Vés al contingut

Josep Casamartina i Parassols

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Casamartina)
Plantilla:Infotaula personaJosep Casamartina i Parassols

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSabadell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador de l'art, historiador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Josep Casamartina i Parassols (Sabadell, 1956) és un historiador de l'art, l'arquitectura i la moda, crític d'art, escriptor, guionista i director de documentals, comissari independent especialitzat en exposicions, publicacions i documentals d'arquitectura, d'art català i art espanyol i de la moda dels segles XIX al XXI.[1][2]


Fill de família vinculada al món del tèxtil sabadellenc,[3] ha exercit la crítica d'art des de 1998 fins al 2017 al diari El País.[4]

Com a escriptor ha publicat nombrosos llibres així com articles als principals diaris i revistes tant generalistes com especialitzades, entre els quals destaquen El País, El Semanal, La Vanguardia, Ara, Mirador de les arts, Emblecat, Cuadernos Guadalimar, Coup de fouet, Art & Co, Revista de Girona, Avui, Serra d'Or, Datatextil, Arraona, Diari de Sabadell, El 9 nou, entre d'altres.[5]

Com a historiador de l'art ha comissariat gairebé un centenar d'exposicions a institucions com el MNCARS, Residencia de Estudiantes, MNAC, Palau Güell, Palau Robert, el Museu d'Història de Catalunya, el Museu de Mallorca, Museu de Montserrat, entre molts d'altres.

També ha treballat en el camp audiovisual amb Ferran Alberich, com a guionista dels documentals Ismael Smith i Josep de Togores, del Museu d'Art de Cerdanyola, i com a director i guionista de Balenciaga en Barcelona, una huella oculta, del Cristóbal Balenciaga Museoa, i Pedro Rovira, 1921-1977, pel Museo del Traje, també amb Ferran Alberich com a realitzador, i Barcelona prêt-à-porter, el triomf del carrer,[6] amb realització de Benet Roman, coproduït per TV2 i La Chula,[7] amb el suport de la Generalitat de Catalunya.[8]

Entre altres activitats, el 2018 col·labora amb Antoni Miralda amb la performance Santa Eulalia. 175, per celebrar els 175 anys de la botiga Santa Eulalia de Barcelona.[9][10]

És membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de l'Associació Catalana de Crítics d'Art, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i Cofundador, Director i Vicepresident de la Fundació Antoni de Montpalau.[11]

Publicacions destacades

[modifica]

Josep Casamartina ha publicat desenes de llibres relacionats amb la cultura i l'art, principalment monografies i catàlegs d'exposicions diverses, entre els quals s'inclouen:

Premis i reconeixements

[modifica]

L'any 2010, junt amb Anna Maria Casanovas Crusafon, va ser guardonat per l'Ajuntament de Sabadell amb el Premi Nits de la Cultura, per la projecció de la ciutat amb la Col·lecció Antoni de Montpalau.[12] L'any 2011, també junt amb Anna Maria Casanovas Crusafon, va rebre de l'Associació Catalana de Crítics d'Art el Premi ACCA 2010 a la millor iniciativa patrimonial per la Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau.[13] El 2016 li és atorgat pel Gremi de Galeries d'Art de Catalunya el Premi GAC 2016 a la Crítica d'art.[14] El 2018 obté el Premi ACCA 2017 de Recerca per l'exposició i el catàleg Ismael Smith, la bellesa i els monstres, MNAC, atorgat per l'Associació Catalana de Crítics d'Art.[15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i arqueologia de Catalunya». Institut d'Estudis Catalans, 2004. [Consulta: 21 febrer 2021].
  2. ↑ Digitals, Servei de Recursos. «Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear». Institut d'Estudis Catalans, 2020. [Consulta: 21 febrer 2021].
  3. ↑ Entrevista a Casamartina
  4. ↑ PAÍS, Ediciones EL. «Artículos escritos por Josep Casamartina I Parassols» (en castellà). [Consulta: 21 febrer 2021].
  5. ↑ «Fitxa al web de la Fundació Tàpies». Arxivat de l'original el 2012-02-18. [Consulta: 25 març 2012].
  6. ↑ «“Barcelona prêt-à-porter, 1958-2008” en el Palau Robert | Barcelona Cultura». [Consulta: 21 febrer 2021].
  7. ↑ «La Chula Productions». [Consulta: 21 febrer 2021].
  8. ↑ «Barcelona prêt-à-porter, el triomf del carrer - RTVE.es», 15-08-2013. [Consulta: 21 febrer 2021].
  9. ↑ Andrés, Guillem «Miralda hace brillar los 175 años de la histórica tienda Santa Eulalia» (en castellà). El País [Madrid], 07-04-2018. ISSN: 1134-6582.
  10. ↑ Almenar, Maria. «Teixint la moda barcelonina». Diari Ara, 01-04-2018. [Consulta: 21 febrer 2021].
  11. ↑ «Fundació Antoni de Montpalau – Antoni de Montpalau» (en castellà). [Consulta: 12 juny 2023].
  12. ↑ «La Nit de la Cultura de Sabadell premia la Simfònica del Vallès i la trajectòria de Joan Ripoll Bisbe - 08 maig 2010». El Punt Avui. [Consulta: 21 febrer 2021].
  13. ↑ «L'Associació Catalana de Crítics d'Art entrega els seus premis». Diari Ara, 24-03-2011. [Consulta: 21 febrer 2021].
  14. ↑ «La galeria Marc Domènech, el col·leccionista Rafael Tous, Josep Casamartina i el suplement ‘Quadern’, Premis GAC 2016». La Vanguardia, 08-06-2016. [Consulta: 21 febrer 2021].
  15. ↑ «Guanyadors Premis ACCA 2017» (en anglès). [Consulta: 21 febrer 2021].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Casamartina_i_Parassols&oldid=34262480»