Vés al contingut

El ángel desnudo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: L'Àngel nú)
Infotaula de pel·lículaEl ángel desnudo

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCarlos Hugo Christensen Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióCésar Tiempo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorge Andreani Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1946 Modifica el valor a Wikidata
Durada86 min i 85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0185042 FilmAffinity: 620877 Letterboxd: the-naked-angel TMDB.org: 290968 Modifica el valor a Wikidata

El ángel desnudo és una pel·lícula argentina en blanc i negre dirigida per Carlos Hugo Christensen sobre el guió, de César Tiempo, que està basat en l'obra de teatre d'Arthur Schnitzler Fräulein Else, de 1924. La pel·lícula va comptar amb Olga Zubarry, Guillermo Battaglia, Carlos Cores i Eduardo Cuitiño com a actors principals, i es va estrenar el 14 de novembre de 1946.

Sinopsi

[modifica]

Per prestar diners a un home en fallida, un escultor posa com a condició que la bella filla adolescent d'aquest posi nua per a ell.

Repartiment

[modifica]
  • Olga Zubarry - Elsa Les Heras
  • Guillermo Battaglia - Guillermo Lagos Renard
  • Carlos Cores - Mario
  • Eduardo Cuitiño -Gaspar Les Heras
  • Agustín Orrequia - Vargas
  • Fedel Despres - Diana
  • Cirilo Etulain - Morales
  • José de Ángelis - Prefecto
  • Orestes Soriani - President Societat Crítics d'Art
  • Cecilio de Vega - Dubois

Comentaris

[modifica]

La crònica de Crítica deia referent al director:

« revela su dominio del oficio y una disposición inteligente para componer escenas, ayudado por una fotografía de buenos efectos y una música que, como el diálogo, prefiere la estridencia. »

Opinió de Manrupe i Portela sobre la pel·lícula:

« Mórbida, sombría, con Zubarry como una Lolita avant la lettre y Battaglia más faunesco que sus sobrecargadas esculturas. Christensen a sus anchas en lo sexual, con el primer desnudo del cine argentino, dorsal y fugaz. Un buen melodrama, bien fotografiado en una primera aproximación a Río de Janeiro. Todo un clásico. »

Referències

[modifica]
  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001, p. 28. ISBN 950-05-0896-6. 

Enllaços externs

[modifica]