Fes-me un petó, ximplet

Fes-me un petó, ximplet

Kiss Me, Stupid
Fitxa
Direcció	Billy Wilder
Protagonistes	Dean Martin Kim Novak Ray Walston Felicia Farr Cliff Osmond John Fiedler Henry Gibson Barbara Pepper James Ward
Producció	I. A. L. Diamond
Dissenyador de producció	Sándor Trauner
Guió	Billy Wilder, I. A. L. Diamond i Anna Bonacci
Música	André Previn
Fotografia	Joseph LaShelle
Muntatge	Daniel Mandell
Productora	Mirisch Company
Distribuïdor	Ilya Lopert i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1964
Durada	119 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color i en blanc i negre
Format	2.35:1
Descripció
Basat en	The Fantasy Hour (en)
Gènere	comèdia i comèdia romàntica
Tema	prostitució
Lloc de la narració	Nevada

Fes-me un petó, ximplet (original: Kiss Me, Stupid) és una pel·lícula estatunidenca de Billy Wilder estrenada el 1964. Ha estat doblada al català.

Argument

Orville Spooner i Barney Milsap viuen a Climax, Nevada. Un dona lliçons de piano, l'altre és mecànic. Tots dos componen cançons. Un dia Dino, un cantant ja de tornada, s'atura a Climax. Barney saboteja el seu cotxe per tal de fer-li passar la nit a Orville, on podrà escoltar les seves composicions. Però Orville està extremadament gelós de la seva dona, Zelda, i Dino és un gran seductor. Barney té llavors la idea de fer interpretar el paper de Zelda a Polly, una prostituta local.

Repartiment

• Dean Martin: Dino
• Kim Novak: Polly the Pistol
• Ray Walston: Orville J. Spooner
• Felicia Farr: Zelda Spooner
• Cliff Osmond: Barney Milsap
• Barbara Pepper: Big Bertha
• Dorro Merande: Sra. Pettibone
• Howard Mc Near: Mr Pettibone
• Henry Gibson: Smith
• Alan Dexter: Wesson
• James Ward: El lleter
• Tommy Nolan: Johnny Mulligan

Al voltant de la pel·lícula

• El rodatge havia començat amb Peter Sellers al paper d'Orville Spooner. Però, algunes setmanes més tard, l'actor britànic va tenir un infart miocardíac i va haver de ser reemplaçat per Ray Walston.

«

Kiss me, stupid !

»

és l'última frase de la pel·lícula. Zelda li diu a Orville.

• El 1985, el grup francès Bill Baxter va dirigir una adaptació en comèdia musical, posada en escena per Patrick Timsit.
• La història constitueix d'alguna manera una continuació d'una comèdia del mateix director sobre la gelosia: Set anys de reflexió. Els noms del metge i del dentista (Dr. Sheldrake), per exemple, es confonen. En un principi d'altra banda, el paper de Zelda havia estat especialment escrit per a Marilyn Monroe.