Josep Carner i Ribalta
|
Aquest article tracta sobre Josep Carner i Ribalta, l'escriptor i polític. Per a Josep Carner, "el príncep dels poetes catalans", de la mateixa època, vegeu: Josep Carner i Puig-Oriol |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 abril 1898  Balaguer (Noguera) |
| Mort | 13 març 1988 (89 anys) Simi Valley (Califòrnia) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, polític |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
Josep Carner i Ribalta (Balaguer, Noguera, 1898 - Simi Valley, Califòrnia, 1988) fou un escriptor i polític nacionalista català. Començà la seva trajectòria com a publicista a les revistes La Falç (1912- 1926), L'Estisora (1916) de Balaguer, i La Flama (1920), vinculada a la línia patriòtica de Francesc Macià. Després es traslladà a Barcelona, on col·laborà amb L'Intransigent (1918-1922) o La Sardana (1925-1937).[1][2]
Activisme polític
[modifica]Fou un dels primers militants d'Estat Català, i com a tal s'hagué d'exiliar en proclamar-se la Dictadura de Primo de Rivera. Després d'una breu estada a París, on col·laborà amb el Casal Català, va estar un any a Londres i Oxford, on fou corresponsal de La Publicitat i col·laborà amb la Fundació Bernat Metge. El 1923 tornà a París, on fou el redactor en cap del butlletí Estat Català (1923-1925).
Políticament molt actiu, acompanyà Francesc Macià a Moscou el 1925 amb Andreu Nin per tal de demanar el suport de la Internacional Comunista a la causa catalana. Fou un dels participats en els fets de Prats de Molló el 1926, raó per la qual fou detingut i expulsat a Bèlgica, on publicaria La Catalogne rebelle (1927). El maig de 1928 marxà a Cuba i participà en l'Assemblea Constituent del Separatisme Català de l'Havana de 1928. Després marxà a Nova York, on treballarà com a publicista per a la Paramount Pictures i farà de guionista a Hollywood. Alhora, col·laborà a la Revista de Catalunya, on hi va publicar traduccions i treballs sobre Joseph Conrad, Rabindranath Tagore (El carter del rei) i la poesia completa de Paul Valéry, juntament amb Ventura Gassol.
Biògraf oficial de Francesc Macià, del 1933 al 1936 fou cap de premsa del Parlament de Catalunya i va promoure el Comitè de Cinema de la Generalitat. Fou empresonat per restar al costat del president Companys durant els fets del sis d'octubre de 1934.
Guerra i exili
[modifica]Quan esclatà la guerra civil espanyola fou nomenat responsable de la Comissaria d'Espectacles de la Generalitat, des d'on intentarà introduir el cinema a les escoles com a eina pedagògica, però el seu desacord amb els membres de la CNT-FAI el van obligar a exiliar-se primer a París, després a Mèxic el 1939 i finalment a Nova York, on va dirigir la revista Free Catalonia fins al 1944.
Fou delegat als EUA del Consell Nacional de Catalunya i va participar en emissions de ràdio en català a Mèxic i als EUA propiciades per l'Oficina d'Afers Interamericans dels Estats Units. També va preparar amb Joan Ventura i Sureda i Josep Fontanals El cas de Catalunya: apel·lació a les Nacions Unides el 1945. El mateix any fou guanyador de la Flor Natural dels Jocs Florals de Bogotà (Colòmbia). El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Obres
[modifica]Poesia
- Acoraments i gaudis (1925)
- El resos de l'enyor (1926), poema presentat als Jocs Florals de Barcelona[3]
- Gitanjali (pronunciat "guitànjali", Cançó d'Ofrena, de Rabindranath Tagore). Traduït amb Ventura Gassol (1928)
- Càntic d'amor (1934)
- Sota el cel dels tròpics (1935)
- Poetes russos de la revolució (1937)
- Les gràcies terrenals (1958)
- L'alegre vianant (1969)
Novel·la
Teatre
- El triomf del Jazz (1932)
- El plaer de viure (1933), tercer Premi de teatre Ignasi Iglésias
- Noies de setze anys (1934)
Assaig
- Com es fa un film (1934)
- Els catalans en la descoberta i colonització de Califòrnia (1947)
- El cas personal de Francesc Macià en el Moviment Patriòtic de Catalunya (1928)
- El Complot de Prats de Molló. Barcelona, Dalmau editors, 1987
- Retorn a Macià (1987)
- Gaspar de Portolà: Explorer of California (1990)
Memòries
- De Balaguer a Nova York, passant per Moscou i Prats de Molló (1972)
Fons personal
[modifica]El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Josep Carner i Ribalta; documentació personal i familiar, correspondència i especialment documentació produïda en funció de la seva activitat professional (traduccions, assaig, relats històrics, discursos, cinema, teatre), creativa (poesia, narracions, novel·les) i documentació relacionada amb la seva activitat política (casals i centres catalans a l'exili).[4]
Referències
[modifica]- ↑ Harrington, Thomas P. «De Balaguer a Hollywood als anys 30». Sàpiens [Barcelona], núm. 104, 6-2011, p. 26-28. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Josep Carner i Ribalta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1926 document 23
- ↑ «Josep Carner i Ribalta». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juliol 2013].
Enllaços externs
[modifica]- Fons Josep Carner i Ribalta a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
- «Josep Carner i Ribalta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Biografia de Josep Carner-Ribalta, l'home de Macià, a càrrec de l'historiador Agustí Barrera.
- Josep Carner i Ribalta a l'IMDB.
- Josep Carner-Ribalta a l'En Guàrdia! de Catalunya Ràdio (català)
.svg)