Curt Polycarp Joachim Sprengel
| |||
| Nom original | (de) Kurt Sprengel  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (de) Kurt Polykarp Joachim Sprengel 3 agost 1766 Boldekow (Alemanya) | ||
| Mort | 15 març 1833 (66 anys) Halle (Alemanya) | ||
| Sepultura | Cementiri St. Laurentius (Halle) | ||
| Formació | Universitat de Halle | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Botànica | ||
| Lloc de treball | Halle | ||
| Ocupació | botànic, micòleg, pteridòleg, professor d'universitat, metge, briòleg | ||
| Ocupador | Universitat de Halle | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Oswald Heer | ||
| Abrev. botànica | Spreng. | ||
| Família | |||
| Fills | Anton Sprengel | ||
  | |||
Curt Polycarp Joachim Sprengel o Kurt (Boldekow, Mecklemburg-Pomerània Occidental, 3 d'agost del 1766 - Halle (Saxònia-Anhalt), 15 de març del 1833) fou un botànic i metge alemany.
Biografia
[modifica]El seu oncle, Christian Konrad Sprengel (1750-1816), és recordat pels seus estudis sobre la pol·linització entomofília -un tema on s'avançà extraordinàriament a la seva època-. El pare d'en Curt, un pastor protestant, li proporcionà una sòlida i àmplia formació, i el fill es distingí ja de jove com a lingüista, no tan sols en llatí i grec, sinó també en àrab. A l'edat de catorze anys publicà la seva primera obra, Anleitung zur Botanik für Frauenzimmer.
L'any 1784 començà a estudiar teologia i medicina a la universitat de Halle, però aviat es concentrà en la segona carrera en detriment de la primera, i es titulà el 1787. Dos anys més tard va ser contractat com a professor extraordinari de la mateixa universitat, i el 1795 va ser promogut a la categoria de professor ordinari i director del jardí botànic de Halle. Dedicà la major part del seu temps a la tasca mèdica i a investigar la història de la medicina, i tingué un alt nivell com a investigador tant en medicina com en botànica. Entre les seves més importants contribucions a aquesta darrera ciència hi ha el paper que tingué en l'origen i la promoció de la investigació microscòpica de l'anatomia dels teixits de les plantes superiors, encara que els microscopis defectuosos que utilitzà resten valor -però no mèrit- a les conclusions obtingudes. També va fer aportacions valuoses tant al sistema de classificació natural com al linneà. Publicà manuals i històries de la medicina i de la botànica, i fou autor de diverses traduccions. Entre els seus alumnes de la universitat de Halle tingué Karl Hermann Konrad Burmeister, futur professor de zoologia a la mateixa universitat, i que seria director del Museo Público de Buenos Aires[2] durant 30 anys.
Va ser elegit membre corresponent de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències al 1810. Els gèneres Sprengelia (Sm.) de la família de les ericàcies i Curtia (Cham. Schltdl.) de la família de les gencianes van rebre aquests noms en homenatge seu.
Obres
[modifica]- Anleitung zur Botanik für Frauenzimmer 1780 ("Guia a la botànica per a dones")
- Beitrage zur Geschichte des Pulses Halle, 1787 ("Contribucions a la història del pols")
- Apologie des Hippokrates und seiner Grundsätze Leipzig, 1789-1791 ("Apologia d'Hipòcrates i els seus principis")
- Versuch einer pragmatischen Geschichte der Arzneikunde 1792–1799 ("Intent d'una història pragmàtica de la medicina"). Segona edició: Halle: Johann Jacob Gebauer, 1799-1803, tercera edició Halle: Gebanerschen Buchhandlung, 1821-1828
- Beitrage zur Geschichte der Medicin Halle, 1794-1796, 3 vols. (Publicació periòdica "Contribucions a la història de la medicina")
- Handbuch der Pathologie 1795–1797 ("Manual de patologia"). Tercera edició Leipzig, 1798-1806
- Index plantarum in Horto Botanico Academiae Halensis cultarum Halle, 1797
- Antiquitatum botanicarum specimen primum Leipzig: Schäffer, 1798
- Des botanische Garten der Universität zu Halle Halle, 1800 ("El jardí botànic de la universitat de Halle")
- Handbuch der Semiotik Halle, 1800 ("Manual de semiòtica"). Nova edició, Viena, 1815
- Kritische Uebersicht des Zustandes der Arzneikunde in dem letzten Jahrzehend Halle, 1801 ("Estudi crític de la farmacologia en els darrers deu anys")
- Anleitung zur Kenntniss der Gewächse Halle, 1802–1804 i 1817–1818 ("Instruccions per al coneixement de les plantes")
- Gardenzeitung Halle, 1803-1807 ("Diari del Jardí")
- Geschichte der Medicin im Auszuge Halle, 1804 ("Història de la medicina en extractes")
- Geschichte der wichtigsten chirurgischen Operationen Halle, 1805 ("Història de les principals operacions quirúrgiques")
- 2n volum Geschichte der Chirurgie Halle, 1819 ("Història de la cirurgia")
- Flora Halensis Halle, 1806–1815 (reedició en microfitxes: Nova York, N.Y. : Readex Microprint Corporation, 1975)
- Historia rei herbariae Amsterdam: sumtibus Tabernae librariae et artium, 1807-1808, 2 vols. (segona edició Altenburg-Leipzig: F.A. Brockhaus, 1817-18)
- Institutiones pharmacologiae Amsterdam: sumtibus Tabernae librariae et artium, 1809–1819, 6 vols
- Von dem Bau und der Natur der Gewächse Halle, 1812 ("De la construcció i la naturalesa de les plantes")
- Plantarum Umbelliferarum denuo disponendarum Prodromus Halle, 1813
- Plantarum minus cognitarum pugillus Halle: C. A. Kümmelium, 1813–1815 (reimpressió en microfitxa Leiden : IDC, [198?])
- Institutiones medicae Amsterdam, Leipzig, 1809-1919 (6 vols.) Milà: Johannes Silvestri, 1816-1817 (reimpressió en 11 vols.)
- Geschichte der Botanik Altenburg, Leipzig, 1817–1818, 2 vols. ("Història de la botànica"; reedició en microfitxes: Nova York, N.Y. : Readex Microprint Corporation, 1975)
- Species umbelliferarum minus cognitae 1818
- Geschichte der Medicin 1820 ("Història de la medicina", traduït al francès París: Deterville, 1815-1820)
- Neue Entdeckungen im ganzen Umfang der Pflanzenkunde Leipzig, 1820–1822
- Augustin Pyramus de Candolle, K. Sprengel Elements of the philosophy of plants Edimburg: William Blackwood, 1821
- Literatura medica externa recentior, seu enumeratio librorum ... ad doctrinas medicas facientium qui extra Germaniam ab anno inde 1750 impressi sunt Leipzig, 1829
Traduccions i edicions de textos
[modifica]- Galè Fieberlehre Breslau-Leipzig: Johann Crust Rener, 1788
- William Buchan Hausarzneykunde Altenburg, 1791 (Domestic medicine, 1769)
- Pierantonio Perenotti di Cigliano Von der Lustseuche Leipzig, 1791 (Storia generale dell' origine, dell' essenza e specifica qualita della infezione venerea Turin, 1788)
- Jan Hendrik van Kinsbergen Beschreibung des Archipelagus Rostock, 1791
- Carl Peter Thunberg Reise in Africa und Asien Berlín, 1792
- Peter Jonas Bergius Von Leckereyen Halle, 1792
- Jackson Úber die Fieber in Iamaica Leipzig, 1796
- Roscoe Leben Lorenz von Medici Berlin, 1797
- Wilhelm Roscoés Lorenz von Medici Viena: Härter, 1817
- Godofredo Sellii Liber de curandis hominum morbis Berlín, 1798
- Paul Joseph Barthez Neue Mechanik der willkührlichen Bewegungen der Menschen und Thiere Halle, 1800 (Nouvelle Mécanique des mouvements de l'homme et des animaux Paris: Méquignon l'aîné, 1798)
- Franz Xavier Swediaur Von der Lustseuche Berlin, 1801
- Tàcit Germanien Halle: Carl Friedrich Schimmelpfennig, 1819
- Teofrast Naturgeschichte der Gewächse Altona: Hammerich, 1822
- Carl von Linné Systema vegetabilium Gottinga (Halis): sumtibus Librariae Dieterichianae, 1825-1827 (16a. edició)
- Dioscòrides Pedaci De materia medica, libri quinque ad fidem codicum manuscriptorum Leipzig: Cnoblochius, 1829
- Carl von Linné Genera Plantarum Gottinga, 1830-1831 (9a. edició).
Referències
[modifica]- ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
- ↑ «Carlos Germán Burmeister, reseña biográfica.». Arxivat de l'original el 2008-12-01. [Consulta: 11 febrer 2010].
Bibliografia
[modifica]- Wolfgang Kaiser, Arina Völker Kurt Sprengel (1766-1833) Halle: Abt. Wissenschaftspublizistik d. Martin-Luther-Univ., 1982