Vés al contingut

Kal·lithea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Kallithea)
Plantilla:Infotaula geografia políticaKal·lithea
Καλλιθέα (el) Modifica el valor a Wikidata
Fotomuntatge
Imatge
Tipusciutat, gran ciutat i suburbi Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 57′ N, 23° 42′ E / 37.95°N,23.7°E / 37.95; 23.7
EstatGrècia
Agència governamentalAdministració descentralitzada d'Àtica
RegióPerifèria d'Àtica
Unitat perifèricaSouth Athens Regional Unit (en) Tradueix
MunicipiKallithea Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població97.616 (2021) Modifica el valor a Wikidata (20.550,74 hab./km²)
Geografia
Superfície4,75 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud25 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal176 xx Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic210 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webkallithea.gr Modifica el valor a Wikidata

Kal·lithea (grec: Καλλιθέα, literalment bona vista) és el 8è municipi més gran a Grècia (115.150 habitants segons el cens del 2001) i el 4t més gran en l'àrea urbana d'Atenes (després d'Atenes, El Pireu i Peristeri). A més, és el segon municipi amb més densitat de població a Grècia (després de Neapoli), amb més de 24.000 habitants per km².

Localització

[modifica]
Esquema que mostra la ubicació de les muralles (vermell) que protegien la ciutat antiga. La Kal·lithea actual apareix en verd.

El centre de Kal·lithea (Plaça Davaki) es troba a 3 km al sud del centre de la ciutat d'Atenes (Plaça Síndagma) i 3 km al cap al nord-est del centre del Pireu. Kal·lithea s'estén des del mont Filopappos i els tossals Sikelia al nord, fins a la Badia de Fàliro al sud; els seus dos altres costats estan delimitats per l'Avinguda Singrou a l'est (límit amb les ciutats de Nea Smirni i Palaió Fàliro), i el riu Ilisos a l'oest (límit amb Tavros i Moskhato).

El lloc en el qual es va desenvolupar la ciutat cobreix la part més gran de l'àrea al sud d'Atenes, protegida en temps antics (segle v aC) per muralles a l'oest i la muralla de Fàliro a l'est. La ciutat de Xipete es trobava en algun lloc entre aquestes muralles; Plató parla d'ella i dels seus habitants als seus diàlegs.

El creixement de la ciutat

[modifica]

Entre els primers Jocs Olímpics de 1896 i els Jocs Olímpics de 2004, la ciutat va créixer de manera significativa. El taller i la fàbrica de tramvies es van construir a Kal·lithea el 1910, seguits de la Universitat de Harokópios (1925) i la Universitat de Ciències Polítiques de Pantios (1928).

Durant els anys 1920, la ciutat va acollir milers de refugiats després de la Guerra Greco-Turca (1919-1922) en el marc de l'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia signat al Tractat de Lausana (1923). Aquests refugiats van arribar a Kal·lithea principalment del sud del mar Negre (Regió del Pont), i des de ciutats de l'antiga Grècia com Sinope, Amisos, Giresun, Trebisonda Tirebolu, Gümüşhane i d'altres de l'últim període de l'Imperi Romà d'Orient.

En la dècada dels 90, després de la dissolució de la Unió Soviètica, una onada nova d'immigrants grecs arribaren a Kal·lithea des de la costa est del mar Negre, des de les terres altes de Caucas a Geòrgia, així com des d'assentaments grecs llunyans al Kazakhstan i l'Uzbekistan, on els seus avantpassats grecs de Mar Negres van ser expulsats durant el règim de Stalin durant els anys 1930.

Alguns esdeveniments dels Joncs Olímpics d'Atenes 2004 van tenir lloc a Kal·lithea, notablement l'handbol i el Taekwondo al pavelló d'esports de l'avinguda Singrou, i vòlei platja en el Centre Olímpic de Vòlei Platja a la badia de Kal·lithea (Tzitzifies).

Kal·lithea té dues universitats (Harokópios i Pantíos), nombroses associacions culturals i uns quants clubs d'esport, el més conegut dels quals és el Kallithea FC (futbol) i l'Esperos (bàsquet, voleibol i handbol).

Transport

[modifica]

L'avinguda Singrou arriba a Kal·lithea per l'est, des del sud s'hi pot accedir per l'avinguda Posidonos, des del nord i l'oest per l'Avinguda Kifissias, i des del centre d'Atenes per l'avinguda Thisseos (per Síndagma, Amalias, Singrou). La línia 1 del metro (estacions de Kal·lithea i Tavros), el tram (estacions de Kal·lithea i Tzitzifies) i nombrosos línies d'autobusos i troleibusos que passen per les avingudes Thieos, Singrou i Posidonos connecten Kal·lithea amb la resta de l'àrea urbana d'Atenes.

Llocs d'interès

[modifica]
  • Universitat de Harokópios
  • Universitat de Ciències Polítiques de Pantios
  • Església Aghia Eleousa, de l'últim període romà d'Orient.
  • "Monument de Kal·lithea", una tomba familiar del segle iv aC, una de les peces més impressionants del Museu Arqueològic del Pireu.
  • Complex Olímpic de la Zona Costanera de Faliro en platja de Kal·lithea.
  • Monument en memòria dels grecs de la Regió del Pont en el centre de la ciutat (Plaça Davaki i Jardins).
  • Estadi Municipal Gregoris Lambrakis, del Kallithea FC des de 1972.

Demografia

[modifica]
Any Població
1981 117,319
1991 116.731[1]
2001 115.150[1]

Persones conegudes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Autoritat Estadística Grega, www.statistics.gr Arxivat 2010-11-13 a Wayback Machine. [Consulta:7 de novembre del 2010](grec) (anglès)

Enllaços externs

[modifica]
Nord: Atenes, Tavros
Oest: Tavros, Moskhato
Kal·lithea Est: Atenes, Nea Smirni, Palaió Fàliro
Sud: Badia de Fàliro