Al-Kuwait
الكويت (ar)  | ||||
| ||||
| Tipus | ciutat i gran ciutat | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Kuwait | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 2.989.000 (2018) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Banyat per | golf Pèrsic i Kuwait Bay (en)  | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
Al-Kuwait (àrab: مدينة الكويت, Madīnat al-Kuwayt, ‘Ciutat de Kuwait’) és la capital de Kuwait i de la governació d'al-Asimah. El municipi estricte té una població estimada de 32.500 habitants (2005), mentre que l'àrea metropolitana arriba als 2.380.000. Està situada al cor del país, a 29° 22′ 11″ N i 47° 58′ 42″ E, vora la costa del golf Pèrsic, i hi té la seu el parlament de Kuwait o Majlis al-Umma, la major part de les oficines del govern i els principals bancs i empreses de Kuwait. És el centre polític, cultural i econòmic de l'emirat.
Les necessitats comercials i de transport estan ben servides per mitjà de l'Aeroport Internacional de Kuwait, el port de Mina al-Shuwaikh i el de Mina al-Ahmadi, a 50 km al sud, a la costa del golf Pèrsic.
Història
[modifica]La ciutat fou fundada al començament del segle xviii pel clan Al Sabah, més endavant la família governant de Kuwait i branca de la tribu dels al-Utub (que també incloïa el clan Al Khalifa, la família governant de Bahrain), i pel seu líder, el xeic Sabāh I. El topònim segurament deriva de kut (àrab: كوت, kūt), que és com se'n diu en àrab d'una fortalesa vora el mar.
A principis i mitjans del 1700, la ciutat de Kuwait era un petit poble de pescadors. En algun moment a mitjans del 1700, els Bani Utub es van establir a Kuwait.[1] En el moment de l'arribada dels utubs, Kuwait estava habitada per uns quants pescadors.[2] Al segle XVIII, Kuwait es va convertir gradualment en un principal centre comercial per al trànsit de mercaderies entre l'Índia, Muscat, Bagdad, Pèrsia i Aràbia.[3][4]
La vila va créixer ràpidament i, a l'època en què es va aixecar la primera muralla (1760), ja tenia la seva pròpia flota de 800 dhows i mantenia relacions comercials amb Bagdad i Damasc. Al començament del segle xix era un port reconegut pel seu trànsit. A finals del 1700, Kuwait ja s'havia establert com una ruta comercial des del golf Pèrsic fins a Alep.[5]
Durant el setge persa de Bàssora el 1775-1779, els comerciants iraquians es van refugiar a Kuwait i van ser en part fonamentals en l'expansió de les activitats comercials i de construcció de vaixells de Kuwait.[6] Com a resultat, el comerç marítim de Kuwait va créixer.[6] Entre els anys 1775 i 1779, les rutes comercials índies amb Bagdad, Alep, Esmirna i Constantinoble es van desviar cap a Kuwait.[5][7] La Companyia de les Índies Orientals es va desviar a Kuwait el 1792.[8]
La Companyia de les Índies Orientals va assegurar les rutes marítimes entre Kuwait, l'Índia i les costes orientals d'Àfrica.[8] Després de la retirada persa de Bàssora el 1779, Kuwait va continuar atraient el comerç lluny de Bàssora.[9]
Kuwait va ser el centre de la construcció de vaixells a la regió del Golf Pèrsic.[10][11] Durant el final del segle XVIII i el XIX, els vaixells fabricats a Kuwait portaven la major part del comerç entre els ports de l'Índia, l'Àfrica oriental i el Mar Roig.[12][13][14] Els vaixells kuwaitians eren famosos a tot l'oceà Índic.[15] La turbulència geopolítica regional va ajudar a fomentar la prosperitat econòmica a Kuwait a la segona meitat del segle XVIII.[16] Kuwait es va fer pròsper a causa de la inestabilitat de Bàssora a finals del segle XVIII.[17] A finals del segle XVIII, Kuwait va funcionar en part com un refugi per als comerciants de Bàssora que fugien de la persecució del govern otomà.[18] Segons Palgrave, els kuwaitians van desenvolupar una reputació com els millors mariners del golf Pèrsic.[15][19][20]
No s'acabava d'estar clar si Kuwait formava part o no de l'Imperi Otomà, per la qual cosa hi havia tensions sovintejades entre el xeicat i l'imperi. Les tensions van arribar al zenit el 1896, quan el xeic Mubārak al-Sabāh va assassinar son germà, l'emir Muhammad al-Sabāh, ja que Mubārak sospitava que els otomans es volien annexar Kuwait.
Durant el regnat de Mubarak Al-Sabah, Kuwait va ser batejat com la Marsella del Golf perquè la seva vitalitat econòmica va atreure una gran varietat de persones.[21] A les primeres dècades del segle XX, Kuwait tenia una elit ben establerta: famílies de comerciants riques que estaven vinculades pel matrimoni i interessos econòmics compartits.[22]
A canvi de la protecció naval britànica, Mubārak no podia negociar o donar territoris a cap altra poder estranger sense el consentiment britànic. Arran del descobriment de petroli el 1936, el nivell de vida de la ciutat va créixer de manera evident, incloent-hi els serveis sanitaris i educatius.
El 1937, Freya Stark va escriure sobre l'abast de la pobresa a Kuwait en aquell moment:
| « | La pobresa s'ha instal·lat a Kuwait amb més força des de la meva darrera visita fa cinc anys, tant per mar, on el comerç de perles continua disminuint, com per terra, on el bloqueig establert per l'Aràbia Saudita ara perjudica els comerciants | » |
Algunes famílies de comerciants destacades van abandonar Kuwait a principis dels anys 30 a causa de la prevalença de les dificultats econòmiques. En el moment del descobriment del petroli el 1937, la majoria dels habitants de Kuwait estaven empobrits.
Del 1946 al 1982, Kuwait va viure un període de prosperitat impulsat pel petroli i la seva atmosfera liberal.[23][24] En el discurs popular, els anys entre 1946 i 1982 s'anomenen l'època daurada.[23][24][25] El 1950, va començar un important programa de treball públic per permetre als kuwaitians gaudir d'un nivell de vida modern. El 1952, el país es va convertir en el major exportador de petroli de la regió del Golf Pèrsic. L'any següent, els ingressos anuals del petroli del país van créixer fins als 169 milions de dòlars. Aquest creixement massiu va atreure molts treballadors estrangers, especialment de Palestina, Egipte i l'Índia i va ajudar a finançar el desenvolupament d'un nou pla director, que l'estat va aprovar el 1952. El juny de 1961, Kuwait es va independitzar amb la fi del protectorat britànic i el xeic Abdullah Al-Salim Al-Sabah es va convertir en emir. Segons els termes de la constitució recentment redactada, Kuwait va celebrar les seves primeres eleccions parlamentàries el 1963. Kuwait va ser el primer país del golf Pèrsic que va establir una constitució i un parlament.
A les dècades de 1960 i 1970, Kuwait era el país més desenvolupat de la regió.[26][27] Kuwait va ser el pioner a l'Orient Mitjà a diversificar els seus guanys fora de les exportacions de petroli.[28] La Kuwait Investment Authority és el primer fons sobirà del món. A partir de la dècada de 1970, Kuwait va obtenir la puntuació més alta de tots els països àrabs a l'índex de desenvolupament humà.[27] La Universitat de Kuwait es va establir el 1966.[27] La indústria del teatre de Kuwait era molt coneguda a tot el món àrab.[23][27] A les dècades de 1960 i 1970, la premsa de Kuwait va ser descrita com una de les més lliures del món. Kuwait va ser el pioner del renaixement literari a la regió àrab.[29] El 1958 es va publicar per primera vegada la revista Al Arabi, la revista es va convertir en la revista més popular del món àrab.[29] Molts escriptors àrabs es van traslladar a Kuwait per la llibertat d'expressió perquè Kuwait tenia més llibertat d'expressió que en altres llocs del món àrab.[30][31] Kuwait va ser un refugi per a escriptors i periodistes de totes les parts de l'Orient Mitjà, amb el poeta iraquià Ahmed Matar que va abandonar l'Iraq als anys setanta per refugiar-se a l'entorn més liberal de Kuwait.[32]
La societat kuwaití va adoptar actituds liberals i occidentals al llarg dels anys 60 i 70.[33] La majoria de les dones kuwaitianes no portaven el hijab als anys 60 i 70.[34][35] A la Universitat de Kuwait, les minifaldilles eren més habituals que el hijab.[36]
A principis de la dècada de 1980, Kuwait va experimentar una crisi econòmica important després de la caiguda de la borsa de Souk Al-Manakh i la disminució del preu del petroli.[37]
L' edifici de l'Assemblea Nacional de Kuwait, un edifici del parlament dissenyat per les obres de Jørn Utzon en els seus elements d'arquitectura islàmica, es va completar el 1982 per ordres del seu fill Jan Utzon.
Durant la guerra Iran-Iraq, Kuwait va donar suport a l'Iraq. Al llarg de la dècada de 1980, hi va haver diversos atacs terroristes a Kuwait, inclosos els atemptats de Kuwait de 1983, el segrest de diversos avions de Kuwait Airways i l'intent d'assassinat de l'emir Jaber el 1985.[38] Kuwait va ser un centre regional líder de ciència i tecnologia a les dècades de 1960 i 1970 fins a principis de la dècada de 1980, el sector de la investigació científica va patir significativament a causa dels atacs terroristes. Després que la guerra Iran-Iraq va acabar, Kuwait va rebutjar una sol·licitud iraquiana de perdonar els seus 65 mil milions dòlars EUA de deute.[39] Es va produir una rivalitat econòmica entre els dos països després que Kuwait augmentés la seva producció de petroli en un 40 per cent.[40] Les tensions entre els dos països van augmentar encara més el juliol de 1990, després que l'Iraq es queixés a l'OPEP al·legant que Kuwait estava robant el seu petroli d'un jaciment prop de la frontera Iraq-Kuwait mitjançant la perforació oblicua del camp de Rumaila.[40]
El govern kuwaití va defensar fermament l'islamisme durant la dècada de 1980.[41] En aquell moment, l'amenaça més greu per a la continuïtat d'Al Sabah venia dels demòcrates laics.[41] L'oposició secular kuwaití protestava per la suspensió del parlament el 1976.[41] Al Sabah es va sentir atret pels islamistes que predicaven les virtuts d'un ordre jeràrquic que incloïa la lleialtat a la monarquia kuwaití.[41] L'any 1981, el govern kuwaití va ordenar els districtes electorals a favor dels islamistes.[41] Els islamistes eren els principals aliats del govern, per tant, els islamistes van poder colonitzar agències estatals, com ara els ministeris del govern.[41] A mitjans de la dècada de 1980, Kuwait va ser descrit com una autocràcia.[41] El 1986, l'emir Jaber va suspendre el parlament.
L'agost de 1990, les forces iraquianes van envair i annexionar Kuwait. Després d'una sèrie de negociacions diplomàtiques fallides, els Estats Units van liderar una coalició per retirar les forces iraquianes de Kuwait, en el qual es va conèixer com la Guerra del Golf. El 26 de febrer de 1991, la coalició va aconseguir expulsar les forces iraquianes. Mentre es retiraven, les forces iraquianes van dur a terme una política de terra cremada incendiant pous de petroli.[42] Durant l'ocupació iraquiana, més de 1.000 civils kuwaitians van ser assassinats.[43] A més, més de 600 kuwaitians van desaparèixer durant l'ocupació de l'Iraq,[44] aproximadament 375 restes es van trobar en fosses comunes a l'Iraq.
Després de la retirada de les tropes iraquianes entre gener i febrer del 1991, la inversió estrangera i el govern kuwaitià es van dedicar de manera preferent a la reconstrucció i modernització de la ciutat i a convertir-la en un centre de negocis de primer ordre. D'ençà de la guerra del Golf, al-Kuwait ha experimentat un gran creixement econòmic i s'hi han bastit un bon nombre d'hotels, centres comercials i oficines d'empreses de tota mena.
El març de 2003, Kuwait es va convertir en el trampolí de la invasió de l'Iraq liderada pels EUA. A la mort de l'emir Jaber, el gener de 2006, Saad Al-Sabah el va succeir, però nou dies després va ser destituït pel parlament kuwaití a causa de la seva malaltia. Sabah Al-Sabah va jurar com a emir.
Geografia
[modifica]
La ciutat de Kuwait es troba a la badia de Kuwait, un port natural d'aigües profundes. El 90% de la població de Kuwait viu a la costa de la badia de Kuwait. El país és generalment baix, amb el punt més alt de 306 m sobre el nivell del mar.[45] Té nou illes, totes les quals, a excepció de l'illa de Failaka, estan deshabitades. Amb una superfície de 860 m², Bubiyan és l'illa més gran de Kuwait i està connectada amb la resta del país per un pont de 2380 m.[46] La superfície terrestre es considera cultivable i hi ha vegetació escassa al llarg dels seus 499 km de litoral.[45]
El camp de Burgan de Kuwait té una capacitat total d'aproximadament 70 mil milions de barrils de reserves provades de petroli. Durant els incendis de petroli de Kuwait de 1991, es van crear més de 500 llacs de petroli que cobrien una superfície combinada d'uns 35,7 km². La contaminació del sòl resultant a causa de l'acumulació de petroli i sutge havia fet inhabitables les parts oriental i sud-est de Kuwait. Els residus de sorra i petroli havien reduït grans parts del desert de Kuwait a superfícies semi-asfaltades.[47] Els vessaments de petroli durant la Guerra del Golf també van afectar dràsticament els recursos marins de Kuwait.
Clima
[modifica]
La ciutat de Kuwait té un clima càlid desèrtic ( Köppen : BWh ) amb estius molt calorosos i molt prolongats i hiverns suaus i curts. És una de les ciutats més calentes a l'estiu de la Terra.[48] Les temperatures altes mitjanes d'estiu són superiors als 45 °C durant tres mesos a l'any i durant les onades de calor; la temperatura diürna supera regularment 50 °C amb mínims nocturns que sovint es mantenen per sobre 0 °C. A l'hivern, les temperatures nocturnes solen baixar per sota dels 8 °C. Tenint en compte la seva posició costanera i la distància relativa a l'equador en comparació amb els climes càlids del desert d'Àfrica i l'Aràbia Saudita, la calor a la ciutat és bastant extrema: està envoltada en gairebé totes les direccions pel desert calent.
Les tempestes de sorra es produeixen de vegades durant l'estiu a causa del vent xamal. Les tempestes de sorra es poden produir en qualsevol època de l'any, però es produeixen sobretot durant l'estiu i amb menys freqüència durant la tardor.
Districtes
[modifica]Conformen l'àrea metropolitana de la ciutat els districtes següents:
|
|
Economia
[modifica]
.jpg)
Kuwait té una economia basada en el petroli, el petroli i els fertilitzants són els principals productes d'exportació. El dinar kuwaití és la unitat monetaria més valorada del món.[49] El petroli representa el 43% del PIB i el 70% dels ingressos d'exportació.[50]
Cultura
[modifica]Teatre
[modifica]Kuwait és conegut per la seva tradició de teatre de producció pròpia.[51] Kuwait és l'únic país àrab de la regió del golf Pèrsic amb tradició teatral.[52] El moviment teatral àrab a Kuwait constitueix una part important de la vida cultural àrab del país.[53] Les activitats teatrals a Kuwait van començar a la dècada de 1920 quan es van estrenar els primers drames parlats.[54] Les activitats de teatre segueixen sent populars avui dia.[53]
Telenovel·les
[modifica]Les telenovel·les de Kuwait (المسلسلات الكويتية) es troben entre les telenovel·les més vistes del món àrab.[55] La majoria de les telenovel·les del Golf tenen seu a Kuwait. Encara que normalment es representaven en el dialecte kuwaitià, algunes telenovel·les kuwaitianes van tenir èxit fins a Tunísia.[56]
Referències
[modifica]- ↑ Stockholm, Kuwait Embassy. «History of Kuwait» (en anglès). The Embassy of The State of Kuwain in Sweden. [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ Constancy and Change in Contemporary Kuwait City: The Socio-cultural Dimensions of the Kuwait Courtyard and Diwaniyya, 2009, p. 64. ISBN 9781109229349.
- ↑ Bell, Sir Gawain. Shadows on the Sand: The Memoirs of Sir Gawain Bell. C. Hurst, 1983, p. 222. ISBN 9780905838922.
- ↑ ʻAlam-i Nisvāṉ – Volume 2, Issues 1–2, p. 18.
- ↑ 5,0 5,1 Constancy and Change in Contemporary Kuwait City, 2009, p. 66. ISBN 9781109229349.
- ↑ 6,0 6,1 Bennis, Phyllis. Beyond the Storm: A Gulf Crisis Reader. Olive Branch Press, 31 de desembre de 1990, p. 42. ISBN 9780940793828.
- ↑ Lauterpacht, E. The Kuwait Crisis: Basic Documents. Cambridge University Press, 1991, p. 4. ISBN 9780521463089.
- ↑ 8,0 8,1 Constancy and Change in Contemporary Kuwait City, 2009, p. 67. ISBN 9781109229349.
- ↑ Thabit Abdullah. Merchants, Mamluks, and Murder: The Political Economy of Trade in Eighteenth-Century Basra. SUNY Press, 2001, p. 72. ISBN 9780791448076.
- ↑ The impact of economic activities on the social and political structures of Kuwait (1896–1946), p. 108.
- ↑ Peoples and Cultures of the Middle East: Cultural depth and diversity, 1970, p. 156.
- ↑ M. Nijhoff. Bijdragen tot de taal-, land- en volkenkunde, Volume 130, 1974, p. 111.
- ↑ Aggarwal, Jatendra M. Indian Foreign Affairs, 1965, p. 29.
- ↑ Richard Harlakenden Sanger. The Arabian Peninsula. Books for Libraries Press, 1970, p. 150. ISBN 9780836953442.
- ↑ 15,0 15,1 Donaldson, Neil. The Postal Agencies in Eastern Arabia and the Gulf. Lulu.com, 2008, p. 93. ISBN 9781409209423.
- ↑ Constancy and Change in Contemporary Kuwait City, p. 68. ISBN 9781109229349.
- ↑ Hasan, Mohibbul. Waqai-i manazil-i Rum: Tipu Sultan's mission to Constantinople. Aakar Books, 2007, p. 18. ISBN 9788187879565.
- ↑ Fattah, Hala Mundhir. The Politics of Regional Trade in Iraq, Arabia, and the Gulf, 1745–1900. SUNY Press, 1997, p. 114. ISBN 9780791431139.
- ↑ Agius, Dionisius A. Seafaring in the Arabian Gulf and Oman: People of the Dhow. Routledge, 2012, p. 48. ISBN 9781136201820.
- ↑ ́Goston, Ga ́bor A. Encyclopedia of the Ottoman Empire. Infobase, 2009, p. 321. ISBN 9781438110257.
- ↑ Potter, L. The Arabian Gulf in History. Springer, 2009, p. 272. ISBN 9780230618459.
- ↑ Crystal, Jill. Oil and Politics in the Gulf: Rulers and Merchants in Kuwait and Qatar. Cambridge University Press, 1995, p. 37. ISBN 9780521466356.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 Al Sager. [Al-Kuwait a Google Books Acquiring Modernity: Kuwait's Modern Era Between Memory and Forgetting]. National Council for Culture, Arts and Letters, 2014, p. 7. ISBN 9789990604238.
- ↑ 24,0 24,1 Farid, Alia. «Acquiring Modernity: Kuwait at the 14th International Architecture Exhibition». aliafarid.net, 2014. Arxivat de l'original el 21 de febrer de 2015.
- ↑ Gonzales, Desi «Còpia arxivada». Art Papers, 11-2014. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2017 [Consulta: 31 juliol 2015].
- ↑ «Looking for Origins of Arab Modernism in Kuwait». Hyperallergic.
- ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 «Cultural developments in Kuwait», 01-03-2013. Arxivat de l'original el 29 Novembre 2014. [Consulta: 16 novembre 2014].
- ↑ Chee Kong, Sam Market Oracle, 01-03-2014.
- ↑ 29,0 29,1 «Kuwait Literary Scene A Little Complex». Arxivat de l'original el 29 de novembre de 2014.
- ↑ Gunter, Barrie. News Media in the Arab World: A Study of 10 Arab and Muslim Countries, 6 Juny 2013, p. 24. ISBN 9781441102393.
- ↑ Sager. [Al-Kuwait a Google Books Gulf Yearbook 2006-2007]. Dubai, UAE: I. B. Tauris, 2008, p. 39.
- ↑ Kinninmont, Jane. «The Case of Kuwait: Debating Free Speech and Social Media in the Gulf». ISLAMiCommentary, 15-02-2013. Arxivat de l'original el 14 Febrer 2017. [Consulta: 20 novembre 2014].
- ↑ Muslim Education Quarterly. 8. Islamic Academy, 1990, p. 61.
- ↑ Rubin. [Al-Kuwait a Google Books Guide to Islamist Movements]. 1. Armonk, New York: M.E. Sharpe, 2010, p. 306. ISBN 9780765641380.
- ↑ Wheeler, Deborah L. [Al-Kuwait a Google Books The Internet In The Middle East: Global Expectations And Local Imaginations]. Albany (Nova York): State University of New York Press, 2006, p. 99. ISBN 9780791465868.
- ↑ «In Kuwait, conservatism a launch pad to success». , 11-07-2004. Arxivat 2014-11-29 a Wayback Machine.
- ↑ «Kuwait's Souk al-Manakh Stock Bubble». Stock-market-crash.net, 23-06-2012. [Consulta: 14 gener 2013].
- ↑ Hunter, Shireen T. Iran and the world : continuity in a revolutionary decade. Indiana University Press, 1990, p. 117.
- ↑ «Iraqi Invasion of Kuwait; 1990». Acig.org. [Consulta: 28 juny 2010].
- ↑ 40,0 40,1 Derek Gregory. The Colonial Present: Afghanistan …. Wiley, 2004. ISBN 978-1-57718-090-6.
- ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 41,5 41,6 «Frankenstein's Lament in Kuwait», 01-11-2001.
- ↑ «Iraq and Kuwait: 1972, 1990, 1991, 1997». Earthshots: Satellite Images of Environmental Change. Arxivat de l'original el 29 Abril 2012. [Consulta: 14 gener 2013].
- ↑ «The Use of Terror During Iraq's Invasion of Kuwait». Arxivat de l'original el 6 d'octubre de 2014. [Consulta: 20 novembre 2014].
- ↑ «Iraq and Kuwait Discuss Fate of 600 Missing Since Gulf War». , 09-01-2003.
- ↑ 45,0 45,1 «Kuwait». The World Factbook. Central Intelligence Agency, 10-04-2015.
- ↑ «Structurae [en]: Bubiyan Bridge (1983)». En.structurae.de, 19-10-2002. [Consulta: 28 juny 2010].
- ↑ «The Economic and Environmental Impact of the Gulf War on Kuwait and the Persian Gulf». American.edu. Arxivat de l'original el 19 de desembre de 2010. [Consulta: 28 juny 2010].
- ↑ «Where is the world's hottest city?». , 22-07-2015 [Consulta: 3 març 2016].
- ↑ «10 Most Valuable Currencies in the World». Silicon India.
- ↑ «Foreign Trade in Figures».
- ↑ «Reviving Kuwait's theatre industry». .
- ↑ Hammond, Andrew. Popular Culture in the Arab World: Arts, Politics, and the Media. American Univ in Cairo Press, 2007, p. 277. ISBN 9789774160547.
- ↑ 53,0 53,1 Herbert, Ian. The World of Theatre: An Account of the Theatre Seasons 1996–97, 1997–98 and 1998–99. Taylor & Francis, 2000, p. 147. ISBN 9780415238663.
- ↑ Rubin, Don. The World Encyclopedia of Contemporary Theatre: The Arab world. Taylor & Francis, January 1999. ISBN 9780415059329.
- ↑ «Entertainment gets soapy during Ramadan in Kuwait». Arxivat de l'original el 17 Octubre 2019. [Consulta: 22 juny 2018].
- ↑ Mansfield, Peter. Kuwait: vanguard of the Gulf. Hutchinson, 1990, p. 113. ISBN 9780091736040.
Bibliografia addicional
[modifica]- James Horsburgh. William H. Allen & Co.. India Directory: Or, Directions for Sailing to and from the East Indies, China, Australia, and the Interjacent Ports of Africa and South America, 1852.
- Edward Balfour. Cyclopaedia of India. Londres: B. Quaritch, 1885.
- British Admiralty. British War Office. Handbook of Arabia, 1916.
- Government Printing Office. Persian Gulf Pilot, 1920.
- L.W. Amps «Kuwait Town Development». Journal of the Royal Central Asian Society [UK], 1953, pàg. 234–240. DOI: 10.1080/03068375308731484.
- Abdul-llah Abu-Ayyash «Urban Development and Planning Strategies in Kuwait». International Journal of Urban and Regional Research, 1980.
- Najat Abd al-Qadir al-Jasim. Kuwait Municipality. The Kuwait Municipality over 50 Years, 1980.
- Longman. Kuwait, the making of a city, 1983. ISBN 978-0-582-78356-0.
- Norconsult. Kuwait Municipality and Kuwait Transport Company. Public Transport in Kuwait Town and Urban Areas, 1984.
- Yasser Elsheshtawy. The Evolving Arab City: Tradition, Modernity and Urban Development. Routledge, 2008. ISBN 978-1-134-12821-1.
- Farah al-Nakib «Kuwait's Modern Spectacle: Oil Wealth and the Making of a New Capital City, 1950–90». Comparative Studies of South Asia, Africa and the Middle East, 2013, pàg. 7–25. DOI: 10.1215/1089201X-2072694.
- Macmillan and Co. Statesman's Year-Book, 1921.
- Michael Herb. Cornell University Press. The Wages of Oil: Parliaments and Economic Development in Kuwait and the UAE, 2014. ISBN 978-0-8014-5468-4.
- «Kuwait marks 50th anniversary of first municipal elections». Kuwait News Agency, 01-06-2014.
- Malcolm C. Peck. Scarecrow Press. Historical Dictionary of the Gulf Arab States, 2007. ISBN 978-0-8108-6416-0.
- Abdul-llah Abu-Ayyash «Urban Public Transport Planning in Kuwait». GeoJournal, 1986, pàg. 243–254. JSTOR: 41143870.
- Statistical Office of the United Nations. Demographic Yearbook 1965, 1966, p. 140–161.
- United Nations Department of Economic and Social Affairs, Statistical Office. 1985 Demographic Yearbook, 1987, p. 247–289.
- Europa Publications. Europa World Year Book, 2004, p. 2538+. ISBN 978-1-85743-255-8.
- Noura Alsager. Acquiring Modernity. State of Kuwait, National Council for Culture, Arts and Letters, 2014. ISBN 978-99906-0-423-8.
