Josep Maria Gregori i Cifré
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 setembre 1954 (70 anys) Igualada (Anoia) |
| Activitat | |
| Ocupació | musicòleg, catedràtic, cantant |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Membre de | |
| Instrument | Veu |
| Obra | |
Obres destacables | |
Josep Maria Gregori i Cifré (Igualada, 25 de setembre de 1954) és musicòleg, cantant i catedràtic de Musicologia.[1]
Des de 1978 exerceix la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca musicològica comprèn aspectes històrics i interpretatius de la música dels segles xv al xviii i temes de pensament i estètica musicals, sobre els quals ha publicat nombrosos treballs.[2] Des de 2001 és el director del projecte Inventari dels Fons Musicals de Catalunya IFMuC,[3] aplicat a la catalogació dels fons musicals de Catalunya.[4] És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi,[1] i membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.[5][6][7]
En la vessant artística es formà musicalment amb el P. Robert de la Riba, organista i mestre de capella del Santuari de Nostra Senyora de Pompeia, estudià cant als Conservatoris de Terrassa i Badalona amb Montserrat Pueyo i Jordi Albareda i Bach, i es perfeccionà amb Xavier Torra. Ha rebut classes magistrals d'interpretació de música antiga de Montserrat Figueras i James Bowman. En qualitat de solista ha estat convidat i ha participat en nombrosos concerts de repertori dramàtic del Barroc i ha interpretat recitals de música religiosa dels segles xvi al xviii amb els organistes Miquel González, Carme Godall i Guido Iotti. Ha cantat amb La Capella Reial de Catalunya de Jordi Savall, Exaudi nos, La capella de música de Santa Maria del Pi i De canendi elegantia, i ha dirigit els cors Coral Nou Ressò, Dolce Stil Nuovo, Convivium Musicæ i Cor Vila Azari.[8]
En la vessant literària és autor del poemari El jardí dels tres amors (Trípode, 2023) i traductor al català dels llibres El fil de Penèlope (Claret, 1999), El fil blau. Històries de la tradició hebraica (PAMSA, 2002) i El fil d’Ariadna. Hermetisme i tradició cristiana (PAMSA, 2008) d’Emmanuel d’Hooghvorst; L’amor de la Saviesa eterna (PAMSA, 2005) i El secret de Maria (Claret, 2018) de Sant Lluís Maria Grignion de Montfort; i L’arc i la fletxa. Meravelles de l’Eros (Claret, 2016), Per una mutació interior (Claret, 2019) i La paraula al cor del cos. Converses amb Jean Mouttapa (Fragmenta, 2022) d’Annick de Souzenelle.[9]
Obres
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Gregori i Cifré, Josep Maria». Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, s.d. Arxivat de l'original el 2018-09-02. [Consulta: 2 setembre 2018].
- ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria. Mvsica Cælestis. Reflexions sobre Música i Símbol. Tarragona: Arola-UrV, 2012; D'Orfeu a Monteverdi, assaigs sobre música, inspiració, mite i sacralitat. Barcelona: Fragmenta, 2024.
- ↑ «IFMuC: Inventari dels Fons Musicals de Catalunya» (en català). Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 30 octubre 2024].
- ↑ «IFMuC: Inventari dels Fons Musicals de Catalunya. Base de dades.» (en català). Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 30 octubre 2024].
- ↑ «La Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC incorpora cinc nous membres numeraris». Institut d'Estudis Catalans, 01-06-2017.
- ↑ Escalas i Llimona, Romà «Josep Maria Gregori i Cifré». Memòria Curs 2016-2017. IEC, 11-05-2017, pàg. 64-66.
- ↑ «CV de Josep Maria Gregori». Institut d'Estudis Catalans, 12-06-2017. Arxivat de l'original el 10 d’abril 2018. [Consulta: 9 abril 2018].
- ↑ «Josep Maria Gregori» (en català). Revista Mirades. [Consulta: 30 octubre 2024].
- ↑ «Gregori i Cifré, Josep Maria (1954-)» (en castellà). Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 30 octubre 2024].
- ↑ Torrents, Albert «Entrevistem el musicòleg Josep M. Gregori per conèixer el projecte IFMuC» (àudio). Catalunya Ràdio: Assaig General, Programa 340, 13-04-2018.