Juli Maria Fossas i Martínez
Aparença
(S'ha redirigit des de: Juli Maria Fossas)
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1868 Barcelona |
Mort | 1945 (76/77 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Moviment | Modernisme català |
Família | |
Pare | Modest Fossas i Pi |
Juli Maria Fossas i Martínez, (Barcelona, 1868-1945) fou un arquitecte modernista titulat el 18 d'agost de 1890,[1] fill del també arquitecte Modest Fossas i Pi.[2] El 1900 va treballar en la secció d'ornament de l'Ajuntament de Barcelona, i també fou arquitecte municipal de Malgrat de Mar, del Masnou i d'Arenys de Mar.[3][4]
Obres
[modifica]Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1904-1909 | Cases Josepa Villanueva | Roger de Llúria, 80 41° 23′ 42.36″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.3951000°N,2.16667°E |
Modernista. | Correcte | |
1905-1907 | Casa Marià Pau | Roger de Llúria, 129 41° 23′ 49.66″ N, 2° 9′ 48.62″ E / 41.3971278°N,2.1635056°E |
Modernista. | Correcte | |
1905-1907 | Aprestos y Sederías Pagès | Cristóbal de Moura 118-134 41° 24′ 43.6″ N, 2° 12′ 28.9″ E / 41.412111°N,2.208028°E |
Modernista. | Correcte | |
1912-1914 | Casa Sofía García | Mallorca, 312 41° 23′ 50.70″ N, 2° 10′ 02.72″ E / 41.3974167°N,2.1674222°E |
Modernista. | Correcte | |
1921 | Edifici d'habitatges | avinguda República Argentina, 2 41° 24′ 24.56″ N, 2° 8′ 57.24″ E / 41.4068222°N,2.1492333°E |
Monumentalista. | Correcte | |
1921 | Edifici de la Companyia Transmediterrània | Via Laietana, 2 41° 22′ 55″ N, 2° 10′ 54.12″ E / 41.38194°N,2.1817000°E |
Monumentalista. | Correcte |
Com a arquitecte de la Cooperativa de Periodistes i del Foment de la Propietat, va realitzar una sèrie de projectes de cases barates a Sants i Terrassa (1913).
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1927 | Escoles Montserrat[5] | c/ de les Escoles. | La façana ha estat restaurada el 2009. | Correcte |
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
XX inici | Cal Senyor | Pg. Prat de la Riba, 72 | Modernista. | Correcte |
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1912 | Quinta de Sant Rafael[6] | Ramón y Cajal | Fou feta erigir per Marià Puig i Valls per a residència particular del seu germà Rafael. L'obra recull els diversos registres de l'estètica modernista amb elements Sezession Si bé una part dels terrenys han estat edificats posteriorment, la resta forma part del Parc de la Ciutat de Tarragona. | ? |
Vegeu també
[modifica]- Can Po Cardona, masia reformada per Juli Fossas a Sant Joan Despí el 1927
Referències
[modifica]- ↑ «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 306 [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ Bassegoda, 1946.
- ↑ Anna Isabel Serra Masdeu. Cossetània Edicions. Recorregut per la Tarragona modernista, 2003. ISBN 8496035336., pàg. 120
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 95. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ «Ajuntament de Malgrat de Mar». Arxivat de l'original el 2010-06-19. [Consulta: 8 maig 2010].
- ↑ Anna Isabel Serra Masdeu. Cossetània Edicions. Recorregut per la Tarragona modernista, 2003. ISBN 8496035336., pàg. 89
Bibliografia
[modifica]- «Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.
- Pere, Bassegoda «Necrologias» (en castellà). Revista de Arquitectura, núm. 6, 1946 [Consulta: 5 novembre 2014].