Ostiac
Aparença
(S'ha redirigit des de: Khanti)
Per a altres significats, vegeu «Ostiak». |
ханты ясанг | |
---|---|
Tipus | família lingüística, llengua viva i llengua |
Ús | |
Parlants | 12.000 |
Parlants nadius | 9.230 (2021 ) |
Autòcton de | Sibèria |
Estat | Khàntia-Mànsia, Iamàlia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües uralianes llengües úgriques llengües obi-úgriques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet khanti i alfabet ciríl·lic |
Codis | |
ISO 639-3 | kca |
Glottolog | khan1279 |
Ethnologue | kca |
IETF | kca |
L'ostiac, també conegut com a khanti,[1] és una llengua uraliana parlada entre unes 2.000 a 3.000 persones[2][3] a l'Okrug de Khanti-Mansi, a Iamàlia i als districtes d'Alexandrovsky i Kargosoksky de l'óblast de Tomsk (Rússia). S'escriu amb alfabet ciríl·lic.[4]
Dialectes
[modifica]El kanti tenia set dialectes segons Karjalainen:
- Irtish (als margs del riu Irtish, Demjanka, Salym i Obi, entre Samarovo i Salym)
- Kondinski (a l'Obi entre Samarvo i Berezov)
- Berezov (al llarg del Kazym, Vogulka i a lp'Ob entre Berezov i Muzha)
- Obdorski (al llarg de l'Obi i afluents al Nord del Muzh)
- Sugutic (a les boques del Salym, vora Surgut, i als afluents Pym, Jugan, Agan i Tremjugan).
- Vach (entre els rius Vach i Obi)
- Vasjugan (Entre l'Obi i Lumpokol, vora Tomsk).
Característiques
[modifica]Es caracteritza lingüísticament per:
- Transformar *s protofínica en l, x, t o i
- Conjugació objectiva i subjectiva
- El meridional t, d responen a l, ll
Alfabet
[modifica]А а | Ä ä | Б б | В в | Г г | Д д | Е е | Ё ё |
Ә ә | Ӛ ӛ | Ж ж | З з | И и | Й й | К к | Ӄ ӄ |
Л л | Л' л' | М м | Н н | Ӈ ӈ | О о | Ö ö | Ө ө |
Ӫ ӫ | П п | Р р | С с | Т т | У у | Ӱ ӱ | Ф ф |
Х х | Ц ц | Ч ч | Ч' ч' | Ш ш | Щ щ | Ъ ъ | Ы ы |
Ь ь | Э э | Ю ю | Я я |
Referències
[modifica]- ↑ «Khanty» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Campbell, Lyle; Belew, Anna. Cataloguing the World's Endangered Languages (en anglès). Routledge, 2018-02-02. ISBN 978-1-317-41389-9.
- ↑ Keith Brown, Sarah Ogilvie (eds). Concise Encyclopedia of Languages of the World (en anglès). Elsevier, 2010-04-06, p. 1130. ISBN 978-0-08-087775-4.
- ↑ Bakró-Nagy, Marianne; Laakso, Johanna; Skribnik, Elena (eds). The Oxford Guide to the Uralic Languages (en anglès). Oxford University Press, 2022-03-24, p. 97, 585-586. DOI 10.1093/oso/9780198767664.001.0001. ISBN 978-0-19-182151-6.