Vés al contingut

L'àrab del futur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: L'Arabe du futur)
Infotaula de publicacions periòdiquesL'àrab del futur

Sattouf rebent la Fauve d'or del Festival del Còmic d'Angulema 2015a Modifica el valor a Wikidata
Tipussèrie de còmics Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorRiad Sattouf Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici15 maig 2014 Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la gràfica i autobiografia Modifica el valor a Wikidata
TemaRiad Sattouf Modifica el valor a Wikidata
EditorialAllary Éditions Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesRiad Sattouf Modifica el valor a Wikidata

L'àrab del futur (en francés, L'Arabe du futur) és una sèrie de còmics autobiogràfica realitzada per Riad Sattouf. La sèrie, iniciada el 2014, consta de sis volums.[1][2]

Sinopsi

[modifica]

L'àrab del futur relata la infantesa de l'autor, nascut en França als anys 1980 però criat a Líbia primer, i a Síria posteriorment, dos països marcats en aquell moment per la ideologia del socialisme àrab.[3]

En el primer volum, Riad descriu la reunió dels seus pares i la seva instal·lació a Líbia, aleshores al poble de Ter Maaleh a Síria. Assenta les bases dels principals temes de la sèrie: la imatge del pare, el context geopolític de l'Orient Mitjà de l'època i el contrast entre les cultures i tradicions europees i orientals.

En el segon volum, relata particularment les condicions de la seva vida d'escolar al seu poble rural sirià amb el transcurs de les lliçons, les relacions entre els nens, el lloc de la religió i la política en el sistema escolar.

En el tercer volum, Riad posa l'accent en les diferències culturals entre Orient i Occident: evoca esdeveniments religiosos com Nadal i Ramadà, la qüestió de la religió en general (tant musulmana com cristiana) i el context de la seva circumcisió.[4]

En el quart volum, relata sobretot la seva adolescència a Bretanya amb la seva mare i els seus germans, mentre que el seu pare, cada cop més religiós, racista i negacionista de l'Holocaust, viu sol a l'Aràbia Saudita.[5] Aquest volum marca la ruptura definitiva entre el pare i la resta de la família (cosa que ja s'havia preparat en els volums anteriors), sobretot per les diferències de pensament i estils de vida que s'hi oposen.

El cinquè volum relata la vida de la seva família després del segrest de Fadi, el seu germà petit, per part del seu pare. Riad relata el desamor entre la seva vida "adolescent" englobant les seves preguntes sobre el seu futur, el seu cercle social i el seu descobriment de sentiments d'amor, i la seva vida familiar marcada pel segrest de Fadi, els mitjans implementats per trobar-lo i la imatge del pare embrutada.

El sisè i últim volum presenta la vida artística de Riad. La seva mare encara està desesperada pel segrest del seu fill petit Fadi. El seu pare absent segueix enverinant la seva vida després de la seva marxa. Aquest volum revela la resolució dels drames que van sacsejar la seva família, fins a la guerra de Síria. També descobrim la seva trajectòria com a estudiant, els seus inicis al cinema, i sobretot com va realitzar el seu somni de tota la vida: convertir-se en autor de còmics. Aquests anys estan marcats per l'absència del pare, la veu del qual, tanmateix, continua omnipresent al llarg de la història, en forma d'una petita bombolla vermella enganxada en un racó de gairebé totes les caixes.

Llista dels volums publicats en català

[modifica]
  • “L'àrab del futur. Una joventut a l'Orient Mitjà (1978-1984)”. Salamandra Català (2015)
  • “L'àrab del futur 2. Una joventut a l'Orient Mitjà (1984-1985)”. Salamandra Català (2016)
  • “L'àrab del futur 3. Una joventut a l'Orient Mitjà (1985-1987)”. Salamandra Català (2017)

Recepció crítica

[modifica]

En desembre de 2014 Télérama va llistar el primer volum de la sèrie com un dels 10 millors àlbums de còmic de l'any.[6]

En juny 2015, poc després de l'aparició del segon volum, Le Figaro va considerar que es tractava d'una «excel·lent autobiografia», i el va anunciar com un èxit editorial amb 75.000 volums impresos. Del primer volum se n'havien publicat ja 200.000 còpies.[7][8]

El novembre de 2022, quan va aparèixer el sisè volum a França, la sèrie havia estat traduïda a vint-i-dos idiomes i va vendre més de tres milions de còpies.[9]

Distincions

[modifica]
Primer volum

Referències

[modifica]
  1. «L'àrab del futur». Norma Comics. [Consulta: 16 setembre 2021].
  2. Adrien LeGal; Jean-Pierre Filiu; Frédéric Potet; Pascal Ory «« L’Arabe du futur 6 » : Riad Sattouf tue le père» (en francès). Le Monde.fr, 24-11-2022.
  3. Jean-Pierre Filiu. L'Arabe du futur : Riad Sattouf raconte la Syrie et la Libye de son enfance, 29/05/2014.  «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-29. [Consulta: 2 maig 2016].
  4. ««L’Arabe du futur» arrive à maturité» (en francès). Libération, 05-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-12. [Consulta: 1r abril 2023].
  5. «Riad Sattouf : «Avec L'Arabe du futur 4, je me suis libéré de mon secret de famille»» (en francès). Le Figaro, 27-09-2018. [Consulta: 1r abril 2023].
  6. «L'Arabe du futur». [Consulta: 20 gener 2021].
  7. Aurélia Vertaldi. «L'Arabe du futur 2 : déjà un succès en librairies», 16-06-2015. [Consulta: 28 setembre 2015].
  8. Julia Dumont. «"L'Arabe du futur 2" : l'enfance syrienne de Riad Sattouf séduit les lecteurs», 14-06-2015. [Consulta: 28 setembre 2015].
  9. «“L’Arabe du futur 6” : le point final magistral de Riad Sattouf de Riad Sattouf» (en francès). Télérama, 21-11-2022. [Consulta: 1r abril 2023].
  10. 10,0 10,1 Cyril Coantiec. «Riad Sattouf remporte le grand prix RTL de la BD 2014», 28-11-2014. [Consulta: 28 setembre 2015].
  11. Frédéric Potet. «Riad Sattouf remporte le Fauve d'or à Angoulême pour « L'Arabe du futur »», 01-02-2015. [Consulta: 28 setembre 2015].
  12. Les 5 finalistes, site de la Fnac.
  13. «"L'Arabe du Futur" de Riad Sattouf remporte le Los Angeles Times Book Prize» (en francès). [Consulta: 12 abril 2016].
  14. «Los Angeles Times | Festival of Books». Arxivat de l'original el 2017-05-25. [Consulta: 12 abril 2016].