Vés al contingut

Josefina Amalia Villa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosefina Amalia Villa
Biografia
Naixement7 abril 1918 Modifica el valor a Wikidata
Lleó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mortgener 2006 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinfermera Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Josefina Amalia Villa López (León, 7 d'abril de 1918 - Madrid, gener de 2006) va ser una activista militant del Partit Comunista d'Espanya, infermera durant la Guerra civil i presa política durant la Dictadura franquista. El seu testimoniatge va ser decisiu per a conèixer la situació, durant la postguerra, a les presons franquistes.

Trajectòria

[modifica]

Filla d'un funcionari del Ministeri de Treball, nascut a Mèxic, d'origen asturià.[1][2] Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Salamanca, on va estar afiliada a la Federació Universitària Escolar (FUE).[3] El Cop d'Estat del 18 de juliol, la va sorprendre a Madrid on havia anat a passar un mes amb el seu germà Rafael, membre de l'equip de natació de Salamanca, que havia de participar a l'Olimpíada Popular de Barcelona i que, davant de la greu situació política, va optar per allistar-se voluntari al front.[2] Villa, que llavors tenia 18 anys, va romandre uns mesos a la Residència femenina d'Estudiants, fins que va acabar un curs d'infermeria i va ser destinada a Múrcia. Amb la desfèta del Bàndol Republicà, va tornar a Madrid i va aconseguir arribar a casa d'uns amics del seu germà. El 7 d'abril de 1939 va ser detinguda, per la delació d'un falangista, acusada d'haver col·laborat amb la República.[2] El 23 d'aquell mateix mes, va ser ingressada en la Presó de Ventas.[3] Abans, havia estat retinguda a les dependències de Governació, on va patir tortures que li van provocar la perforació dels timpans.[2] Allà mateix va coincidir amb Matilde Landa i quan de nit, ambdues van ser interrogades pel comissari Jesus Cabezas, va creure que no arribarien vives a la presó. Més tard el seu testimoniatge, juntament amb el d'altres preses, va servir per a conèixer la trajectòria de Matilde Landa i la tasca jurídica que realitzava des de dins de la presó en favor de les penades a mort.[4][5]

En aquella primera detenció, Villa va ser incriminada per la seva implicació a l'Agrupació Professional d'Estudiants de Batxillerat i la FUE, a la Universitat de Salamanca, militància que, ja en aquells anys, li havia causat enfrontaments amb el falangista Alonso Cardona, el qual li va seguir la pista i va ordenar la seva detenció el 1939, Malgrat això, va ser deixada en llibertat condicional el 2 de setembre.[2]

A la Presó de Ventas va coincidir, en el departament de menors, amb Martina Barroso García, Ana López Gallego i Victoria Muñoz García, afusellades la matinada del 5 d'agost i conegudes més tard com a integrants del grup de les Tretze Roses. El seu testimoniatge va servir per a reconstruir les seves últimes hores.[1]

El 28 de març de 1940 va a ser novament portada a Governació, encausada en Consell de Guerra i reclosa a las Ventas, d'on va sortir el 18 de maig de 1940, convertida ja en enllaç del Partit Comunista. Al cap de dos anys, el 24 de setembre de 1942, va ser detinguda per tercera vegada i no va recuperar la llibertat fins el 1950.[2][6]

Villa va ser companya sentimental de Heriberto Quiñones, al qual va visitar i atendre fins que va ser empresonada, just abans del Consell de guerra contra Quiñones, que va ser afusellat el 2 d'octubre de 1942.[7] Sempre va estar convençuda que el jutge instructor Josualdo de la Iglesia havia ordenat la seva detenció perquè no pogués fer-se càrrec del cadàver.[6]

En la sentència del Consell de Guerra, es va fer constar, com a agreujant, la diversa ajuda que Villa havia prestat a Quiñones mentre estava empresonat. Així ho constata l'expedient: “Afirma (ella) que no obstante conocer su notoriedad política, ha seguido manteniendo relaciones con él, (Quiñones) habiendo recibido las cuatro cartas citadas y también mantenido comunicaciones ordinarias y extraordinarias” (ATMTP, S.O. 111.454).[6]

Des del 1944 fins al 1945, va estar reclosa a la presó de dones d'Amorebieta, a Biscaia, habilitada en un col·legi de monges carmelites i regentada per monges oblates, després va ser traslladada al sanatori penitenciari de Segòvia i cap al 1946 va tornar a las Ventas.[6] Mentre era a Segòvia es va produir una vaga de fam, que va tenir gran repercussió, per exigir un tracte digne, a la qual es va adherir Villa, al costat de companyes com Manuela del Arco, Palmira San Juan, Maria Salvo, Vicenta Camacho, etc.[8][9]

En sortir de la presó, va treballar com a infermera. Va morir a Madrid al gener de 2006.[2]

Memòria històrica

[modifica]

El seu testimoniatge, amb el d'altres preses, va servir de base per a la investigació i reconstrucció de la vida a les presons franquistes.[10]

  • El 1985 Tomasa Cuevas, després de viatjar per tota Espanya, va publicar el llibre intitolat Cárcel de mujeres (1939-1945) que recull les vivències de moltes de les dones que van patir la presó. El testimoniatge de Josefina Amalia Villa inicia el segón volum.[11][12][13]
  • Fernando Hernández Holgado, va entrevistar Villa en diverses ocasions el gener de 2001. Els seus records també formen part del seu llibre Mujeres encarceladas: La prisión de Ventas, de la República al Franquismo.[1]
  • Josefina Amalia Villa apareix citada com amiga de Manuela del Arco en la biografia novel·lada d'aquesta presa: Memòria del frío.[14]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Holgado, Fernando Hernández. Mujeres encarceladas: la prisión de Ventas, de la República al franquismo, 1931-1941 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2003. ISBN 978-84-95379-64-1. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 León, Diario de. «Despiertan las voces dormidas» (en castellà). Diario de León. [Consulta: 14 octubre 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 Egido León, Ángeles «Memoria de la represión: nombres femeninos para la historia». Arenal, 2017 [Consulta: 13 octubre 2021].
  4. ↑ Ginard i Féron, David. Matilde Landa : de la Institución de Libre Enseñanza a las prisiones franquistas. 1. ed. Flor del Viento Ediciones, 2005. ISBN 84-96495-01-9. OCLC 60373128. 
  5. ↑ «La "oficina de penadas" de Matilde Landa - Cárcel de Ventas» (en castellà), 08-09-1939. [Consulta: 13 novembre 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Fernando Hernández Holgado. «[https://eprints.ucm.es/id/eprint/13798/1/T33104.pdf La prisión militante: las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)]».
  7. ↑ Rodríguez, Carlos Fernández; Partido. «La represión de la posguerra. Consejo de guerra contra Heriberto Quiñones González y 21 compañeros más. Enero de 1942» (en castellà). [Consulta: 13 novembre 2024].
  8. ↑ Farnós, Andrea. «Memoria del frío: la mujer que más tiempo pasó en las cárceles franquistas» (en castellà). elconfidencial.com, 28-08-2021. [Consulta: 14 octubre 2021].
  9. ↑ uncorro. «Presas políticas en la cárcel de Segovia y la huelga de hambre de 1949.» (en espanyol europeu). El Corro, 13-09-2020. Arxivat de l'original el 24 de octubre de 2021. [Consulta: 14 octubre 2021].
  10. ↑ «Presas de Franco». [Consulta: 14 novembre 2024].
  11. ↑ Montes Salguero, Jorge J. Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas. Instituto de Estudios Altoaragoneses, Diputación de Huesca, 2004. ISBN 84-8127-150-0. OCLC 57749154. 
  12. ↑ Nuevatribuna. «La historia de María Lozano, una de las primeras fusiladas por la dictadura franquista en Madrid» (en castellà). Nuevatribuna. [Consulta: 14 octubre 2021].
  13. ↑ «Prison of Women». www.sunypress.edu. [Consulta: 14 octubre 2021].
  14. ↑ Martínez del Arco, Miguel. Memoria del frío. Hoja de Lata, 2021. ISBN 978-84-16537-87-7. OCLC 1269240241. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josefina_Amalia_Villa&oldid=34261076»