Juan Palomares
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1585  Sevilla (Espanya) |
| Mort | 1640 (54/55 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Instrument | Guitarra |
Juan Palomares (Sevilla, 1585 - Madrid, 1640) fou un guitarrista i compositor espanyol.
Va col·laborar amb els grans dramaturgs de la seva època i va musicar alguns passatges lírics de La Dorotea i corrandes de Lope de Vega (1633).[1] Les seves composicions i cançons, trucades tons en la llengua de l'època, s'han trobat en el Cançoner de Torí, compost d'un total de 46 obres, la majoria anònimes, escrites a dues i tres veus (tan sols una és a quatre); dues de les peces són de Palomares ("Al camp florit" i "Sobre morades violetes"). També en el Cançoner de la Sablonara (Múnic, Biblioteca Estatal de Baviera; ed. Per Jesús Aroca, Madrid, 1916) i en Tons castellans, col·lecció a la Biblioteca dels Ducs de Medinaceli.[2] En el de Torí i en el de la Sablonara hi ha una peça comuna, "Sobre morades violetes", la lletra correspon a Catalina Zamudio. Lope de Vega era amic seu, ja que l'elogia a La Dorotea (V, 9):
| « | Los versos, Celia, yo y el tono aquel excelente músico Juan de Palomares, competidor insigne del famoso Juan Blas de Castro, que dividieron entre los dos la lira, árbitro Apolo. | » |
Així que Joan de Palomares i Juan Blas de Castro eren considerats en 1633 els més famosos compositors de tons de l'època; a Palomares li dedica Lope un epitafi en dos redondillas de la segona part de les Rimas (1604),[3] així que ja havia d'estar mort en aquesta data, per més que alguns li allarguin la vida fins 1640; no cal oblidar que La Dorotea narra fets de la joventut de Lope i se li té també per difunt en la comèdia lopesca de La bella malmaridada, que es data en 1596 i es va imprimir en 1610.[4] També a banda i autors els elogia Lope a La Filomena,[5] i hi ha referències a tots dos compositors a la Jerusalem conquistada, on es diu que Palomares va morir molt jove,[6] en el diari El acero de Madrid ja només parla de Blas de Castro, que va haver sobreviure en molt a Palomares i substituir-lo en la tasca de musicar tons i corrandes de Lope i compondre música incidental per a les seves comèdies. A més hi ha composicions de Palomares en els tres toms manuscrits de Romanços i lletres de a tres veus de la Biblioteca Nacional.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Cf. Miguel Querol Gavaldá, Cancionero musical de Lope de Vega, Barcelona: CSIC Press / Institución Milà i Fontanals, 1986, II, pp. 9 y ss.
- ↑ Marc Honegger i Tomás Marco (dirs.), Diccionario biográfico de los grandes compositores de la Música, Madrid: Espasa-Calpe, 1994, p. 405.
- ↑ De Juan de Palomares. "Tú que pasas, si te acuerdas / de Palomares divino, / el que fue luz y camino / del canto con cinco cuerdas / llora, que aquí yace solo, / sin mármol, sin mausoleo, / igual en la muerte a Orfeo / y en la dulce lira a Apolo". Lope de Vega, segunda parte de las Rimas, 1604.
- ↑ TEODORO: "Si es música, quiero oílla / que es de Lope la letrilla / y el tono de Palomares. ATANDRO: ¿No murió? TEODORO: Sí, ya murió. JULIO: Él fue músico excelente. TEODORO: Poco su falta se siente / adonde Juan Blas quedó".
- ↑ "Los Nueve de la fama hicieron once / Juan Blas de Castro y Palomares solos", L. de Vega, La Filomena, ed. de Manuel Blecua, p. 252.
- ↑ "Palomares divino, en tiempo breve", L. de Vega, Jerusalén conquistada, XIX.
- ↑ «Los Tonos Humanos: el pop del siglo XVII « MusicaAntigua.com». [Consulta: 29 maig 2020].