Demòcrates Cristians (Dinamarca)
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | K  | ||||
| Tipus | Partit polític danès | ||||
| Ideologia | Democràcia cristiana | ||||
| Alineació política | centrisme | ||||
| Forma jurídica | associació | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1970, Aarhus | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Popular Europeu Internacional Demòcrata de Centre | ||||
| Membres | 2.502 (2020) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Bjarne Hartung Kirkegaard | ||||
| Joventuts | Joventut Demòcrata Cristiana (2010–) | ||||
| Afiliació europea | Partit Popular Europeu | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | http://www.kd.dk | ||||
   
| |||||
Els Democristians (en danès: Kristendemokraterne)[1] és un partit polític de Dinamarca. El partit va ser fundat en 1970[2] per a oposar-se a la liberalització de les restriccions a la pornografia i la legalització de l'avortament amb el nom de Kristeligt Folkeparti (Partit Popular Cristià).[3][4]
Des de la seva creació, el partit ha tingut una presència intermitent al Folketing, poques vegades ha tret més del 2% mínim per a obtenir escons en virtut del sistema de representació proporcional, i amb freqüència se situen per sota del llindar, com a les eleccions legislatives daneses de 2007.
Tot i ser un partit minoritari, ha participat en diversos governs de coalició. De 1982 a 1988 formà part de la coalició amb els Venstre i Partit Popular Conservador, de 1993 a 1994, amb els Socialdemòcrates i el Partit Socioliberal Danés,[4] però va ser rebatejat en 2003.[1]
El partit és membre del Partit Popular Europeu (PPE) i de la Internacional Demòcrata Cristiana.
Presidents
[modifica]- Jacob Christensen: 1970 - 1973
- Jens Møller: 1973 - 1979
- Flemming Kofod-Svendsen: 1979 - 1990
- Jann Sjursen: 1990 - 2002
- Marianne Karlsmose: 2002-2005
- Bodil Kornbek: 2005-2008
- Bjarne Hartung Kirkegaard: 2008–2011
- Per Ørum Jørgensen: 2011–2012
- Egon Jakobsen: 2012 (a.i.)
- Stig Grenov: 2012–2019
- Isabella Arendt: 2019–2022
- Marianne Karlsmose: 2022
- Henrik Hjortshøj & Jesper Housgaard: 2022–2023 (a.i.)
- Jeppe Hedaa: 2023–present
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 André Krouwel. Party Transformations in European Democracies. SUNY Press, 1 desembre 2012, p. 298. ISBN 978-1-4384-4481-9.
- ↑ Western Europe 2003. Psychology Press, 30 novembre 2002, p. 133. ISBN 978-1-85743-152-0 [Consulta: 8 maig 2016].
- ↑ Isabelle Engeli; Christoffer Green-Pedersen; Lars Thorup Larsen Morality Politics in Western Europe: Parties, Agendas and Policy Choices. Palgrave Macmillan, 7 agost 2012, p. 139. ISBN 978-0-230-30933-3.[Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 Åsa Bengtsson; Kasper Hansen; Ólafur Þ Harõarson; Hanne Marthe Narud; Henrik Oscarsson The Nordic Voter: Myths of Exceptionalism. ECPR Press, 15 novembre 2013, p. 206. ISBN 978-1-907301-50-6.
Enllaços externs
[modifica]- (anglès) The Christian Democratic Party Arxivat 2016-08-02 a Wayback Machine.
- (danès) Kristendemokraterne
- (anglès) Cura. Christian Democratic Magazine Arxivat 2007-09-01 a Wayback Machine.