João Baptista Lavanha
Mapa d'Aragó per João Baptista Lavanha, publicat el 1619. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | p. 1555 (Gregorià) Lisboa (Regne de Portugal) |
Mort | 31 març 1624 (68/69 anys) Madrid (Espanya) |
Sepultura | Convento de San Norberto 40° 25′ 23″ N, 3° 42′ 32″ O / 40.4231°N,3.70889°O |
Cosmògraf Reial de Portugal | |
1591 – 1624 ← Tomás de Orta – Manuel de Meneses → | |
Dades personals | |
Formació | probablement la Universitat de Roma La Sapienza |
Es coneix per | Mapa d'Aragó: el primer fet amb geodèsiques. |
Activitat | |
Camp de treball | Cartografia i matemàtiques |
Ocupació | matemàtic, cartògraf, enginyer, geògraf |
Organització | Real Academia de Matemáticas |
Influències en |
João Baptista Lavanha (Lisboa, p. 1555 (Gregorià) - Madrid, 31 de març de 1624), conegut en castellà com Juan Bautista Labaña, va ser un cartògraf i matemàtic portuguès professor de la Real Academia de Matemáticas de Madrid a començaments del segle xvii.
Vida
[modifica]Lavanha neix a Lisboa entorn del 1555, en una família d'orígens genovesos dedicada al comerç i, probablement, jueva que, malgrat tot això, gaudeix de la confiança de la corona portuguesa. El 1572 el jove Lavanha ja entra al servei del rei Sebastià I de Portugal.[1] A partir d'aquesta data podrà formar-se a Europa (probablement a Roma), una possibilitat exclosa als seus col·legues peninsulars per la prohibició del rei de Castella Felip II.[2]
El 1580, Felip II passa a ser Rei de Portugal i en alguna de les seves visites a Lisboa pren al seu servei Lavanha,[3] qui anirà a Madrid a donar classes de cosmografia, geografia i matemàtiques a la Academia Real, on va tenir com alumne un jove Lope de Vega, qui li dedicaria el sonet CXV de les seves Rimas (1602).[4] No obstant, i potser degut als problemes que representava el seu origen jueu, el 1591 torna a Lisboa per ordre del rei que el nomena cosmògraf del regne de Portugal. El 1594 és nomenat també catedràtic de matemàtiques. Fins al 1598 en que retornarà a Madrid, dedica els seus estudis als problemes de la navegació.[5] També en aquesta època començarà el treball per a completar el quart volum de les Dècades d'Àsia de João de Barros que s'acabaria publicant el 1615.[6]
En morir Felip II, retorna a Madrid, però el nou rei Felip III el destina a Flandes. De 1602 fins a 1604 viu a Valladolid on realitza treballs hidrogràfics per a la navegació del Pisuerga i l'Esgueva. De 1606 fins a 1621, recuperar el favor del nou rei, Felip III, viu a Madrid on rebrà multitud de càrrecs oficials. Entre 1610 i 1612 viatja per l'Aragó per a fer el conegut mapa de la regió.[7][8]
Després d'una breu estança a Lisboa entre 1618 i 1621 va tornar a Madrid on morí el 1624, essent enterrat a l'església de San Norbert,[9] que estava on avui es troba el mercat dels Mostenses.
La seva obra, publicada o inèdita, és molt extensa i es compon d'una cinquantena de texts científics de navegació, cartografia o topografia[10] i una dotzena de texts històrics i literaris.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Esteves, 2011, p. 49.
- ↑ Ubieto Artur, 1999, p. 398.
- ↑ Domingues, 2003, p. 122.
- ↑ Esteves, 2011, p. 52.
- ↑ Ubieto Artur, 1999, p. 399.
- ↑ Loureiro, 2017, p. 1 i ss.
- ↑ Burgueño, 2007, p. 97.
- ↑ Marías, 2008, p. 23.
- ↑ Esteves, 2011, p. 60.
- ↑ Ceballos-Escalera y Gila, 2016, p. xxxix - xliii.
- ↑ Ceballos-Escalera y Gila, 2016, p. xliii-kliv.
Bibliografia
[modifica]- Burgueño, Jesús «El repte cartogràfic del Pirineu: El mapa de Roussel i La Blottière (1730)». Mètode, Vol. 53, 2007, pàg. 97-103. ISSN: 2174-9191.
- Ceballos-Escalera y Gila, Alfonso de. «Estudio Introductorio». A: La Jornada Real de Felipe III a Portugal en 1619 de Juan Bautista Labaña (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 2016, p. xiii-lvi. ISBN 978-84-340-2333-8.
- Domingues, Francisco Contente. «João Baptista Lavanha eo ensino da náutica na Península Ibérica». A: Maria da Graça Mateus Ventura, Luís Jorge R. Semedo de Matos (eds.). As novidades do mundo (en portuguès). Ediçoes Colibri, 2003, p. 115-143. ISBN 9789727723980.
- Esteves, Carina Raquel Antunes «O livro primeiro de architectura naval de João Baptista Lavanha ea arquitectura naval ibérica no final do século xvi, princípios do xvii: o perfil do arquitecto naval» (en portuguès). Universidade de Lisboa - Dissertations & Theses, 2011, pàg. 1-190.
- Loureiro, Rui Manuel «João Baptista Lavanha, cosmographe portugais, et la chronique d’Asie au début du XVIIe siècle» (en francès). e-Spania, Vol. 28, 2017. DOI: 10.4000/e-spania.27316. ISSN: 1951-6169.
- Marías, Fernando «Geografías de la arquitectura del Renacimiento» (en castellà). Artigrama, Vol. 23, 2008, pàg. 21-37. DOI: 10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2008237790. ISSN: 0213-1498.
- Ubieto Artur, Antonio-Paulo. «El "Itinerario" de Lavaña». A: Agustín Ubieto Arteta (ed.). Estado actual de los estudios sobre Aragón (en castellà). Cometa, 1981, p. 943-950. ISBN 9788460022343.
- Ubieto Artur, Antonio-Paulo. «Aproximación al cartógrafo Juan Bautista Lavaña (h. 1555-1624)». A: Estado Mayor del Ejército (ed.). Temas de historia militar, Volum 2 (en castellà). Diputación General de Aragón, 1985, p. 346-356. ISBN 9788450527087.
- Ubieto Artur, Antonio-Paulo. Aportações à Biografia de João Baptista Lavanha (en portuguès). Universidade de Coimbra, 1991, p. 395-408.
- Ubieto Artur, Antonio-Paulo. «La obra de Juna Bautista Lavaña». A: María Ángeles Magallón Botaya (ed.). Caminos y comunicaciones en Aragón (en castellà). Institución Fernando el Católico, 1999, p. 249-256. ISBN 9788478204908.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «João Baptista Lavanha» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Albuquerque, Luis de. «Lavanha, Joāo Baptista» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 18 desembre 2013].
- Westfall, Richard S. «Lavanha, Joao Baptista» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 3 agost 2024].
- Canas, António Costa. «Lavanha, João Baptista» (en portuguès). Dicionário Biográfico de Cientistas, Engenheiros e Médicos em Portugal, 2024. DOI: 10.58277/SLYU8626. [Consulta: 4 agost 2024].