Keros
|
Per a altres significats, vegeu «Keros (desambiguació)». |
| ||||
| Tipus | illa i jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Administració descentralitzada | administració descentralitzada de l'Egeu | |||
| Regió | Egeu Meridional | |||
| Unitat perifèrica | Regió de Naxos | |||
| Municipi | Naxos and Lesser Cyclades Municipality (en)  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 (2011) (0 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 15 km² | |||
| Mesura | 3,6 ( ) × 6,7 ( ) km | |||
| Banyat per | mar Egea | |||
| Altitud | 432 m | |||
Keros (grec: Κέρος) és una illa grega deshabitada del grup de les Cíclades. Té una superfície de 15 km² i el punt més alt fa 432 metres sobre el nivell de la mar.[1] Administrativament, forma part del municipi de Naxos, juntament amb la resta de Cíclades menors.[2]
Keros és coneguda per les troballes que s'hi han fet de la civilització ciclàdica, que va desenvolupar-se al voltant del 2500 aC. En època clàssica era anomenada Cerea (grec antic: Κέρεια, Kéreia), i degué tenir una població, a jutjar per les referències epigràfiques i les troballes arqueològiques, però no n'hi ha gaires referències en els textos literaris.[3]
Dipòsit de Keros
[modifica]
El «Dipòsit» o «Tresor de Keros» és un gran dipòsit de figuretes ciclàdiques que fou trobat a l'illa de Keros.
En el període 2006-2008, el Cambridge Keros Project, codirigit per Colin Renfrew, va dur a terme excavacions a Kavos, a la costa oest de l'illa.[4] Aquesta zona general es considera com la font de l'anomenat «Keros Hoard» de fragments de figuretes ciclàdiques.[5] El material excavat a 2006-2008 inclou figuretes ciclàdiques, recipients i altres objectes fets de marbre, tots trencats abans de ser dipositats i segurament trencats en altres indrets i portats a Kavos per al seu dipòsit. La manca de fragments que encaixin entre si mostra que només una part del material trencat va ser objecte de dipòsit aquí, i els estudis en curs mostren que els fragments dipositats provenen de diversos indrets.
Daskalio
[modifica]
En el període 2007–2008, el mateix projecte arqueològic va identificar i excavar un assentament significatiu del període ciclàdic a l'illa de Daskalio, al costat de Keros. Es va excavar una àrea extensa, que va revelar un edifici rellevant de setze metres de llarg per quatre metres d'ample — el més gran d'aquest període a les Cíclades — dins del qual es va descobrir el «dipòsit de Daskalio», que comprèn un cisell, una aixa i una destral de coure o bronze, amb forat per al mànec. Addicionalment a l'excavació, la supervisió de l'illot va mostrar que la major part de la seva superfície — un total de 7.000 metres quadrats — va estar ocupada durant durant el Bronze Antic, cosa que fa que sigui l'enclavament més gran de les Cíclades. A partir d'aquí s'han dut a terme estudis de geomorfologia, geologia, petrologia, petrologia ceràmica, metal·lúrgia i aspectes mediambientals (restes botàniques i de fauna, fitòlits).[4][5]
Referències
[modifica]- ↑ «Keros», Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Graft, Dieter. Naxos & petites Cyclades Náxos, Donoússa, Iráklia, Koufonísi, Schinoússa : 36 randonnées, les plus belles sur 5 îles grecques. Munic: Graft, 2018, p. 122-123. ISBN 9783981925029.
- ↑ «Keraia 2». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ 4,0 4,1 «The Cambridge Keros Project». [Consulta: 22 gener 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «The Keros Hoard: Some Further Discussion». [Consulta: 15 novembre 2021].
