Cosmoceratop
Kosmoceratops  | |
|---|---|
 Crani de l'holotip de Kosmoceratops richardsoni. | |
| Període | |
Cretaci superior, 76,4–75,5 Ma
| |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Ornithischia |
| Família | Ceratopsidae |
| Gènere | Kosmoceratops |
| Espècies | |
| K. richardsoni Sampson et al., 2010 (tipus) | |
.svg){kind=icon}
El cosmoceratop (Kosmoceratops) és un gènere extint de dinosaure ceratop herbívor. És un casmosaurí que va viure al Cretaci superior (Campanià superior) en el que actualment és Utah. Les seves restes fòssils s'han recuperat de la formació de Kaiparowits al Grand Staircase-Escalante National Monument.[1] Va ser anomenat per Scott D. Sampson, Mark A. Loewen, Andrew A. Farke, Eric M. Roberts, Catherine A. Forster, Joshua A. Smith i Alan L. Titus l'any 2010 conjuntament amb els gèneres de casmosaurins Utahceratops (també del monument) i Vagaceratops (d'Alberta).[1] L'espècie tipus és K. richardsoni, anomenat en honor de Scott Richardson, un voluntari que va descobrir l'espècimen holotip i molts altres fòssils en el Grand Staircase-Escalante National Monument.[2]
Descripció
[modifica]
El cosmoceratop tenia el crani més guarnit de tots els dinosaures coneguts. Les banyes situades sobre els ulls eren llargues, primes, i punxegudes. Es projectaven lateralment des del crani i es corbaven cap aball. L'orientació d'aquestes banyes difereix en la majoria dels altres ceratops, en els que les banyes estan orientades cap endavant o cap enrere.
Filogènesi
[modifica]A continuació es presenta un cladograma modificat de Sampson et al. (2010):[1]
| Ceratopsidae |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Paleobiologia
[modifica]El cosmoceratop, conjuntament amb altres casmosaurins, van habitar Laramídia, un continent illa que actualment constitueix l'oest d'Amèrica del Nord. Durant el Cretaci superior, Laramídia estava separada d'Apalatxia, l'est de la massa terrestre d'Amèrica del Nord, pel mar Niobrarà. A Laramídia es va donar una radiació evolutiva important, amb molts grans clades de dinosaures coneguts de tot el continent insular. Podien haver existit dues faunes endèmiques en biomes separats o «províncies»: una al sud en el que actualment és Utah i Colorado, i l'altra al nord d'aquesta regió. El cosmoceratop, conjuntament amb altres casmosaurins del Campanià, visqueren a la província del sud, mentre que el nord només l'habitaven les espècies de casmosaure que van existir en el que actualment és Alberta.[1]
Sembla que els casmosaurins es van originar a Laramídia fa uns 80-90 Ma, i es van dispersar per tot el continent fa uns 77 Ma. En aquest temps, va aparèixer una barrera a l'àrea de Utah i Colorado que va separar les dues províncies. El cosmoceratop va aparèixer a la província del sud després que la barrera aparegués. Aleshores, amb la dissolució de la barrera fa uns 75,7 Ma, el llinatge del cosmoceratop va migrar cap al nord. A la província del nord, aparegueren formes com el vagaceratop. Aquestes formes haurien evolucionat més tard en casmosaurins més derivats.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Scott D. Sampson, Mark A. Loewen, Andrew A. Farke, Eric M. Roberts, Catherine A. Forster, Joshua A. Smith, Alan L. Titus «New Horned Dinosaurs from Utah Provide Evidence for Intracontinental Dinosaur Endemism». PLoS ONE, 5, 9, 2010, pàg. e12292. DOI: 10.1371/journal.pone.0012292.
- ↑ «Amazing Horned Dinosaurs Unearthed on 'Lost Continent'; New Discoveries Include Bizarre Beast With 15 Horns». ScienceDaily, 22-09-2010 [Consulta: 22 setembre 2010].