Josep Moran i Ocerinjauregui
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 desembre 1944  (79 anys)Barcelona | ||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | lingüista, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Barcelona | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
Josep Moran i Ocerinjauregui (Barcelona-Les Corts, 22 de desembre de 1944) és un lingüista català.[1] Va estudiar arqueologia hispànica, es llicencià en filologia hispànica i va fer el seu doctorat en filologia catalana a la Universitat de Barcelona, on va ser cap del departament i ara professor emèrit del Departament de filologia catalana.[2]
És un especialista en lingüística històrica i onomàstica catalana. Ha participat en diversos projectes, entre els quals destaca el Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya (2003). És membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i del consell de redacció de la revista Llengua i Literatura.[1] Des de 1995 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i director de l'Oficina d'Onomàstica des de 1996.
- Obres destacades
- Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya
- Repertori d'Antropònims catalans dels segles IX i X (amb Jordi Bolòs i Masclans)
- Edició i estudi de textos antics
- El capbreu de Castellbisbal (1984)
- Homilies de Tortosa (1990)
- Cronicó de Perpinyà (1998)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Josep Moran i Ocerinjauregui». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Josep Moran». Universitat de Barcelona. [Consulta: 21 gener 2018].