Joan Vladímir

Joan Vladímir,
Jovan Vladimir o
Vladímir de Zeta
	Fresc al monestir de Lozen (Bulgària), 1869
Biografia
Naixement	en serbi ciríl·lic Јован Владимир, Jovan Vladimir; c. 990 ; Zahumlje? (actuals Hercegovina i Dalmàcia)
Mort	22 maig 1016 (25/26 anys); Prespa (Westbulgarisches Reich)
Causa de mort	decapitació
Sepultura	Catedral Ortodoxa de Tirana (Albània)
Príncep Dioclea
	1000 – 1016 ; ← Petrislau de Dioclea – Dragimir of Travunia and Zachlumia (en) →
Dades personals
Religió	Cristianisme ortodox
Activitat
Camp de treball	Govern
Príncep i màrtir
	taumaturg ;
Celebració	Església Ortodoxa Sèrbia
Pelegrinatge	Monestir d'Elbasan (Albània), Tirana, Prespa
Festivitat	22 de maig, 4 de juny (orient correspon al 22 de maig del calendari julià)
Iconografia	Com a rei, amb una creu a la mà i el seu cap a l'altra
Patró de	Bar (Montenegro)
Família
Cònjuge	Theodora Kosara of Bulgaria
Pare	Petrislau de Dioclea

Joan Vladímir (Zahumlje?, Hercegovina i Dalmàcia, s. X - Prespa, Albània, 22 de maig de 1016) fou knez (príncep governant) de Dioclea entre 990 i 1016, durant la guerra entre Bizanci i el Primer Imperi Búlgar. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.

Biografia

Fill del príncep Petrislav de Dioclea, originari de la regió de Zahumlje (principat serbi de l'Hercegovina i Dalmàcia), succeí el seu pare com a knez de Dioclea entre 990 i 1016, intentà protegir el principat de la política expansionista del tsar Samuel de Bulgària mitjançant una aliança amb l'Imperi Romà d'Orient. Samuel, però, atacà i conquerí Dioclea en 997 i prengué Joan Vladímir presoner.

La germana de Samuel, Teodora Kosara, s'enamorà del presoner i en demanà al seu pare la mà. Samuel concedí i tornà Dioclea al seu nou gendre, donant-li a més el territori de Dürres (avui Albània). Vladímir fou reconegut com un bon governant, just i pietós. Governà en pau i evità els conflictes amb altres territoris.

En 1014, Samuel fou derrotat pels romans d'Orient i morí poc després. Joan Vladímir morí en 1016 víctima d'una conxorxa dirigida per Ivan Vladislav, últim tsar del Primer Imperi Búlgar. Fou decapitat a Prespa, davant l'església.

Veneració

Sebollit a Prespa, Joan Vladimir fou aviat reconegut com a màrtir i venerat com a sant, en la festivitat del 22 de maig. Cronològicament, és el primer sant de Sèrbia. Dos o tres anys després, la seva tomba fou portada a Dioclea, però cap al 1215 les restes es portaren a Dürres, on restaren fins al 1381. Des de llavors foren al monestir de Sant Joan Vladimir, prop d'Elbasan, fins que en 1995 es portaren a la Catedral Ortodoxa de Tirana.

La creu que tenia a les mans quan fou decapitat era una relíquia que guardà, durant segles, la família Andrović de Velji Mikulići (Montenegro). La deixaven veure als fidels un cop l'any, per Pentecosta.

És el sant patró de Bar (Montenegro).