Juràssic

⇦ MESOZOIC ⇨
Eó	Era	Període
Fanerozoic	Mesozoic	Cretaci (~ 145,0 Ma)
		Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma)
		Triàsic (251,902 ± 0,024 Ma)

El Juràssic és el període geològic que començà fa 201,3 ± 0,2 milions d'anys i s'acabà fa ~ 145,0 milions d'anys. Igual que passa amb altres períodes geològics, els estrats rocosos que el delimiten estan ben definits, però les dates encara presenten una incertesa d'aproximadament 5 Ma. El Juràssic és el període intermedi de l'era Mesozoica, també coneguda com a «edat dels dinosaures». L'inici del període és marcat per l'extinció del Triàsic-Juràssic.

El nom «Juràssic» fou encunyat per Alexandre Brongniart en referència als extensos afloraments de calcària marina de la serralada del Jura, a la regió on conflueixen Alemanya, França i Suïssa.

Divisions

Període	Sèrie	Estage	Edat (Ma)
Cretaci	Inferior	Berriasià	més recent
Juràssic	Superior	Titonià	145,5-150,8
		Kimmeridgià	150,8-155,7
		Oxfordià	155,7-161,2
	Mitjà	Cal·lovià	161,2-164,7
		Bathonià	164,7-167,7
		Bajocià	167,7-171,6
		Aalenià	171,6-175,6
	Inferior	Toarcià	175,6-183,0
		Pliensbaquià	183,0-189,6
		Sinemurià	199,3 ± 0,3
		Hettangià	201,3 ± 0,2
Triàsic	Superior	Retià	més antic
Subdivisió del sistema Juràssic segons IUGS, el juliol del 2009.

El Juràssic es divideix normalment en Inferior, Mitjà i Superior, també conegudes com a «Lias», «Dogger» i «Malm». Els estatges faunístics, ordenats de més recent a més antic són:

Juràssic superior
Titonià	(150,8 ± 4,0 – 145,5 ± 4,0 milions d'anys
Kimmeridgià	(155,7 ± 4,0 – 150,8 ± 4,0 milions d'anys)
Oxfordià	(161,2 ± 4,0 – 155,7 ± 4,0 milions d'anys)
Juràssic mitjà
Cal·lovià	(164,7 ± 4,0 – 161,2 ± 4,0 milions d'anys)
Bathonià	(167,7 ± 3,5 – 164,7 ± 4,0 milions d'anys)
Bajocià	(171,6 ± 3,0 – 167,7 ± 3,5 milions d'anys)
Aalenià	(175,6 ± 2,0 – 171,6 ± 3,0 milions d'anys)
Juràssic inferior
Toarcià	(183,0 ± 1,5 – 175,6 ± 2,0 milions d'anys)
Pliensbaquià	(189,6 ± 1,5 – 183,0 ± 1,5 milions d'anys)
Sinemurià	(196,5 ± 1,0 – 189,6 ± 1,5 milions d'anys)
Hettangià	(199,6 ± 0,6 – 196,5 ± 1,0 milions d'anys)

Paleogeografia

El supercontinent de Pangea es dividí en Nord-amèrica, Euràsia i Gondwana durant el Juràssic inferior. L'oceà Atlàntic i el mar de Tetis primitius encara eren relativament estrets. El continent meridional, Gondwana, començà a fragmentar-se cap al Juràssic superior. El clima era càlid i sense indicis de glaciació. Igual que en el Triàsic, sembla que no hi havia ni una massa terrestre a prop dels pols ni casquets polars extensos. El registre geològic del Juràssic està ben exposat a l'oest d'Europa, on se'n troben seqüències marines al llarg de les costes. El mar Sundance, un mar epicontinental, cobria part de les planes del nord dels Estats Units i el Canadà. Molts dels jaciments juràssics de Nord-amèrica són continentals. També hi ha jaciments juràssics importants a Rússia, l'Índia, Sud-amèrica, el Japó, Australàsia i el Regne Unit.

Clima i vegetació

El Juràssic es caracteritza per tenir un clima humit. Les condicions càlides arribaven fins i tot a les zones polars. Pel que fa a la vegetació, s'han trobat restes de coníferes de varietats subtropicals.

Animals

Els organismes marins més avançats del Juràssic eren peixos i rèptils marins. Aquests últims incloïen els ictiosaures, plesiosaures i cocodrils marins de les famílies dels teleosàurids i metriorrínquids.

El món dels invertebrats veié l'aparició de diversos grups nous, com ara:

• foraminífers i calpionèl·lids planctònics de gran importància estratigràfica
• rudists, una varietat de bivalves formadora d'esculls
• belemnites
• braquiòpodes terebratúlids i rinquonèlids

Els ammonits (cefalòpodes amb closca) eren particularment comuns i diversos, amb un total de 62 biozones.

A terra ferma, els rèptils arcosaures mantingueren el seu domini. Grans dinosaures herbívors (sauròpodes) s'alimentaven de canyes, falgueres i ciques i eren presa dels grans teròpodes (ceratosaure, al·losaure o megalosaure). Durant el Juràssic superior evolucionar els primers ocells primitius a partir de petits dinosaures del grup dels celurosaures. En canvi, els dinosaures ornitisquis] perderen importància, tot i que alguns, com ara l'estegosaure i els petits ornitòpodes, ocuparen nínxols clau com a herbívors petits, mitjans o grossos (tot i que no tant com els sauròpodes). A l'aire, els pterosaures esdevingueren comuns i ocuparen molts nínxols ecològics que actualment corresponen als ocells.