendoza – Francisco Gómez Jordana →
Comandant general de Melilla
octubre 1905 – agost 1910
Governador civil de Barcelona
14 març 1899 – 27 juliol 1899 ← Ramón de Larroca y Pascual – Eduardo Sanz y Escartín →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	militar, polític
Carrera militar
Rang militar	tinent general
Conflicte	Tercera Guerra Carlina Campanya de 1909 Revolució Filipina Guerra Hispano-estatunidenca Jbala campaign (en)
Premis
(1921)  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild (1915)  Gran Creu Llorejada de Sant Ferran (1910)  Orde Militar de Maria Cristina (1910)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu roig (1897)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc

El general de Divisió José Marina Vega, Comandant General de Melilla, passa revista a les tropes, Segona Campanya de Melilla, 1909.

José Marina Vega (Figueres, 13 d'abril de 1850 - Madrid, 30 de gener de 1926) va ser un militar i polític espanyol

Biografia

Fill d'un militar, el 1856 es traslladà amb la seva família a Luzón (Filipines), d'on tornaria el 1862. El 1863 ingressa al Batalló de Caçadors de Llerena, i el 1866 demana ser destinat a les Filipines, on el 1867 és ascendit a tinent.

Veterà capità i comandant en la tercera guerra carlina (1872-1876), lluità com a coronel de 1893 a 1898 a les Filipines i a Cuba al costat del general africanista Camilo García de Polavieja (1838-1914).

També fou governador civil de Barcelona (1899), governador militar de València, 1902, sotssecretari del Ministeri de la Guerra, governador militar de Melilla a partir de 1905, ciutat nord-africana ocupada en 1498, intervenint en les accions militars espanyoles de 1909, amb mobilitzacions de reservistes enviats des de la Península i amb profundes pertorbacions de l'ordre públic a Barcelona del 26 de juliol al 2 d'agost de 1909, conegudes com a Setmana Tràgica.

Finalment, per la seva duresa repressiva a la zona amaziga entorn de Melilla obtindria la promoció a tinent general i comandant en cap de l'exèrcit operant, substituint a l'aleshores capità Miguel Primo de Rivera el 17 d'octubre de 1917 en el Ministeri de la Guerra fins al seu abandó voluntari l'any següent, durant el govern nacional presidit per Antoni Maura i Montaner. Fou nomenat el 22 de març de 1918 ministre de la Guerra, cartera que va ocupar fins a novembre d'aquell any. Posteriorment va ser senador vitalici des de 1919 fins a la seva mort en 1926.

Bibliografia

• Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia
• Enciclopedia de España, (1999), ISBN se la obra completa, 22 vols, circa 11,052 pgs. ISBN 84- 87544-01-0, en particular tomo XIII, pág. 6,185
• http://mundosgm.com/otros-conflictos/la-carga-del-regimiento-alcantara-en-dar-drius/
• MARINA VEGA, José Expedient personal del Senador Vitalici José Marina Vega. SIGNATURA: HIS-0268-03

Càrrecs públics
Precedit per: Ramón de Larroca y Pascual	Governador Civil de Barcelona 1899	Succeït per: Eduardo Sanz y Escartín
Precedit per: Fernando Primo de Rivera y Sobremonte	Ministre de Guerra oct-nov. 1917	Succeït per: Juan de la Cierva y Peñafiel
Precedit per: Felipe Alfau Mendoza	Capità General de Catalunya 1917	Succeït per: Josep Oriol Barraquer i Roviralta
Precedit per: Juan de la Cierva y Peñafiel	Ministre de Guerra març-nov. 1918	Succeït per: Dámaso Berenguer