Vés al contingut

Kaneto Shindō

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Kaneto Shindo)
Plantilla:Infotaula personaKaneto Shindō

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 新藤兼人 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 abril 1912 Modifica el valor a Wikidata
Hiroshima (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 2012 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, director artístic, guionista, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata - 2012 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNobuko Otowa Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0793881 Allocine: 4194 Allmovie: p111248 TCM: 1416348 TMDB.org: 33727 Modifica el valor a Wikidata

Kaneto Shindō (japonès: 新藤 兼人, Shindō Kaneto) (Hiroshima, 22 d'abril de 1912 − Tòquio, 29 de maig de 2012)[1] és un director de cinema, guionista i productor japonès.[2]

Biografia

[modifica]

Comença la seva carrera com a ajudant decorador a la Shochiku el 1934, es converteix en guionista el 1949. Passa darrere la càmera, com a director, el 1950, al si dels estudis de la Kozaburo Yoshimura la Kindai Kyokai Eiga (Societat de cinema modern japonesa). Coneix un molt ampli èxit internacional amb Hadaka no shima (L'Illa nua), gran premi del Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1961.[3]

Vida privada

[modifica]

Ha estat casat amb l'actriu Nobuko Otowa (1925–1994) que ha actuat en 41 de les seves pel·lícules.

Filmografia[4]

[modifica]

Guionista

[modifica]

Director i guionista

[modifica]

Productor

[modifica]
  • 1966 Honnou
  • 1972 Kanawa
  • 1972 Sanka
  • 1973 Kokoro
  • 1979 Kôsatsu

Premis i nominacions

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «訃報:新藤兼人さん100歳=映画監督・脚本家» (en japonès). Mainichi Shimbun, 30-05-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-10 [Consulta: 16 octubre 2014].
  2. «biografia de Kaneto Shindo». The New York Times.
  3. «Kaneto Shindo». The New York Times.
  4. «Kaneto Shindo». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]